Carner (bolet)
|
Per a altres significats sobre carner o altres bolets que s'han anomenat carner, vegeu «carner». |
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
_03.jpg) Naixença d'una flota carnera | |
S'anomenen carners[1][2][3] aquells bolets que creixen a partir d’una massa fúngica carnosa i soterrada. Acostumen a constituir una flota densa (flota carnera), però n'hi ha que neixen isolats.
Els bolets carners són espècies del gènere Lyophyllum (família de les liofil·làcies). Tot i que no totes les espècies del gènere formen una massa carnosa soterrada, un carnús, per similitud totes les espècies del gènere s'anomenen carners. També per semblança, s'anomena carner bord (Entoloma sinuatum), un fong tòxic que ha provocat greus intoxicacions gastrointestinals.
_03.jpg)
Les espècies de carners són:
- Lyophyllum decastes, carner de bruc,[4] flota de bruc[5]
- Lyophyllum fumosum, carner cendrós,[4] flota de bruc cendrosa[5]
- Lyophyllum loricatum, carner de pell gruixuda
- Lyophyllum rhopalopodium, carner de peu gros
- Lyophyllum infumatum, Carner afumat
- Lyophyllum semitale, carner dels camins
- Lyophyllum transforme, carner ennegridor
- Lyophyllum shimeji, honshimeji, carner de pi japonès
Altres bolets anomenats carners però pertanyents a un gènere diferent:
- Hypsizygus marmoreus, bunashimeji, carner de faig japonès
- Hypsizygus marmoreus, bunapishimeji, carner blanc de faig japonès
- Leucocybe connata, carner blanc
- Entoloma sinuatum, carner bord
Totes les espècies del gènere Lyophyllum indicades més amunt es consideren comestibles.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Aguiló i Fuster, Marià «Carner (5)». Diccionari Aguiló: materials lexicogràfics / aplegats per Marià Aguiló i Fuster; revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. Institut d'Estudis Catalans [Barcelona], III (ca-címbal), 1916, pàg. 1-341; 108.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Carner». Diccionari català-valencià-balear. Moll [Palma de Mallorca], 1963-1968.
- ↑ Griera, Antoni. Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. 2. Barcelona: Edicions Polígrafa, 1935.
- ↑ 4,0 4,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.