Carnal·lita
 Carnal·lita | |
|---|---|
 Carnal·lita espanyola | |
| Fórmula química | KMgCl₃·6H₂O |
| Epònim | Rudolf von Carnall (en)   |
| Localitat tipus | Stassfurt |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 03.BA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.BA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.08 |
| Dana | 11.1.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic, (2/m 2/m 2/m) |
| Hàbit cristal·lí | fibrós |
| Massa molar | 277.85 |
| Color | incolor, blanc, groguenc, rosat, marronós, verd clar |
| Macles | per pressió, es poden desenvolupar macles polisintètiques lamel·lars |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa en fractura |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 1,6 |
| Densitat | 1,598 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.467 nβ = 1.476 nγ = 1.494 |
| Birefringència | 0,0270 |
| Angle 2V | 70 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cna |
| Referències | [1] |
La carnal·lita[2] és un mineral de la classe dels halurs que rep el seu nom de l'enginyer alemany Rudolf von Carnall (1804-1874).
Característiques
[modifica]La carnal·lita és un mineral compost de clorur doble de potassi i magnesi, KMgCl₃·6H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, en cristalls amb aparença hexagonal, però ordinàriament es presenta en masses cristal·lines d'aspecte similar als de l'halita i la silvina i, igual que aquestes, és incolora quan és pura, o diversament acolorida quan no. La seva lluentor és vítria. Té un sabor semblant a l'halita però més amarg.
Molt deliqüescent, de sabor amarg, soluble en l'aigua i fosforescent; els blocs exposats a l'aire lliure es dissocien, dissolent el clorur de magnesi, , i quedant una massa granular del clorur de potassi, , que, per no ser deliqüescent i menys soluble que l'altre, es conserva en la seva major part; el contrari ocorre si prenem un trosset i el sotmetem a l'acció del bufador sobre el carbó; el de potassi desapareix i queda el de magnesi, que es pot reconèixer pel color rosa carn que pren amb la solució de nitrat de cobalt.
En dissolució es reconeix perquè, afegint unes gotes d'amoníac, , i solució de fosfat de sodi, , dona precipitat cristal·lí de fosfat de magnesi, ; la potassa es reconeix amb el clorur de platí i la coloració de la flama, com en la silvina.
Formació
[modifica]La carnal·lita es troba en dipòsits marins salins. Aquest mineral és un sediment mineral conegut com a evaporita. Les evaporites es concentren per evaporació de l'aigua del mar. L'entrada d'aigua ha d'estar per sota dels nivells d'evaporació o d'ús. Això crea un període prolongat d'evaporació. Es troba associada a halita, anhidrita, dolomita, guix, sal bruta de potassa, kieserita, polihalita o silvinita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la comarca del Bages, concretament a les mines i dipòsits de sal de Balsareny, Cardona, Sallent i Súria.
Varietats
[modifica]Són conegudes dues varietats de la carnal·lita:
- La bromocarnal·lita, una varietat que conté brom, amb fórmula: KMg(Cl,Br)₃·6H₂O.[3]
- La iodocarnal·lita, una varietat que conté iode, amb fórmula: KMgI₃·6H₂O.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Carnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
- ↑ «Diccionari de geologia». [Consulta: 25 juliol 2017].
- ↑ «Bromcarnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
- ↑ «Iodcarnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].