Vés al contingut

Carme Raurich i Saba

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarme Raurich i Saba
Biografia
Naixement8 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata (104 anys)
Caldes de Malavella (Selva) Modifica el valor a Wikidata
MortArgentina Modifica el valor a Wikidata

Carme Raurich i Saba (Caldes de Malavella, Selva, 8 de gener de 1920 - Argentina, ?),[1][2] filla d'Esteve Raurich i de Narcisa Saba, va ser una escultora caldenca,[1] si bé també escrivia poesia.[3][4] Durant tot el temps que va viure a Catalunya (va emigrar a Córdoba (Argentina) el 1954 o el 1955),[5][6][7][3] va conviure amb els seus pares i les seves dues germanes, Lluïsa i Isabel. Malgrat viure pròpiament al poble de Caldes, just davant del Balneari Soler i al costat de la Fonda Ribot, la seva família estava molt vinculada amb el món de la pagesia.[1]

Va fer estudis d'art i d'escultura a l'Escola d'Arts i Oficis de la Llotja,[1] a Barcelona, on hi ingressà el 1944.[6] Una beca de la Diputació de Girona (n'hi van arribar a concedir quatre de consecutives,[3] més un cinquena per a viatjar a l'estranger (i va triar Argentina))[8] li va permetre assistir a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona on va estudiar escultura amb el professor Vicenç Navarro Romero.[6] L'Institut Français també la va distingir amb una beca per a viatjar a França.[8]

L'octubre de 1954 la seva escultura titulada Verge de la Immaculada va ser situada a la capella de la façana de la Casa Febrer, a Vic. La peça va ser elaborada en pedra i era d'un metre d'alçada.[9] Al novembre del mateix any es va col·locar una altra peça seva, una Verge del Rosari, en un dels portals de les muralles de Pals.[2]

Com ja s'ha mencionat, l'any 1954 o 1955 Raurich va marxar a Córdoba (Argentina), acompanyada de la seva mare i les seves germanes degut a les dificultats de viure en plena postguerra, a la recerca de més opcions professionals i més visibilitat com artista.[1]

El 1963 es va obrir a La Calera (província de Córdoba, Argentina) un Museu d'Art Municipal on, entre el fons inicial d'obres d'artistes cordobesos, hi havia un cap escultòric de l'escultora catalana.[10]

L'any 1973 va dedicar a Sebastià Gasch una fotografia d'una de les seves escultures, una de bronze titulada "Carmen Amaya"[8][1]

L'any 1978 va obtenir la nacionalitat argentina i el 1991, la doble nacionalitat.[1]

Obres[11][1][8]

[modifica]

Algunes de les seves són:

  • 1948. Nu de dona. Escultura - modelatge - terrissa. 39,5 x 16 x 15 cm (Museu d'Art de Girona; núm. de registre: 131.048)
  • 1950. Civitas inmortalis. Escultura - modelatge - guix. 85 x 52 cm (Museu d'Art de Girona; núm. de registre: 131.324)
  • 1952. Les heroïnes de Santa Bàrbara. Escultura - modelatge - terrissa. 52 x 31 x 26 cm (Museu d'Art de Girona; núm. de registre: 131.271)
  • 1952. L'enamorada. Escultura - modelatge - terrissa. (Museu d'Art de Girona; núm. de registre: 201.924)
  • 1962. Dama estilitzada. Escultura - bronze. 64 x 10 x 5 cm[12]
  • 1964. Figura. Escultura - modelatge - terrissa. 73 x 92 cm (Museu d'Art de Girona; núm. de registre: 131.272)


  • Virgen del Rosario. Escultura en pedra de Figueres[2]
  • Circe (autorretrato hasta la primera piel). 70 x 10 cm
  • La amada de Visnuhata. Talla directa en pedra esteactita. 50 x 22 x 15 cm
  • Carmen Amaya. Escultura - bronze
  • Anteriors a 1958: Amancay; Anfitrite; L'amour; Maternitat; Catalunya (baix relleu, dedicada al col·lectiu català a l'Argentina)[13]
  • Noia asseguda[6]
  • Escultures: Bambina; Miriam; La hermanita. Retrats: M. del C. Forn Saba; Emmanuele Ruiz Pipó[14]
  • Pitusín[15]
  • Catalunya[16]
  • L'albada mirífica; Bressol de plomissol rosa; Cirse; Nausica (en pedra esteatita); Raíz y sol de Humahuaca (en guix)[17]


