Antonio de la Torre Martín

Antonio de la Torre Martín
	;
Biografia
Naixement	18 gener 1968 (56 anys); Màlaga (Espanya Franquista)
Activitat
Camp de treball	Teatre, pel·lícula i televisió
Ocupació	actor, productor de cinema, periodista, escriptor, periodista esportiu
Activitat	1993 -
Participà en
22 maig 2023	Manifest per una Barcelona que obre camí
24 octubre 2017	Andalusia pel diàleg
Premis
	(2020) medalla d'Andalusia; (2019) Premi Feroz al millor actor protagonista d'una pel·lícula, per l'obra El reino; (2019) Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor actor, per l'obra El reino; (2019) Goya al millor actor, per l'obra El reino; (2019) Premi Unión de Actores al millor actor protagonista de cinema, per l'obra El reino; (2013) Premi Unión de Actores al millor actor protagonista de cinema, per l'obra Caníbal; (2013) Premi Feroz al millor actor protagonista d'una pel·lícula, per l'obra Caníbal; (2013) Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor actor, per l'obra Caníbal; (2012) Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor actor, per l'obra Grupo 7; (2012) Premi Unión de Actores al millor actor protagonista de cinema, per l'obra Grupo 7; (2011) premi Unió d'Actors al millor actor de repartiment de cinema, per l'obra Primos; (2010) premi Unió d'Actors al millor actor de repartiment de cinema, per l'obra Lope; (2006) Premi Unión de Actores al millor actor secundari de cinema, per l'obra AzulOscuroCasiNegro; (2006) Goya al millor actor secundari, per l'obra AzulOscuroCasiNegro ;
Lloc web	antoniodelatorre.es

Antonio de la Torre Martín (Màlaga, 18 de gener de 1968) és un actor i periodista espanyol, guanyador de dos Premis Goya pels seus papers a AzulOscuroCasiNegro i El reino. Amb un total de 13 nominacions, és l'actor que més nominacions té en la història dels Premis Goya.^[1]^[2]

Biografia

Antonio de la Torre Martín es va llicenciar en Periodisme però sempre va tenir clar que es volia dedicar a la interpretació. Va treballar a Canal Sur Radio presentant els informatius esportius del cap de setmana i a Canal Sur Televisió. Durant aquesta última etapa professional va estar viatjant regularment a Madrid per a realitzar cursos d'interpretació i estudiar a l'escola de Cristina Rota.

El primer paper que va interpretar al cinema va ser en Los peores años de nuestra vida (1994), d'Emilio Martínez-Lázaro. A la televisió li va arribar l'èxit en la minisèrie Padre Coraje fent el paper d'«El Loren», encara que també havia participat a Lleno, por favor, sèrie d'èxit interpretada per Alfredo Landa, a Antena 3, on interpretava «Pelopincho», l'amic punk de Micky Molina.

És un dels actors habituals en curtmetratges espanyols, entre ells, els primers realitzats pel director Daniel Sánchez Arévalo, —Profilaxi i Física II— qui posteriorment comptaria amb De la Torre per a un dels papers principals en la seva òpera prima, AzulOscuroCasiNegro (2006), gràcies al qual va guanyar el Goya al millor actor secundari el 2007.

Un altre dels seus directors recurrents és Álex de la Iglesia, que ha comptant amb ell en la majoria de les seves pel·lícules —Muertos de risa el 1999 i La comunidad el 2000— com a actor secundari, però va ser el 2010 quan va realitzar el seu primer paper protagonista amb el director bilbaí a la pel·lícula Balada trista de trompeta, obtenint una nominació als Goya.

El 2009, va protagonitzar la segona pel·lícula de Sánchez Arévalo, Gordos, una comèdia sobre els excessos, les deficiències de la vida i les pròpies inseguretats. De la Torre va haver d'engreixar 33 quilos per a donar vida al seu personatge, «Enrique». Per aquest paper va ser reconegut amb la seva segona nominació als Goya.

En els anys següents va participar en diverses pel·lícules, entre les quals destaca La isla interior (2009), Lope (2010), una història biogràfica de Lope de Vega, i Primos (2011), de nou amb Sánchez Arévalo.

El desembre de 2008, va protagonitzar el seu primer muntatge teatral en una producció del Centre Dramàtic Nacional: La taberna fantástica, d'Alfonso Sastre i dirigida per Gerardo Malla.

El 2012, fou nominat doblement als Goya com a millor actor protagonista i de repartiment pels seus papers a Grupo 7 i Invasor no aconseguint-ne cap. El 2016 va protagonitzar l'òpera prima com a director de Raúl Arévalo, Tarde para la ira.

