Carlos Daniel Aimar
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Carlos Daniel Aimar 21 de juliol de 1950  Corral de Bustos, Argentina | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | futbolista, entrenador de futbol  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Migcampista Entrenador | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Carlos Aimar (Corral de Bustos, província de Córdoba (Argentina), 21 de juliol de 1950) és un exfutbolista, conegut com "el Cai" i entrenador de futbol argentí.
Com a futbolista
[modifica]Aimar va començar com a jugador de l'Sporting Club. El 1970, quan tenia 19 anys, el seu equip va jugar un partit contra Rosario Central després d'haver guanyat la lliga on participaven.[1] Allà, Carlos Timoteo Griguol, entrenador de divisions inferiors, li va aconseguir una prova al club de Rosario. Va aconseguir quedar seleccionat, i va començar a jugar a la quarta divisió. La seva posició com a futbolista era volant dretà, i es caracteritzava per ser un jugador ràpid.
El 1971 Juan Jose Gómez, que aleshores era tècnic interí de Central, ho va fer debutar a la primera divisió el 16 de maig al Campeonato Metropolitano d'aquell any, amb derrota davant d'Estudiantes de La Plata. Amb els de Rosario va guanyar el Campionat Nacional de 1971 i el de 1973.[2] A més va ser subcampió del Metropolità 1974 i del Nacional 1974.
Va romandre a aquest club durant vuit campanyes, fins que el 1978 marxa al San Lorenzo de Almagro, dirigit llavors per Carlos Bilardo.[3] Però, als sis mesos d'incorporar-se, es veu obligat a retirar-se a causa d'una artrosi de maluc.
En el seu palmarés hi consten els Campionats Nacionals de l'Argentina de 1971 i de 1973.[4]
Com a entrenador
[modifica]La trajectòria d'Aimar a la banqueta s'ha alternat entre les competicions argentina i espanyola Després de dirigir les categories inferiors del Ferro Carril Oeste, el 1988 dona el salt com a professional amb el Deportivo Español. D'ací creua l'Atlàntic i es fa càrrec del CD Logroñés, de la Primera Divisió espanyola, on conjunt modest que esdevé la sorpresa de la temporada.[5]
De nou al seu país, guanya la Supercopa Sudamericana i la Recopa Sudamerica amb Boca Juniors. Posteriorment fitxa pel seu club de jugador, el Rosario Central. En 1992 retorna al CD Logroñés, al qual manté dues campanyes a la màxima categoria. Continua a la competició espanyola tot entrenant a Celta de Vigo, CD Logroñés de nou, i CD Tenerife, amb un parèntesi a San Lorenzo de Almagro.
El 2001 retorna al seu país, a les files del CA Lanús, i a l'any següent marxa un altre cop a l'Estat espanyol, ara al CD Leganés. El conjunt madrileny, de Segona Divisió, havia estat adquirit per l'empresari de l'espectacle argentí Daniel Grinbank, qui havia dut jugadors compatriotes seus i fitxat a Aimar per la seua experiència a Espanya. Però, a mitja temporada, Grinbank abandona el club, i tot seguit dimiteix l'entrenador. Després d'un temps retirat, Aimar torna durant unes setmanes al Quilmes Atlético Club el 2005.
Curiositats
[modifica]- A banda de jugador i entrenador, Carlos Aimar ha desenvolupat la seua tasca esportiva com a Subsecretari d'Esports de la Província de Santa Fe, i com a comentarista esportiu a Fox Sports.
- Va ser el darrer entrenador que va dirigir a primera divisió al desaparegut conjunt del CD Logroñés. També, amb 91 partits, ha estat el tècnic amb més partits dels riojans a la màxima categoria.
Referències
[modifica]- ↑ Borinsky, Diego. Labruna. El técnico: El arte de llevar el espíritu ganador al banco de suplentes (en castellà). Editorial Galerna, 2022-05-01. ISBN 978-950-556-869-7.
- ↑ «Un día como hoy, hace 42 años, Central era campeón Nacional» (en castellà). conclusion.com.ar, Dic 29, 2015. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ Novoa, Adriana; Koch, Robert «“Argentina's National Style: Maradona, Peronism, and Metaphysical Football.”» (en anglès). Journal of Sport and Social Issues, 47, 2, 4-2023, pàg. 158–181. DOI: 10.1177/01937235221134607. ISSN: 0193-7235.
- ↑ «Aimar». elblogroñes.com. [Consulta: 20 abril 2023].
- ↑ Juarez, Maria del Carmen. «Carlos Aimar, entre el Espanyol i el Logroñés». Mundo Deportivo, 12-01-1997. [Consulta: 30 abril 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Persones vives
- Futbolistes de la província de Córdoba (Argentina)
- Futbolistes del Club Atlético Rosario Central
- Futbolistes del San Lorenzo de Almagro
- Entrenadors de futbol argentins
- Entrenadors del Celta de Vigo
- Entrenadors del Club Atlético Rosario Central
- Club Atlético Boca Juniors
- Club Atlético Rosario Central
- Entrenadors del CD Leganés
- Entrenadors del Club Atlético Lanús
- Entrenadors del CD Tenerife