Vés al contingut

Carlota Soldevila i Escandon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarlota Soldevila i Escandon
Biografia
Naixement1919 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 2005 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, actriu de cinema, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
PareCarles Soldevila i Zubiburu Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0812841 TMDB.org: 1029765 Modifica el valor a Wikidata


Carlota Soldevila i Escandon (Barcelona, 1919 - 9 de febrer de 2005[1]) va ser actriu i directora de teatre, fundadora de la companyia de teatre independent Els Joglars i del Teatre Lliure. Era filla de l'escriptor Carles Soldevila.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Començà la seva activitat teatral el 1955 dins l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, i hi va treballar fins que fou clausurada per ordre del governador civil, el 1963.[2]

El 1962, va fundar la companyia Els Joglars (inicialment una companyia de mim) juntament amb Albert Boadella i Anton Font, de la qual formà part fins al 1969. També va fundar altres grups de teatre, com el Grup de Teatre Independent el 1965 (amb Francesc Nel·lo i Fabià Puigserver) i el Teatre de l'escorpí el 1974 (amb Josep Montanyès, Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells).[2][3]

Del 1971 al 1986 fou professora d'expressió corporal a l'Institut del Teatre de Barcelona, on també fou membre de la Comissió Coordinadora d'Estudis, delegada de Direcció i Coordinació General. El 1976 participà en la creació del Teatre Lliure, on també actuà en prop de 30 obres de Berthold Brecht, William Shakespeare, Jacques Offenbach, Jean Genet i altres. També actuà al Brossa Espai Escènic el 1998 amb l'obra Carrer Sebastià Gasch.[2][3]

Als anys noranta va treballar en el cinema i participà en pel·lícules com La Femme et le pantin (1990), dirigida per Mario Camus; El diario de Lady M. (1992), d'Alain Tanner, o Tic Tac (1997), de Rosa Vergés.[2]

Reconeixements i llegat

[modifica]

El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi. I la Medalla d'Or de Barcelona al mèrit artístic el 1999.[2]

El juny del 2019, coincidint amb el centenari del seu naixement, es va instaurar un programa de Residències artístiques «Ajuts a la creació Carlota Soldevila», una col·laboració entre el Teatre Lliure i la Fundació Banc Sabadell, amb la intenció de donar suport a la creació col·lectiva i l’autoria viva.[4][5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Carlota Soldevila i Escandon». enciclopèdia.cat. [Consulta: 11 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Julio, Teresa. «Carlota Soldevila Escandon». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre. [Consulta: 18 desembre 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Muere Carlota Soldevila, cofundadora de Els Joglars, a los 75 años en Barcelona». Europa Press, 09-02-2005. [Consulta: 18 desembre 2024].
  4. «Ajuts a la creació Carlota Soldevila 23/24». Teatre Lliure. Barcelona. [Consulta: 18 desembre 2024].
  5. Forés Juliana, Jaume. «Quo vadis, Carlota Soldevila?». Núvol, 30-01-2024. [Consulta: 18 desembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]