Polihalita

Polihalita
Polihalita
Fórmula química	K₂Ca₂Mg(SO₄)₄·2H₂O
Epònim	poly- (en) i sal
Localitat tipus	Ischler Salzberg (en)
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.CC.65
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CC.65
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.14
Dana	29.4.5.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Hàbit cristal·lí	típicament fibrós, foliat, massiu; rarament cristalls tabulars
Estructura cristal·lina	a = 6.95 Å, b = 8.88 Å, c = 6.95 Å; α = 104.06°, β = 113.94°, γ = 101.15°; Z = 4
Grup puntual	triclínica pinacoidal P1
Color	blanc, groguenc, gris o vermell carnós
Macles	característicament polisintètica en {010}, {100}
Exfoliació	{101} excel·lent
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5 a 3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca a blanca vermellosa
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	2,78
Densitat	2,77
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.546 - 1.548 nβ = 1.558 - 1.562 nγ = 1.567
Birefringència	δ = 0,021
Angle 2V	mesurat: 60° a 62°
Solubilitat	soluble en aigua, amb precipitació de guix i potser singenita
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Plhl
Referències

La polihalita és un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del grec polis (diversos) i hal (sal). Va ser descoberta l'any 1818 en una mina prop de Bad Ischl, a l'Alta Àustria (Àustria).

Característiques

La polihalita és un sulfat hidratat de potassi, calci i magnesi. Cristal·litza en el sistema triclínic en un hàbit típicament fibrós, de vegades foliat o massiu. Rarament forma cristalls tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3,5, i la seva ratlla és blanca o vermellosa.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la polihalita pertany a «07.CC: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaita, zincovoltaita, pertlikita, ammoniomagnesiovoltaita, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweita, blödita, nickelblödita, changoita, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroita, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, leightonita, amarillita, konyaita i wattevilleita.

Formació i jaciments

Apareix en els dipòsits sedimentaris de sal oceànica, on és un mineral molt comú i pot ser el principal component en quantitats industrials. Es forma en aquests dipòsits a partir del guix en presència de solucions riques en magnesi i potassi. Més rarament també s'ha trobat com a producte volcànic, en sublimats de fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com: halita, anhidrita, glauberita, carnallita, kieserita, langbeinita o vanthoffita.

Enllaços externs

• http://webmineral.com/data/Polyhalite.shtml
• http://mineral.galleries.com/minerals/sulfates/polyhali/polyhali.htm Arxivat 2008-08-21 a Wayback Machine.