Vés al contingut

Carmen Llorca Vilaplana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarmen Llorca Vilaplana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Carmen Llorca Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juny 1998 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

25 juliol 1989 – 18 juliol 1994

Circumscripció electoral: Espanya

Diputada al Parlament Europeu
Representa: Partit Popular

1r gener 1986 – 24 juliol 1989

Circumscripció electoral: Espanya
Diputada al Congrés dels Diputats
8 novembre 1982 – 23 abril 1986

Circumscripció electoral: Madrid

Délégué national de la Culture (fr) Tradueix
1975 – abril 1977
← Jaime Delgado Martín – Supressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriadora
PartitPartido Popular
Premis
Diccionari Biogràfic de Dones: 987 Modifica el valor a Wikidata

Carmen Llorca Vilaplana (Alcoi, 29 de novembre de 1921 - Madrid, 29 de juny de 1998) fou una historiadora i política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu.[1][2][3][4][5]

De família acomodada, dedicada a la indústria, va estudiar batxillerat a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on es va doctorar en Història Moderna i d'Amèrica, amb una tesi titulada "El mariscal Bazaine en Madrid" (1948), que va obtenir el premi extraordinari de doctorat. Era també llicenciada en Ciències de la Informació.[1] Com a professora d'Història Contemporània a l'Escola Oficial de Periodisme, va col·laborar en diversos diaris i revistes, com ABC, Pueblo, Ya, Índice, així com a Ràdio Nacional d'Espanya.[1] Feia crítica literària a Radio Nacional de España i als diaris Ya i Pueblo.[4]

Va obtenir la plaça de tècnica d'informació de l'Estat amb destinació al Ministeri de Cultura. Durant el franquisme fou directora de l'Oficina de Turisme a Milà, vicesecretària de la Junta Central d'Informació, Turisme i Educació Popular, i el 1975 delegada nacional de cultura a la Secretaría General del Movimiento Nacional. També ha estat la primera dona presidenta de l'Ateneo de Madrid el 1974-1975 i col·laboradora del CSIC.[6][1]

El 1980 fou membre del Consell de Radiotelevisión Española en representació de Coalició Democràtica. També formava part de la Fundació “Cánovas del Castillo”, i presidia la Organización de Mujeres Independientes, el 1976.[7] El 1977 fou candidata al Senat per la província d'Alacant, en les llistes d'Aliança Popular (AP) –Partit Demòcrata Popular, però no fou escollida. Finalment, el 1988 fou elegida diputada al Parlament Europeu per AP, tot i que abans havia format part dels seixanta parlamentaris espanyols que s'incorporaren el desembre de 1985 a aquest Parlament, després de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu (Grup Demòcrata Cristià) i va treballar, sobretot, en qüestions relacionades amb els Drets de la Dona, la Salut Pública i el Medi Ambient.[3]

A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollida diputada per Madrid i de 1982 a 1986 fou presidenta de la Comissió de Control Parlamentari sobre RTVE del Congrés dels Diputats.[8] Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu i de la Comissió dels Drets de la Dona al Parlament Europeu (1989-1994).[3]

Ha estat condecorada amb l'Orde de les Arts i les Lletres de França i la d'Orde Civil d'Alfons X el Savi.

Obres

[modifica]
  • ¿Europa en la decadencia? (1949)
  • Isabel II y su tiempo (1956)
  • Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana (1966)
  • Discursos políticos de Castelar (1968)
  • El Sistema (1970)
  • La mujer en la historia (1976)
  • Las Cortes como representación (1976)
  • Llamadme Evita (1978)
  • Las mujeres de los dictadores (1978)
  • Del aperturismo al cambio: mi testimonio (1986)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Carmen Llorca Vilaplana». Diccionari Biogràfic de Dones. Xarxa Vives d'Universitats. [Consulta: 4 octubre 2015].
  2. ↑ «Carmen Llorca» (en castellà). Ateneo de Madrid. Arxivat de l'original el 2023-04-10. [Consulta: 10 abril 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «2ª legislatura | Carmen LLORCA VILAPLANA | Eurodiputats». Parlament Europeu. [Consulta: 4 octubre 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 País, Ediciones El. «Carmen Llorca fallece a los 76 años tras una larga trayectoria política e intelectual» (en castellà), 30-06-1998. [Consulta: 4 abril 2016].
  5. ↑ «Carme Llorca i Vilaplana | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 abril 2023].
  6. ↑ «100 españoles para la democracia. Carmen Llorca Villaplana». ABC, 29-04-1977, pàg. 17.
  7. ↑ López, Sofía Rodríguez. El patio de la cárcel: la Sección Femenina de FET-JONS en Almería (1937-1977) (en castellà). Centro de Estudios Andaluces, 1 de gener de 2010. ISBN 9788493754884 [Consulta: 4 abril 2016]. 
  8. ↑ «Ficha del Congreso de Diputados». Congreso de los Diputados. [Consulta: 10 abril 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carmen_Llorca_Vilaplana&oldid=33700743»