Carles Marquès i Virgili
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Carles Marquès i Virgili 30 agost 1962  (62 anys)Tarragona | ||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Periodista i escriptor | ||
| Lloc web | sites.google.com… | ||
Carles Marquès i Virgili (Tarragona, 30 d'agost de 1962) es un periodista i escriptor —especialment dramaturg i guionista— català, que s'ha dedicat també a la gestió cultural.[1]
Des de novembre del 2023 és un dels cinc columnistes setmanals de la nova etapa del Diari Més, del Camp de Tarragona, on cada dimecres publica una columna sota l'epígraf Golfus de Tàrraco.[2]
Biografia
[modifica]Va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (1980-1985). Va publicar els primers articles al novembre de l'any 1980 al Diari de Barcelona.[3] Ha treballat de redactor i guionista a diversos mitjans i institucions com ara El Periódico de Catalunya (1983-1985),[4] Televisió Espanyola (1985-1992), el diari Avui (1992-1995) i Catalunya Ràdio (1997-2004),[5] fent especial atenció als temes culturals.[6]
El 2006 va ser nomenat assessor del conseller primer de la Generalitat de Catalunya.[7] També ha escrit i dirigit obres de teatre, i és autor de contes i de llibres de divulgació basats en el territori. Com a actor radiofònic, ha participat en diversos programes com la sèrie 1714, de Catalunya Ràdio, basada en la trilogia del mateix títol d'Alfred Bosch, o Maleït telèfon i l'infantil Patim, patam, patum, ambdós de Catalunya Cultura.[8][9][10]
En el camp de l'humor, va ser guionista del programa El món s'acaba (1997-2004), dirigit per Xavier Graset, a Catalunya Ràdio[5] i va col·laborar en la revista d'humor políticament incòmode Angelitos negros (1999), que dirigia l'humorista gràfic Alfons López.[11]
Del 2007 al 2016 ha dirigit el CaixaForum Tarragona[12] i a partir del novembre del 2021 ha presentat una secció de llibres i teatre al programa Som-hi de la televisió local del Camp de Tarragona TAC12.[13]
Teatre
[modifica]
En els darrers anys ha desenvolupat projectes teatrals vinculats a la ciutat de Tarragona, com ara una obra inspirada en el personatge històric d'Antoine de Sartine, polític francès nascut a Barcelona (1729) i mort a Tarragona (1801), obra estrenada el 20 de maig de 2016 al Teatre Tarragona,[14] amb l'actor Raimon Molins, la soprano Alba Rosa Forasté, la formació musical Camerata XXI i la direcció de Marc Chornet. També ha escrit i dirigit un musical jove amb cançons del grup tarragoní Els Pets, que es va estrenar el 13 de juny de 2015 al Teatre Metropol.[15]
El 19 de maig de 2021 es va representar una lectura teatral de la seva obra Ni morir us fa viure? al teatre El Magatzem de Tarragona,[16] amb direcció escènica de Míriam Alamany [17] i interpretació de la mateixa Míriam Alamany, Carles Martínez, Carme González i Ramon Vila.
El març de 2022 va estrenar amb l'humorista gràfic Napi una obra de radioteatre, Olla barrejada, a les emissores de ràdio de la Xarxa al Camp de Tarragona.[18] El 2024, va estrenar La independència de Tarragona,[19] i un dels seus textos, Es farà la Medea a Tarragona?, va ser escollit pel Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), com a storywalker, en català, castellà i anglès, de l'edició onzena del Festival.[20] Aquest text, segons l'organització del FITT, és «una representació de la visita de Margarida Xirgu a Tarragona per contemplar la viabilitat de representar l’obra de Sèneca a la ciutat».[20]
Obres destacades
[modifica]- Llibres de ficció
- Llibres de divulgació
- 2005 Tarragona, patrimoni humà (Menorca: Triangle Postals, 2005). Premi 2005 de la Generalitat de Catalunya al millor llibre editat de promoció turística.[22] ISBN 978-84-8478-181-3
- 2009 Sitges, de blanca a multicolor (Menorca: Triangle Postals, 2009) ISBN 978-84-8478-333-6
- 2009Terres escrites, els camins de la llengua (Menorca: Triangle Postals, 2009) ISBN 978-84-8478-379-4
- 2009 Mira Barcelona (Menorca: Triangle Postals, 2009) ISBN 978-84-8478-413-5
- 2017 Tarragona, història viva (Menorca: Triangle Postals, 2017). ISBN 978-84-8478-759-4
- Teatre, radioteatre i guions
- 2001 Ningú t'estima tant com jo, guió dramàtic (radioteatre), emissora Catalunya Cultura[23]
- 2003 Humans i diversos[24]
- 2004 Guió del programa Dies de música de Catalunya Música. Menció de qualitat en els premis Ràdio Associació de Catalunya 2005[25]
- 2013 Sartine, «rei» de París[26]
- 2015 30 anys, bon dia![15]
- 2016 Un regne sense nom
- 2021 Ni morir us fa viure?