El 2018 protagonitzà, al costat de Mónica López, El reino, dirigida per Rodrigo Sorogoyen, on va rebre el premi Goya al millor actor protagonista en la 33a edició dels Premis Goya, el 2 de febrer de 2019, per la seva interpretació de «Manuel».^[3]

Filmografia

Cinema

Black is Beltza II: Ainhoa (2022)^[4]
Entre la vie et la mort (2022)
La trinchera infinita (2019)^[5]
El plan (2019)
El reino (2018)
La noche de 12 años (2018)
El autor (2017)
Abracadabra (2017)
Algo muy gordo (2017)
Que Dios nos perdone (2016)^[6]
Tarde para la ira (2016)
Emu Plains (2015)
Hablar (2015)
Felices 140 (2015)
United Passions (2015)
La isla mínima (2014)
Caníbal (2013)^[7]
La gran familia española (2013)
Los amantes pasajeros (2013)
Invasor (2012)
Grupo 7 (2012)
La chispa de la vida (2011)
Primos (2011)
Carne de neón (2011)
Balada trista de trompeta (2010)
Lope (2010)
La isla interior (2010)
Gordos (2009)
Los años desnudos (2008)
Che: Guerrilla (2008)
Una palabra tuya (2008)
Covardes (2007)
El prado de las estrellas (2007)
Salir pitando (2007)
Mataharis (2007)
Traumatologia (2007)
Tocata y fuga (2006)
AzulOscuroCasiNegro (2006)
Volver (2006)
En el hoyo (2006)
El calentito (2005)
Otra vida (2005)
El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo (2004)
El séptimo día (2004)
Física II (2004)
Días de fútbol (2003)
El oro de Moscú (2003)
Una pasión singular (2003)
Profilaxi (2003)
Te doy mis ojos (2003)
El robo más grande jamás contado (2002)
Poniente (2002)
X (2002)
Manolito Gafotas en ¡Mola ser jefe! (2002)
Torrente 2: Misión en Marbella (2001)
La comunidad (2000)
Flores de otro mundo (1999)
Muertos de risa (1999)
Entre las piernas (1999)
Torrente (1999)
El dia de la bestia (1995)
Hola, ¿estás sola? (1995)
Los peores años de nuestra vida (1994)

Televisió

La línia invisible (2020)^[8]
El Continental (2018)
Perdoname, Señor (2017)
The Night Manager (2016)
Clara Campoamor, la mujer olvidada (2011)
Aída (2007)
La habitación del niño, capítol de la sèrie «Películas para no dormir» (2006)
El comisario (2000, 2006)
Los 80 (2004)
Café Express (2003)
Padre Coraje (2002)
Hospital Central (2002)
Turno de oficio: Diez años después (1996)
Lleno, por favor (1993-1994)

Teatre

Grooming (2012)
La taberna fantástica (2008)

Premis

Premis Sant Jordi de Cinematografia

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2010	Millor actor en pel·lícula espanyola	Balada trista de trompeta	Guanyador
2018	Millor actor en pel·lícula espanyola	El reino	Guanyador

Premis Turia

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2011	Millor actor	Balada trista de trompeta	Guanyador

Festival de Cinema de Comèdia de Montecarlo

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2009	Millor actor (Premi del Jurat)	Primos	Guanyador

Festival de Cinema i Vídeo Llatinoamericà de Buenos Aires

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2003	Millor actor en curtmetratge	Profilaxi	Guanyador

Referències

↑ «Antonio de la Torre, el actor con más nominaciones al Goya: "Si he conseguido tantas es porque soy un hombre"». 20minutos, 02-12-2019. [Consulta: 27 gener 2020].
↑ Belinchón, Gregorio «Antonio de la Torre, del videoclub a la alfombra roja». El País [Madrid], 24-01-2020. ISSN: 1134-6582.
↑ Koch, Tommaso «Antonio de la Torre rompe su maldición». El País [Madrid], 03-02-2019. ISSN: 1134-6582.
↑ Portero, Andrés. «La película 'Black is beltza II', de Fermín Muguruza, también tendrá cómic» (en castellà). Deia, 22-05-2020. [Consulta: 14 març 2023].
↑ «Soy consciente de que en los Goya siempre somos los mismos», 24-01-2020. [Consulta: 27 gener 2020].
↑ Pereda, Olga. «La humildad y el trabajo me han traído hasta aquí», 08-09-2016. [Consulta: 27 gener 2020].
↑ Pereda, Olga. «Em fa força vergonya aquest país. 'Olé' Catalunya», 24-09-2013. [Consulta: 27 gener 2020].
↑ «Antonio de la Torre protagonizará una serie sobre ETA», 10-04-2019. [Consulta: 27 gener 2020].

Enllaços externs

[1] «Antonio de la Torre, el actor con más nominaciones al Goya: "Si he conseguido tantas es porque soy un hombre"». 20minutos, 02-12-2019. [Consulta: 27 gener 2020].

[2] Belinchón, Gregorio «Antonio de la Torre, del videoclub a la alfombra roja». El País [Madrid], 24-01-2020. ISSN: 1134-6582.

[3] Koch, Tommaso «Antonio de la Torre rompe su maldición». El País [Madrid], 03-02-2019. ISSN: 1134-6582.

[4] Portero, Andrés. «La película 'Black is beltza II', de Fermín Muguruza, también tendrá cómic» (en castellà). Deia, 22-05-2020. [Consulta: 14 març 2023].

