Dolomita
|
Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu les muntanyes, vegeu «Dolomites». |
 Dolomita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaMg(CO₃)₂ |
| Epònim | Déodat Gratet de Dolomieu |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.03a |
| Dana | 14.2.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars, sovint amb cares corbes; també columnar, estalactític, granular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 4.8012(1) Å, c = 16.002 Å; Z = 3 |
| Grup puntual | trigonal rhombohedral, 3 |
| Color | blanc, gris, vermell, marronós |
| Macles | macles de contacte simple |
| Exfoliació | perfecta en {1011}, exfoliació rombohedral |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Gravetat específica | 2,84 a 2,86 |
| Densitat | 5,7 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,679 a 1,681 nε = 1,500 |
| Birefringència | δ = 0.179–0.181 |
| Fluorescència | pot tenir fluorescència blanca a rosa sota UV; triboluminescent |
| Solubilitat | poc soluble en HCl diluït |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Dol |
| Referències | [1][2][3] |
La dolomita és un mineral de carbonat de calci i magnesi que pertany i dona nom al grup de la dolomita.[4] Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas-Théodore de Saussure en honor del mineralogista i geòleg francès Dolomieu (1750-1801). És isostructural amb la nordenskiöldina. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ankerita.[5]
Característiques
[modifica]La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb fórmula CaMg(CO₃)₂. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu hàbit cristal·lí també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser fluorescent en blanc i rosa sota la llum ultravioleta.[6]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dolomita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Formació i roques
[modifica]És un important mineral de roques sedimentàries i metamòrfiques, trobat com mineral principal de les roques anomenades dolomies i metadolomies, així com un mineral important en limolites i marbres on la calcita és el principal mineral present. També apareixen dipòsits de dolomita en vetes hidrotermals, formant cristalls que omplen cavitats. S'ha trobat també en serpentinites i roques similars.
La dissociació natural de la dolomita per l'acció de l'aigua carbònica en roques sedimentàries (dolomies) dona lloc a nombroses formacions càrstiques, per donar calcita i magnesita pura, segons la reacció reversible:
CaMg(CO₃)₂ + 2H₂O + 2CO₂ ←→ 4CO₃H- + Ca2+ + Mg2+ ←→ CaCO₃ + MgCO₃ + 2H₂O + 2CO₂
Es sol trobar acompanyada de siderita, quars, guix, fluorita, celestina, calcita o barita.
Usos
[modifica]Abunda en la naturalesa en forma de roques dolomítiques i s'utilitza com a font de magnesi i per a la fabricació de materials refractaris (és una roca sedimentària química). També s'utilitza com a fonent en metal·lúrgia, manufactura de ceràmica, pintures i càrregues blanques i com a component per fabricar el vidre. Està totalment proscrita com mineral al clínquer del formigó pel contingut en MgO, ja que dona una alta expansivitat. En canvi com a àrid de formigó valdria, sempre que s'analitzi la seva reacció amb el ciment.
Grup de la dolomita
[modifica]Els membres d'aquest grup tenen una estructura cristal·lina semblant a la de la calcita. En la dolomita, posicions alternes de Ca estan ocupades per Mg, esdevenint estructures no equivalents, reduint el punt de simetria del cristall de 32/m a 3.[4]
El grup està compost per cinc espècies minerals: ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita i norsethita.
Varietats
[modifica]- Brossita, una varietat férrica de dolomita amb fins a un 10% de FeCO₃. Trobada originàriament a la mina Brosso, Calea, Província de Torí, Itàlia, d'on rep el seu nom.[7]
- Cobaltodolomita, una varietat cobaltífera provinent de Pribram, República Txeca, que conté 5,17% de CoO. Es representa amb la fórmula (Ca,Mg,Co)CO₃.[8]
- Conita, també anomenada dolomita rica en magnesi, és una dolomita amb Mg > Ca en una quantitat significativa, amb fórmula (Ca,Mg)Mg(CO₃)₂.[9]
- Dolomita fèrrica, una varietat relativament comuna de dolomita que conté ferro. Es pot distingir de l'ankerita només per mitjans analítics.[10]
- Dolomita manganesífera, una varietat que conté manganès.[11]
- Dolomita zíncica, una varietat que conté zinc.[12]
- Greinerita, una varietat manganesífera de dolomita, però probablement només una dolomita amb un contingut de manganès feble. El material tipus, provinent de la muntanya Greiner, al Tirol, es va perdre.[13]
- Gurhofian, també anomenada geldolomita, una varietat microcristal·lina de dolomita que inicialment es creia que es tractava d'un gel. Originàriament reportada de Gurhof, Baixa Àustria. Pot ser de color blanc o groguenc.[14]
- Plumbodolomita, una varietat que conté plom.[15]
- Taraspita, una dolomita sinteritzada verda i bandejada, que deu el seu color a continguts menors de níquel (0,1-0,3% NiO) i de ferro (0,75-6% FeO). El material s'utilitza per tallar. Rep el seu nom de la localitat de Tarasp, Grischun, Suïssa.[16]
- Teruelita, una dolomita negre originalment descrita a Terol, Aragó.[17]
-
Cobaltodolomita de Katanga, República Democràtica del Congo -
Dolomita fèrrica, de Touissit, Marroc -
Dolomita manganesífera, del Cerro Warihuyn, Perú -
Taraspita, de Tarasp, Suïssa -
-
Dolomita zíncica, de Tsumeb, Namíbia
,_Kolwezite.jpg)
,_Aragonite.jpg)
,_Baryte.jpg)
Referències
[modifica]
- ↑ «Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Dolomite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Dolomite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Dolomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Ankerite-Dolomite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, pp. 489–493. ISBN 0-582-44210-9
- ↑ «Brossite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Cobaltoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Mg-rich Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Ferroan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Manganoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Zincian Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Greinerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Gurhofian» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Plumbodolomit» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Taraspite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Teruelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].