- 2022 Olla barrejada (radioteatre), emissores de ràdio de la Xarxa al Camp de Tarragona.
- 2022 Un concert memorable, versió teatral de la novel·la del mateix títol de Berta Jardí.[27]
- 2024, La independència de Tarragona, lectura teatral amb Fermí Fernández i Jaume Martell Gassó.[19]
- 2024, Es farà la Medea a Tarragona?, storywalker del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT).[20]
Bibliografia
[modifica]- Marquès, Carles «El Camp de Tarragona, la frontera de l'èxit. Catalanisme, cosmopolitisme, mediterraneïtat i modernitat a la segona àrea metropolitana de Catalunya». Revista de Catalunya, 294, Abril 2016. ISSN: 0213-5876.
Referències
[modifica]- ↑ KM11 (Valls: Cossetània, 2013), p. 59
- ↑ Mes, Diari. «Golfus de Tàrraco | Opinió | Diari Mes». [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Marquès i Virgili, Carles «La falta de organización puede dejarnos sin turismo». Diario de Barcelona, 11-11-1980.
- ↑ «Hemeroteca» (en castellà). El Periódico de Catalunya. Arxivat de l'original el 21 de maig 2013. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑ 5,0 5,1 AA. VV.. El món s'acaba. Com superar el 2000. Barcelona: Columna, 1999. ISBN 978-84-8300-716-7.
- ↑ Salvat, Jordi «Carles Marquès: la frontera fina entre el periodisme i la cultura». Diari de la Torre, 3-2013.
- ↑ «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 31-03-2006. [Consulta: 18 abril 2015].
- ↑ CCMA. «1714». [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «Maleït Telèfon: "Ningú t'estima tant com jo", de Carles Marquès, i "Presagi", de Toni Martín, Això és dramàtic». [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ 324cat. «El programa "Patim, patam, patum" de Catalunya Cultura treu un doble disc interactiu», 19-11-2002. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ Angelitos negros, la revista de humor políticamente incómodo. Núm. 1. Primavera 1999. Barcelona
- ↑ «La contribució cultural del CaixaForum Tarragona». Fet a Tarragona, 04-12-2012. [Consulta: 18 abril 2015].
- ↑ «Programa Som-hi». TAC12. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ Filella, Carina «Carles Marquès estrena obra al Teatre Tarragona». El Punt Avui, 20-05-2016.
- ↑ 15,0 15,1 Filella, Carina «Un espectacle de teatre musical per celebrar trenta anys d'Els Pets, a Tarragona». El Punt Avui, 15-05-2015, pàg. 47.
- ↑ «LLETRES. ‘Ni morir us fa viure?’ de Carles Marquès». Tarragona Ràdio / Miguel González, 18-05-2021. [Consulta: 17 maig 2022].
- ↑ «Míriam Alamany». Núvol.com. [Consulta: 17 maig 2022].
- ↑ «‘Carrer Major’ aposta pel radioteatre amb ‘Olla barrejada’». Ràdio Ciutat Tarragona - Adrià Recasens, 01-10-2021. [Consulta: 17 maig 2022].
- ↑ 19,0 19,1 Omella, Marta. «Un duel entre intel·lectuals», 20-06-2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ 20,0 20,1 20,2 «El FITT - Noves Dramatúrgies porta tretze espectacles a Tarragona del 28 al 31 d’agost». [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Capbreu. 322 microrelats. CreateSpace Independent Publishing Platform, 20 d'abril del 2016, p. 146. ISBN 978-1514761502.
- ↑ «[https://www.gencat.cat/turistex_nou/Premsa/NP_Premis%20Promocio%202005_06.pdf Es concedeixen els Premis de Promoció Turística 2005]». Generalitat de Catalunya - Catalunya Turisme, 23-06-2006. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «'Ningú t'estima tant com jo' (Programa 'Maleït telèfon')». Catalunya Ràdio. [Consulta: 18 abril 2015].
- ↑ Salvat, Jordi «Entrevista a Carles Marquès». Més Tarragona, 28-05-2004, pàg. 8.
- ↑ «Cinquens premis Ràdio Associació». Ràdio Associació de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Monedero, Marta «L'altre Manuel Valls». Presència, 08-06-2014, pàg. 16-18.
- ↑ «Berta Jardí: narradora d’històries». [Consulta: 17 maig 2022].
Enllaços externs
[modifica]- Seré breu - textos de creació curts
- Dues hores de tren - reflexions personals
- Materials reciclables - textos propis ja publicats