Vés al contingut

Club Atlético San Lorenzo de Almagro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióClub Atlético San Lorenzo de Almagro
Dades
SobrenomEl Ciclón, Los Cuervos, Los Santos
Tipusclub esportiu Modifica el valor a Wikidata
IndústriaActivitats esportives Modifica el valor a Wikidata
Creació1908
Activitat
Esportfutbol
tennis
hoquei sobre herba
boxa
patinatge artístic sobre rodes
gimnàstica
natació
futbol sala
handbol
basquetbol
voleibol
tennis de taula Modifica el valor a Wikidata
LligaCampionat argentí de futbol
Metropolitano de Hockey (men) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instal·lació esportivaEstadi Gasómetro: Buenos Aires (1916–1979). 75.000 
Estadi Pedro Bidegain: Buenos Aires (1993–). 50.000  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaHoracio Arreceygor (en) Tradueix (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalRubén Darío Insúa (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Part de5 Grans deu fotbòl argentin (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          blau, vermell
Equipament esportiu
Lloc websanlorenzo.com.ar Modifica el valor a Wikidata
Facebook: SanLorenzo X: SanLorenzo Instagram: sanlorenzo Youtube: UCNhDco1_PVftR640EwklMAA Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El San Lorenzo de Almagro és un club de futbol argentí de la ciutat de Buenos Aires (al barri de Boedo).

Història

[modifica]
Antic San Lorenzo amb el pare Lorenzo Massa.
Equip campió el 1923.
Equip campió el 1933

Els primers anys del 1900, un grup de joves del barri d'Almagro jugaven a futbol al carrer amb el nom de Los Forzosos de Almagro. Però el futbol al carrer s'esdevenia perillós, bàsicament per l'augment de les línies de tramvia, i el mossèn Lorenzo Massa decidí acollir-los a la seva església.[1] L'1 d'abril de 1908 es constituí oficialment amb el nom de San Lorenzo de Almagro, en honor del pare Massa i al barri d'origen.

Ràpidament el club es convertí en un dels cinc grans del país, principalment des de la professionalització del futbol l'any 1931, conjuntament amb el Boca Juniors, River Plate, Racing Club, Independiente i Huracán.

Equip del San Lorenzo el 1947

El 1933, amb homes com Isidro Lángara i altres jugadors descendents de bascos el club guanyà el seu primer títol professional. L'any 1946, San Lorenzo trencà el monopoli de River Plate i guanyà el títol de lliga. Aleshores va fer una gira per Espanya i Portugal molt recordada a la història del club. L'equip derrotà el FC Barcelona i les seleccions d'Espanya, Portugal entre d'altres i fou aclamat com el millor equip de tot el món. A la plantilla del club destacaven per damunt de tots René Pontoni i Reinaldo Martino.

A la dècada del 1960, una generació de futbolistes coneguts com los carasucias destacaren al futbol argentí.[2] L'equip del 1968 fou conegut com los matadores i guanyà el campionat sense ser batut.[3] En el període 1968-1974 San Lorenzo va guanyar un total de quatre títols de lliga, la seva millor marca. Una pobra administració va portar el San Lorenzo a una profunda crisi econòmica que el va dur a vendre el seu estadi. L'equip fou relegat l'any 1981 i va retornar a la primera divisió el 1982. Amb Fernando Miele a la presidència (1986-2001) el club va construir un nou estadi i va guanyar dos títols de lliga, el Clausura '95 (després de 21 anys sense guanyà la primera divisió) i el Clausura 2001. Al la fi de la temporada 2001 va obtenir un primer títol internacional, la Copa Mercosur. També va guanyar la primera edició de la Copa Sud-americana el desembre de 2002. El club es va fer popular el mes de març de 2013 quan va ser proclamat papa l'arquebisbe de Buenos Aires Jorge Mario Bergoglio sota el nom de Francesc I. El nou pontífex és seguidor del San Lorenzo de Almagro i el club ha inclòs una imatge del papa a les samarretes. L'estrena de l'equipament va omplir el Nuevo Gasómetro i les vendes de samarretes es van multiplicar extraordinàriament.

Estadi

[modifica]

El vell Estadi Gasómetro fou la seu del San Lorenzo durant molts anys. Degut als deutes va ser venut el 1979. Un nou estadi anomenat El Nuevo Gasómetro fou inaugurat el desembre de 1993. El nom oficial del nou estadi és Estadi Pedro Bidegain, un antic president del club. Té una capacitat per a 47.964 espectadors.[4]

Palmarès

[modifica]

Jugadors destacats

[modifica]

Seccions

[modifica]
Article principal: San Lorenzo de Almagro (basquetbol)

El club té seccions de futbol, basquetbol, voleibol, futsal, handbol, natació, tennis, hoquei herba, hoquei patins, patinatge artístic i arts marcials.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Romero, Gerardo. Los Clubes del Fútbol Argentino (en castellà). Dunken, 2014, p. 495. ISBN 9789870271031. 
  2. ↑ «Murió "el Manco” Casa, un símbolo de los Carasucias de San Lorenzo» (en castellà). La Voz, 06-06-2013. [Consulta: 30 abril 2023].
  3. ↑ Uzquiza, Pedro; Ruchelsma, Daniel. «Los matadores - Un San Lorenzo que hizo historia» (en castellà), 01-08-1998. Arxivat de l'original el 2009-03-18. [Consulta: 3 agost 1998].
  4. ↑ «CA San Lorenzo de Almagro» (en anglès). Soccerway. Perform. [Consulta: 31 març 2015].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Atlético San Lorenzo de Almagro


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Club_Atlético_San_Lorenzo_de_Almagro&oldid=32822801»