[5] «Soy consciente de que en los Goya siempre somos los mismos», 24-01-2020. [Consulta: 27 gener 2020].

[6] Pereda, Olga. «La humildad y el trabajo me han traído hasta aquí», 08-09-2016. [Consulta: 27 gener 2020].

[7] Pereda, Olga. «Em fa força vergonya aquest país. 'Olé' Catalunya», 24-09-2013. [Consulta: 27 gener 2020].

[8] «Antonio de la Torre protagonizará una serie sobre ETA», 10-04-2019. [Consulta: 27 gener 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Goya al millor actor
1980s	Fernando Fernán Gómez (1986) Alfredo Landa (1987) Fernando Rey (1988) Jorge Sanz (1989)
1990s	Andrés Pajares (1990) Fernando Guillén (1991) Alfredo Landa (1992) Juan Echanove (1993) Carmelo Gómez (1994) Javier Bardem (1995) Santiago Ramos (1996) Antonio Resines (1997) Fernando Fernán Gómez (1998) Francisco Rabal (1999)
2000s	Juan Luis Galiardo (2000) Eduard Fernández (2001) Javier Bardem (2002) Luis Tosar (2003) Javier Bardem (2004) Óscar Jaenada (2005) Juan Diego (2006) Alberto San Juan (2007) Benicio del Toro (2008) Luis Tosar (2009)
2010s	Javier Bardem (2010) José Coronado (2011) José Sacristán (2012) Javier Cámara (2013) Javier Gutiérrez (2014) Ricardo Darín (2015) Roberto Álamo (2016) Javier Gutiérrez (2017) Antonio de la Torre (2018) Antonio Banderas (2019)
2020s	Mario Casas (2020) Javier Bardem (2021) Denis Ménochet (2022) David Verdaguer (2023)

Goya al millor actor secundari
1980s	Miguel Rellán (1986) Juan Echanove (1987) Josep Sazatornil (1988) Adolfo Marsillach (1989)
1990s	Gabino Diego (1990) Juan Diego (1991) Fernando Fernán Gómez (1992) Tito Valverde (1993) Javier Bardem (1994) Luis Ciges (1995) Luis Cuenca (1996) José Sancho (1997) Tony Leblanc (1998) Juan Diego (1999)
2000s	Emilio Gutiérrez Caba (2000) Emilio Gutiérrez Caba (2001) Luis Tosar (2002) Eduard Fernández (2003) Celso Bugallo (2004) Carmelo Gómez (2005) Antonio de la Torre (2006) José Manuel Cervino (2007) Jordi Dauder (2008) Raúl Arévalo (2009)
2010s	Karra Elejalde (2010) Lluís Homar (2011) Julián Villagrán (2012) Roberto Álamo (2013) Karra Elejalde (2014) Javier Cámara (2015) Manolo Solo (2016) David Verdaguer (2017) Luis Zahera (2018) Eduard Fernández (2019)
2020s	Alberto San Juan (2020) Urko Olazabal (2021) Luis Zahera (2022) José Coronado (2023)

Premi Sant Jordi al millor actor espanyol
‡ Del 1965 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors masculins i espanyols.
1958-1964	Francisco Rabal (1958) Albert Closas (1959) Adolfo Marsillach (1960) José Isbert (1961) José Luis López Vázquez (1962) Manuel Gallardo (1963) Julián Mateos (1964)
1965-1983‡	Manuel Gallardo (1964) José María Prada (1967) Fernando Rey (1970) José Luis López Vázquez (1972) José Sacristán (1974) José Luis Gómez (1977) Héctor Alterio (1978) José Sacristán (1979)
1984-ara	Eusebio Poncela (1984) Fernando Fernán Gómez (1985) Fernando Rey (1986) Juan Echanove (1987) Antonio Banderas (1988) Josep Maria Pou (1989) Jorge Sanz (1990) Jordi Dauder (1991) Fernando Guillén (1992) Javier Bardem (1993) Juan Echanove (1994) Juanjo Puigcorbé (1995) Federico Luppi (1996) Luis Cuenca García (1997) Eusebio Poncela (1998) Francisco Algora (1999) Eduard Fernández (2000) Sergi López (2001) Eduard Fernández (2002) Luis Tosar (2003) Joan Dalmau (2004) Javier Bardem (2005) Manuel Alexandre (2006) Quim Gutiérrez (2007) Àlex Brendemühl (2008) No atorgat (2009) Óscar Ladoire (2010) Carlos Areces/Antonio de la Torre (2011) José Coronado (2012) José Sacristán (2013) Antonio Dechent (2014) Raúl Arévalo/Javier Gutiérrez (2015) Pedro Casablanc (2016) Luis Callejo (2017) David Verdaguer (2018) Antonio de la Torre (2019) Antonio Banderas (2020) Mario Casas (2021) Javier Bardem (2022) Luis Zahera (2023) Alberto Ammann (2024)