Exposicions

[modifica]
  • 1951, abril. Sala Argos (Barcelona). Primera exposició individual.[18][14][19]
  • 1951, inauguració 24 de novembre. Sala Municipal (Girona). Primera exposició a la ciutat, conjuntament amb José Furrasola[20][21]
  • 1951. Sala de Belles Arts (Barcelona). Exposición Otoño[22]
  • 1952, maig-juny. Barcelona. Exposición Talleres Artesanos de Arte Sacro, a càrrec de la Organización Sindical. Celebrada durant el Congrés Eucarístic internacional. Conjuntament amb altres artistes: Conxita Ambrós, Montserrat Casanova, Manuel Pastor,.[23]
  • 1952, juny. Hogar del Productor (Girona). Arte y Artesanía[24]
  • 1954. Sala Pergaminos de la Biblioteca Pública (Girona). Exposició Escultura Mariana (Siglos XII-XX). Organitzada per la Comissió Provincial de Cultura de la Diputació de Girona, dirigida llavors per Enric Mirambell i Miquel Oliva. Hi va participar amb l'escultura Virgen del Rosario[1][2]
  • 1955, febrer. Institut Français, Barcelona. Homenatge a l'escultor José Dunyach Sala, organitzat pel Cercle Maillol. Conjuntament amb altres artistes: Josep Clará, Charles Collet,.[25]
  • 1957. Primera exposició a Argentina, concretament a Córdoba durant la Setmana de Córdoba, patrocinada pel Círculo de la Prensa. Dinou obres en marbre, fusta, guix, pedra, terracuita i alabastre[8][26]
  • 1958, segona quinzena de novembre. Les Galeries Peuser (Buenos Aires). Vint-i-dues obres exposades, vuit de les quals formen part de la primera època de l'artista (1949-1954), quan vivia a Catalunya i la resta ja fetes a l'Argentina (1955-1958). Les peces exposades eren de terracuita, alabastre, marbre, fusta, bronze, guix, pedra.[27][13][5][3] L'èxit d'aquesta exposició va fer que un grup d'amics li organitzessin un acte d'homenatge al Círculo de la Prensa.[28]
  • 1963, del 18 al 30 de novembre. Galería Feldman (Córdoba, Argentina). Vint obres exposades, en bronze, guix, pedra, "sapo" i marbre[8][29]
  • 1964, agost. Jockey Club (Córdoba, Argentina). Amb Pura Vilella, dedicada al crític Sebastià Gasch. L'escultora hi va presentar onze escultures[8][30][31]
  • 1966, novembre. Galería Feldman (Córdoba, Argentina).[8][32]
  • 1967, del 13 al 25 de novembre. Sala Wildenstein (Buenos Aires). Catorze obres exposades, realitzades totes entre 1962 i 1967[1][8][33][17]

Concursos

[modifica]
  • 1950. Accèssit (1.500 pessetes). Concurso Artístico y Literario, organitzat per l'Acadèmia de Sant Jordi. Obra: escultura Leyenda simbólica[34][6]
  • 1952. Tercer premi d'escultura (2.000 pessetes). Primer Concurso de Pintura y Escultura, organitzat per la Diputació de Girona. Les obres van ser exposades al saló teatre de la Llar Infantil de Nostra Senyora de la Misericòrdia durant les Fires i Festes de Sant Narcís[35][36]
  • 1982. Segona menció. Salón y Premio Ciudad de Córdoba. Obra: Vino una paloma que comenzó un tal rumor de lamentos[37]

