Vés al contingut

Napi (humorista gràfic)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNapi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódibuixant, caricaturista Modifica el valor a Wikidata

José Manuel Álvarez Crespo (16 de març de 1953, Sant Sebastià), conegut pel pseudònim Napi, és un humorista gràfic i caricaturista [1] que ha desenvolupat la seva carrera professional a Tarragona.[2][3]

La fundació mediambiental Mare Terra Fundació Mediterrània li ha concedit una menció especial dins dels seus premis anuals Ones, en l'edició 2022, "per utilitzar l’humor i la sàtira per a fomentar l’esperit crític" i "per conscienciar sobre temes com els drets humans i el medi ambient amb dibuixos irònics, irreverents i, en definitiva, brillants." [4]

La seva obra es caracteritza per la crítica política i social. Com ell mateix ha explicat en entrevistes, "“quan era petit ja veia que la realista inventada dels adults era molt absurda i vaig tenir un rebuig. A partir de llavors vaig focalitzar-me en el dibuix crític.” [5]

Actualment dibuixa una vinyeta diària al Diari de Tarragona [6] i ha col·laborat a La Vanguardia [7], El Punt, El Jueves, Més Tarragona (2007-2017) [8] , El Triangle i El Economista, entre altres publicacions.

Biografia

[modifica]

Inicis

[modifica]

L'any 1970 ja publicava en el Diari de Tarragona,[9] que aleshores portava el nom de Diario Español i dirigia el periodista Domingo Medrano.[8] En aquest diari hi ha dibuixat en diferents etapes: als anys 70, del 1987 al 1997, amb la direcció d'Antoni Coll i Gelabert, i des del 2017 dins a l'actualitat.[8]

Amb 18 anys va rebre a Barcelona un premi pels seus dibuixos, el Lápiz de Plata, que concedia el grup de grans matgatzems El Corte Inglés.

I als 20 anys va ser seleccionat per participar en l’Almanaque Agroman 1974 [10](publicat a Madrid el desembre del 1973), una antologia de vinyetes de dibuixants de tot l’estat espanyol, al costat de grans noms com Cesc, Benejam, Muntañola o Mingote.

A finals d’aquells anys 70 va editar a la seva ciutat d’adopció, Tarragona, amb l’il·lustrador Diego Sánchez la revista Tarrakomix [11] (1977), i anys després, al 2004, va impulsar una altra revista de còmics, Delirópolis,[12] amb els dibuixants tarragonins Miguel Villalba, Elchicotriste, i Hugo Prades.

Obra publicada

[modifica]

Des dels anys 80 les seves vinyetes han estat recollides en diferents llibres com L’embut (1987), S’ha acabat el bròquil (Pau Gavaldà, 1992),[13] Bocadillos de risa (Arola Editors, 1999) i Humor se le supone. Recuerdos de la puta mili (Arola Editors, 2009),[14] a més d’il·lustrar llibres d’altres autors. Entre aquests, es poden destacar Embolica que fa fort, de Joan Carnicer (Edicions El Mèdol, 1991), Dins el marc, de Tate Cabré (Diari de Tarragona, 1992), Els Borbons en pilotes (Cossetània Edicions, 2004), Viure amb risc, de Rosa Queralt (Arola Editors, 2003), Incunable(s), de Joana Zaragoza (Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2017) i El corredor de Tàrraco (2021), de Moisés Peñalver.

Entre 2012 i 2015 l'editorial Efadós va publicar un volum anual de sàtira política[15] amb una selecció de les millors vinyetes dels dibuixants i setmanaris, en especial de Catalunya, Napi va ser un dels triats per als quatre volums, al costat d'humoristes destacats com ara Ferreres (El Periódico), Toni Batllori i Kap (La Vanguardia), Farruqo i Fran Domènech (Ara), Fer (El Punt Avui), Manel Fontdevila (El Jueves), Ferran Martín (lainformación.com) i Ermengol (La Mañana).

En els darrers anys ha escrit relats que han estat publicats en els volums col·lectius Un bar de contes (Arola Editors 2011-2012) [16] i Burdelatura (Silva Editorial, 2017).[17]

Obra exposada i altres col·laboracions professionals

[modifica]

A més, la seva obra gràfica s’ha exposat a ciutats com Tarragona,[18] Alacant,[19] Santander, Lleida, Barcelona i Madrid, a la Universitat de Alcalá de Henares [20] i a d’altres països com Andorra i França.

Ha participat en diverses campanyes publicitàries i és autor de la mascota Peluso de l’entitat mediambiental Mare Terra Fundació Mediterrània.[4] Al març de 2022 ha estrenat amb Carles Marquès una obra de radioteatre, Olla barrejada, a les emissores de ràdio de la Xarxa al Camp de Tarragona.[21]

Premis

[modifica]
Napi-Mèrit Serveis Distingits
Roda de Berà, 2021. Napi (centre de la imatge) rep el premi al Mèrit als Serveis Distingits, del Consell Comarcal del Tarragonès.

