Vés al contingut

Carn de neó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carne de neón)
Infotaula de pel·lículaCarn de neó
Carne de neón Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPaco Cabezas Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Mario Casas Sierra
Macarena Gómez
Darío Grandinetti
Ángela Molina Tejedor
Blanca Suárez
Luciano Cáceres
Antonio de la Torre Martín
Vicente Romero Modifica el valor a Wikidata
ProduccióÁlvaro Alonso Modifica el valor a Wikidata
GuióPaco Cabezas Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJulio de la Rosa Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDaniel Aranyó Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAntonio Frutos Pérez Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMorena Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya, Argentina, Suècia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena2010 Modifica el valor a Wikidata
Durada113 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1259570 FilmAffinity: 995745 Rottentomatoes: m/neon_flesh_2011 Letterboxd: neon-flesh Mojo: neonflesh Allmovie: v537130 Metacritic: movie/neon-flesh TMDB.org: 62077 Modifica el valor a Wikidata

Carn de neó (títol original en castellà Carne de neón) és una pel·lícula de thriller neo-noir del 2010 amb elements de comèdia dirigida per Paco Cabezas i protagonitzada per Mario Casas al costat de Vicente Romero, Macarena Gómez, Blanca Suárez i Ángela Molina. És una coproducció hispano-argentina-sueco-francesa. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Un cop alliberat, Ricky es retroba amb la seva mare, Pura, que ha estat treballant com a prostituta per arribar a fi de mes. Pura ha estat estalviant diners per complir el somni de Ricky d'obrir un bordell, però quan mor en un accident de cotxe, Ricky decideix honrar la seva memòria complint el seu propi somni i obrint un bordell de gamma alta.

Ricky demana l'ajuda del seu antic company de cel·la, Angelito, i del seu amic, Carlos, per fer realitat el seu somni. Junts, es proposen adquirir els fons i l'equip necessari per obrir el bordell, però aviat la situació els ultrapassa quan es converteixen en l'objectiu d'una poderosa i violenta banda criminal liderada pel despietat El Chino.

Mentre lluiten per mantenir el seu negoci i mantenir-se vius davant el perill, en Ricky i els seus amics s'han d'enfrontar als seus propis errors del passat i als seus dimonis personals. Al final, han de prendre decisions difícils i prendre mesures dràstiques per protegir-se a si mateixos i als qui estimen.

En general, és una pel·lícula dura i amb suspens que explora temes de la família, la lleialtat i les conseqüències de les nostres accions.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

La pel·lícula està basada en un curtmetratge del mateix nom dirigit per Paco Cabezas.[6] Alguns membres del repartiment del curtmetratge van repetir els seus papers al llargmetratge (les excepcions notables van ser Óscar Jaenada). i Victoria Abril, substituïts respectivament per Mario Casas i Ángela Molina).[7]

Coproducció entre companyies d'Espanya, Argentina, Suècia i França, la pel·lícula va ser produïda per Morena Films de Juan Gordon al costat de Morena Films Jaleo Films, Oberon Cinematográfica, Mandarin Films, Hepp Films i Pensa&Rocca,[8] amb la participació de Canal Sur, TVC, TVV, TVG, i ETB.[3] El rodatge es va fer a exeriors de Sevilla[7] i a Belgrano (Buenos Aires) a l'Argentina.[9] Durant la part argentina del rodatge, la tripulació va utilitzar màscares a causa de l'alerta de la pandèmia de grip porcina de 2009.[2]

Llançament

[modifica]

La pel·lícula es va presentar al XLIII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya el 9 d'octubre de 2010.[6]

Distribuïda per Vértice Cine, es va estrenar en cinemes a Espanya el 21 de gener de 2011.[10] Es va estrenar a les sales argentines el 21 de febrer de 2013.[11]

Recepció

[modifica]

Jonathan Holland de Variety va valorar que la pel·lícula "enormement entretinguda" "representa una tarifa crua, violenta, cridanera i sentimental, però amb un punt intel·ligent i agut que la treu de la presó".[3]

Jesús Palacios de Fotogramas va puntuar la pel·lícula amb 3 sobre 5 estrelles destacant l'honestedat de la proposta alhora que va assenyalar la seva "ingenuïtat cinefàgica", valorant que "per molt irregular que de vegades apareix, [és] una de les pel·lícules espanyoles més refrescants de l'any".[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Carn de neó a esadir.cat
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Medina, María. «Macarena Gómez, en un rodaje con mascarilla: 'Diez años más tarde, la historia se repite'». ¡Hola!, 17-05-2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Holland, Jonathan. «Neon Flesh». Variety, 27-10-2010.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Carne de neón». Canal Sur, 02-03-2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 Palacios, Jesús. «Carne de neón. Para amantes de la picaresca posmoderna». Fotogramas, 28-10-2010.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Con Paco Cabezas y su "Carne de neón" llega a Sitges un thriller de altura». Público, 09-10-2010.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Paco Cabezas: "Hoy será la primera vez que 'Carne de Neón' se entiende entera"». Europa Press, 12-11-2010.
  8. ↑ «Finaliza el rodaje de ‘Carne de Neón'». Panorama Audiovisual, 29-09-2009.
  9. ↑ «Mario Casas y 'Carne de neón': un gallego duro en Buenos Aires». 20minutos.es, 01-09-2009.
  10. ↑ «‘Carne de neón', de Paco Cabezas, seleccionada en el Tribeca Film Festival». Cine y Tele, 17-03-2011.
  11. ↑ «Carne de Neón». El Ciudadano, 21-02-2013.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carn_de_neó&oldid=33999003»