Premis

[modifica]
  • Medalla de Oro en el XIII Salón de Córdoba.[8]
  • 1964. Premio Arzobispado de Córdoba, Diploma y Medalla de Oro, concedits durant el Saló Anual de Dibuix i Escultura de Córdoba.[38]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Vàzquez Ramió, Eva «Carme Raurich i Saba». Concurs de Microliteratura Joaquim Carbó 2019, 2019, pàg. 2.[Enllaç no actiu]
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sitios de Gerona, Los. 4/11/1954.». [Consulta: 28 abril 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Mylos «En el taller de los artistas con Raurich Saba». Destino, 1150, 22-08-1959, pàg. 28.
  4. ↑ Raurich-Saba, Carme «Prenoció». Ressorgiment, 600, 7-1966, pàg. 6.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Edición del domingo, 30 noviembre 1958, página 19 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 28 abril 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Seras, Manelic «Carme Raurich-Saba, escultora catalana». Ressorgiment, 502, 5-1958, pàg. 5.
  7. ↑ «Sitios de Gerona, Los. 19/7/1956.». [Consulta: 28 abril 2020].
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 «Crític Gasch». [Consulta: 28 abril 2020].
  9. ↑ «Edición del domingo, 17 octubre 1954, página 33 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 28 abril 2020].
  10. ↑ «De Córdoba». Ressorgiment, 564, 7-1963, pàg. 13.
  11. ↑ «Diputació de Girona - Fons d'art». [Consulta: 29 abril 2020].
  12. ↑ «Carmen Raurich Saba - Dama estilizada» (en castellà). [Consulta: 29 abril 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Exposició Raurich-Saba». Ressorgiment, 509, 12-1958, pàg. 12.
  14. ↑ 14,0 14,1 Cortés, Juan «Carmen Raurich Saba». Destino, 717, 05-05-1951, pàg. 16.
  15. ↑ C., P. «Los "Premios San Jorge" de pintura y escultura». Destino, 877, 29-05-1954, pàg. 25.
  16. ↑ «Els nostres artistes: Carme Raurich-Saba». Ressorgiment, 499, 2-1958, pàg. 7.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Exposició Raurich-Saba». Ressorgiment, 617, 12-1967, pàg. 5.
  18. ↑ «Edición del sábado, 21 abril 1951, página 17 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 30 abril 2020].
  19. ↑ Mylos «En el taller de los artistas con Raurich Saba». Destino, 1150, 22-08-1959, pàg. 28.
  20. ↑ «Sitios de Gerona, Los. 28/11/1951.». [Consulta: 30 abril 2020].
  21. ↑ «Sitios de Gerona, Los. 29/11/1951.». [Consulta: 30 abril 2020].
  22. ↑ «Edición del sábado, 03 noviembre 1951, página 4 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 30 abril 2020].
  23. ↑ «Edición del viernes, 06 junio 1952, página 10 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 30 abril 2020].
  24. ↑ «Sitios de Gerona, Los. 5/6/1952.». [Consulta: 30 abril 2020].
  25. ↑ C., P. «Homenaje a José Dunyach». Destino, 913, 05-02-1955, pàg. 31.
  26. ↑ «De Córdoba. - L'escultora Raurich-Saba». Ressorgiment, 493, 8-1957, pàg. 13.
  27. ↑ «De Córdoba». Ressorgiment, 507, 10-1958, pàg. 14.
  28. ↑ «De Córdoba». Ressorgiment, 510, 1-1959, pàg. 13.
  29. ↑ «Altres exposicions». Ressorgiment, 570, 1-1964, pàg. 13-14.
  30. ↑ Gasch, Sebastià «A la luz del recuerdo». Destino, 1447, 01-05-1965, pàg. 29.
  31. ↑ «De Córdoba». Ressorgiment, 579, 10-1964, pàg. 13.
  32. ↑ «Arts plàstiques». Ressorgiment, 605, 12-1966, pàg. 14.
  33. ↑ «Carme Raurich-Saba». Ressorgiment, 616, 11-1967, pàg. 13.
  34. ↑ «Edición del jueves, 27 abril 1950, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 4 maig 2020].
  35. ↑ «Sitios de Gerona, Los. 29/10/1957.». [Consulta: 4 maig 2020].
  36. ↑ «Sitios de Gerona, Los. 29/10/1969.». [Consulta: 4 maig 2020].
  37. ↑ Gonzalez, Alejandra Soledad «PLASTIC ARTS AND WOMEN IN THE LAST ARGENTINE DICTATORSHIP: ANALYSIS FROM A LOCAL (TRANS) CASE/ Artes plasticas y mujeres en la ultima dictadura argentina: analisis desde un caso trans-local/ ARTES PLASTICAS E MULHERES NA ULTIMA DITADURA ARGENTINA: ANALISE DESDE UM CASO TRANS-LOCAL» (en castellà). Cuadernos de Musica, Artes Visuales y Artes Escenicas, 13, 1, 01-01-2018, pàg. 13–43.
  38. ↑ «De Córdoba». Ressorgiment, 581, 12-1964, pàg. 13.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carme_Raurich_i_Saba&oldid=33588816»