A més dels premis esmentats anteriorment, ha rebut diversos reconeixements més a la seva tasca, com ara el premi del concurs convocat per la revista El Jueves (Barcelona, 1985), el premi Paleta Agroman de caricatura (Madrid, 1990),[22] el Populares Cope (1995),[23] la Petxina Daurada del Col·legi de Periodistes de la Demarcació de Tarragona (2002),[24] el Premi de Comunicació Tarragona, organitzat per la publicació digital La República Checa (2019),[25] la Distinció Paul Harris de la Fundació Rotary Internacional (2020), per part del Rotary Club de Tarragona Tàrraco-August, amb qui col·labora sovint,[26] o el Mèrit als Serveis Distingits del Consell Comarcal del Tarragonès (2021), a proposta de l'Ajuntament dels Pallaresos.[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «José Manuel Álvarez Crespo. HUMORISTA GRÁFICO / CARICATURISTA / HISTORIETISTA. Tebeosfera». Jaume Capdevila, 2009. [Consulta: 17 maig 2022].
  2. ↑ «Jose Manuel Álvarez Crespo (Napi)». Arola Editors. [Consulta: 17 maig 2022].
  3. ↑ «Napi, Il·lustrador Convidat». TGNCultura, 03-03-2020. [Consulta: 17 maig 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «“Napi” José Manuel Álvarez. Menció Especial de la RIET». Mare Terra Fundació Mediterrània. [Consulta: 17 maig 2022].
  5. ↑ «L'humorista Napi és l'Il·lustrador Convidat d'aquest mes». TGNBlog, 05-03-2020. [Consulta: 17 maig 2022].
  6. ↑ «Humor». Diari de Tarragona. [Consulta: 17 maig 2022].
  7. ↑ «Napi, humorista: "Es difícil caricaturizar a alguien que conoces"». Sara Sans, 15-03-1998. [Consulta: 17 maig 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Arias / Carot, Josep Maria / Tomàs. De l'Olivetti al teletreball. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2021, p. 54-55. ISBN 978-84-8424-969-6. 
  9. ↑ «Chispas, de Napi. Diario Español». Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, 01-11-1970. [Consulta: 17 maig 2022].
  10. ↑ «ALMANAQUE AGROMAN 1974». Alejandro Capelo y Máximo Gutiérrez, 2015. [Consulta: 17 maig 2022].
  11. ↑ «TARRAKOMIX». Andrés Álvarez i Manuel Luis Castro Magaz, 2016. [Consulta: 17 maig 2022].
  12. ↑ «DELIRÓPOLIS». Manuel Barrero i Andres Alvarez. Ampliat per Félix López, 2013. [Consulta: 17 maig 2022].
  13. ↑ «NAPI. S’HA ACABAT EL BRÒQUIL». Port Tarragona. [Consulta: 17 maig 2022].
  14. ↑ «Humor, se le supone. Recuerdos de la puta mili. Jose Manuel Álvarez Crespo (Napi)». Arola Editors. [Consulta: 17 maig 2022].
  15. ↑ «Pinzells satírics». Editorial Efadós. [Consulta: 17 maig 2022].
  16. ↑ Diversos autors. Un bar de contes. Tarragona: Arola Editors, 2011. ISBN 978-8415248668.. 
  17. ↑ Diversos autors. Burdelatura. Tarragona: Silva Editorial, 2017. ISBN 978-8494640667. 
  18. ↑ «Vinyetes amargues. Trobada entre l'humor gràfic català i israelià». Agnès Llorens, 17-08-2015. [Consulta: 17 maig 2022].
  19. ↑ «EXPOSICIÓN SOBRE HUMOR SOCIAL EN LA UNIVERSIDAD DE ALICANTE». Universitat d'Alacant, 05-06-2002. [Consulta: 17 maig 2022].
  20. ↑ «Pasolini protagonizará una exposición de humor gráfico en Alcalá». La Luna del Henares, 23-09-2016. [Consulta: 17 maig 2022].
  21. ↑ «‘Carrer Major’ aposta pel radioteatre amb ‘Olla barrejada’». Ràdio Ciutat Tarragona - Adrià Recasens, 01-10-2021. [Consulta: 17 maig 2022].
  22. ↑ Jordán de Urríes / Verdugo, Francisco de Borja / Miguel Ángel. Mirando a la discapacidad con humor. Salamanca: INICO / Universidad de Salamanca, 2015, p. 18. ISBN 978-84-606-6512-0. 
  23. ↑ «Álvarez, José Manuel». Auñamendi Eusko Entziklopedia - Fund. Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 17 maig 2022].
  24. ↑ «"Petxines" de la Demarcació de Tarragona». Revista Capçalera-Col·legi de Periodistes de Catalunya, 01-07-2002. [Consulta: 17 maig 2022].
  25. ↑ «Ricard Checa: "Defendemos el periodismo honesto por encima de todo"». Público.es, 28-06-2019. [Consulta: 17 maig 2022].
  26. ↑ «Dia de Sant Jordi i el Drac | 23.04.2020… Com ho celebren els Rotaris durant la crisi pandèmica del Coronavirus COVID-19.». Rotary Distrito 2202 - Guillem Sáez. Arxivat de l'original el 17 de maig 2022. [Consulta: 17 maig 2022].
  27. ↑ «ELS DISTINGITS DEL TARRAGONÈS REBEN EL SEU GUARDÓ EN UN ACTE A RODA DE BERÀ». Consell Comarcal del Tarragonès. [Consulta: 17 maig 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Arias / Carot, Josep Maria / Tomàs. De l'Olivetti al teletreball. Mig segle de periodisme i comunicació de proximitat al Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i Baix Penedès (1969-2019) i COVID-19. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2021, p. 54-55. ISBN 978-84-8424-969-6. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Napi_(humorista_gràfic)&oldid=34019401»