Carner cendrós
Lyophyllum fumosum  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Lyophyllaceae |
| Gènere | Lyophyllum |
| Espècie | Lyophyllum fumosum P.D.Orton, 1960 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Agaricus fumosus |
.svg){kind=icon}
El carner cendrós[1] (Lyophyllum fumosum), també anomenat flota de bruc cendrosa,[2] és un fong del grup de les flotes carneres, pertanyent a la família de les liofil·làcies.
_03.jpg)
Taxonomia
[modifica]Va ser descrit per primera vegada com Agaricus fumosus per Christiaan Hendrik Persoon.[3] E.M.Fries sancionà la cita l'any 1821.[4]
Peter D. Orton (1960) la va transferir al gènere Lyophyllum.[5]
Alguns autors inclouen aquesta espècie com a sinònim de Lyophyllum decastes (Fr.) Singer.[6] Els resultats d'anàlisis filogenètiques[7][8][9] confirmen la identitat de L. fumosum i situen l'espècie, juntament amb el honshimeji o carner de pi japonès (L. shimeji), en la secció Difformia (Clade a),
Iconografia
[modifica]
Lange JE. (1940): Flora agaricina Danica, TAB. 39 D. ''Lyophyllum fumosum'' as ''Clitocybe conglobata'' [10]
Bresadola G. (1927): Iconographia Mycologica Vol. IV: Tab. CLI[11]
Hoyo MP et al (2004):[12] p. 39
_02.jpg)
Descripció
[modifica][9][12][13]Barret de 2.5 - 7 (10) cm de diàmetre; ferm, carnós, elàstic; inicialment hemisfèric més tard estès i aplanat; marge involut durant força temps i ondulat; llis, de sec a lleugerament viscós, brillant, com enfarinat; superfície de gris cendrosa a gris brunenca, amb fibres radials innates més fosques i que enfosqueixen a mida que s'asseca[2]
Làmines adnates; de 2-4 mm d'amplada; denses; separables; de blanquinoses a grisenques, s'enfosqueixen lleugerament al frec però sense ennegrir; aresta entera.
Cama massissa; cilíndrica, dilatada al peu; de 2.5-5 x 0.5-1.1 cm; de blanca a grisenca; pruïnosa sota les làmines; les cames neixen d'una massa tuberosa, compacta i subterrània[11]
Carn blanquinosa, immutable; consistent, elàstica; blanca; olor farinosa; amargueja de manera tardana al tast.
Espores de 5,4-7,5 x 4,2-5,8 μm; de globoses a subgloboses; llises i hialines, amb una gran gútula citoplasmàtica
Basidis carminòfils; de 31-41.5 x 5-9 11μm, tetraspòrics, claviformes, amb el contingut força refringent. Cistidis no observats.
Cutícula de 20-4 2 μm de gruix, formada per hifes pigmentades de color brunenc vistes al microscopi, de 2,5-7,5 μm d'amplada, més o menys gelatinitzades a l'epicutis. Creixen fasciculats, en grups de nombrosos exemplars, entre 40 i 60, que surten d'un tronc com ú i gruixut, de 30 x 10 cm, de color blanc[12]
Confusions amb altres espècies
[modifica]És molt semblant al carner de bruc (Lyophyllum decastes) amb el qual diferents autors consideren que és molt complex de diferenciar.[14] S'ha assenyalat com a detall morfològic diferencial les fibres darials innates i la mida dels basidis (usualment menor de 30 μm en L. fumosum i usualment major de 30 μm en L. decastes).[9] També l'olor de la carn, farinosa, àcida i espermàtica en L. decastes.[14]
Hàbitat
[modifica]Des de l'estiu fins a finals de tardor; en flotes denses i de vegades grans; al voltant de soques i sobre arrels enterrades. Sovint s'ha trobat en llocs on recentment s'havien produït incendis de matolls.
Distribució geogràfica
[modifica]Extensament distribuït per Europa, més puntualment a Rússia, Japó, zona de l'Himàlaia i Amèrica del Nord.[15]
Altres noms comuns
[modifica]El carner cendrós o flota de bruc cendrosa també s'anomena flota carnera, gírgola d'estepa, gírgola de mòdega i moixernó d'estepa.[2]
Comestibilitat
[modifica]És un bolet comestible, molt apreciat pels coneixedors. L'amargor de la carn desapareix en cuinar-lo. Molt adequat per barrejar amb altres espècies.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Persoon, Christiaan Hendrik. Synopsis methodica fvngorvm. Pars Secunda. 2. Göttingen: Apvd Henricvm Dieterich, 1801, p. 241-706; 348.
- ↑ Fries, Elias Magnus. Systema mycologicum. I. Lundae: Ex Officina Berlingiana, p. 1-520, 88.
- ↑ Orton, P. D. «New check list of British agarics and boleti: Part III. Notes on genera and species in the list». Transactions of the British Mycological Society, 43, 2, 01-06-1960, pàg. 159–384, 178. DOI: 10.1016/S0007-1536(60)80065-4. ISSN: 0007-1536.
- ↑ «Species Fungorum».
- ↑ Moncalvo, Jean-Marc; Rehner, Stephen A.; Vilgalys, Rytas «Systematics of Lyophyllum Section Difformia Based on Evidence from Culture Studies and Ribosomal DNA Sequences» (en anglès). Mycologia, 85, 5, 9-1993, pàg. 788–794. DOI: 10.1080/00275514.1993.12026333. ISSN: 0027-5514.
- ↑ Wei, Shuwei; Qi, Bao; Zhang, Xiaozhuo; Peng, Zhanwu; Li, Yu «Global diversity and biogeography of Lyophyllum inferred from amplicon datasets». Frontiers in Ecology and Evolution, 12, 18-06-2024. DOI: 10.3389/fevo.2024.1328569. ISSN: 2296-701X.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Wei, Shu-Wei; Lu, Bo-Yu; Wang, Yang; Dou, Wen-Jun; Wang, Qi «Morphology and Phylogeny of Lyophylloid Mushrooms in China with Description of Four New Species» (en anglès). Journal of Fungi, 9, 1, 05-01-2023, pàg. 77. DOI: 10.3390/jof9010077. ISSN: 2309-608X. PMC: PMC9864836. PMID: 36675898.
- ↑ Lange, Jakob E. Flora agaricina Danica. Vol. 1, 1940, p. TAB. 39 D. Lyophyllum fumosum as Clitocybe conglobata.
- ↑ 11,0 11,1 Bresadola, Giacomo. edited by G.B. Traverso (Milano), L. Fenaroli (Milano), G. Catoni (Trento), G.B. Trener (Trento). Iconographia Mycologica. IV, 1927, p. Tab. CLI.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Hoyo, Maria Pilar; Llorens, L.; Llistosella, Jaume «Noves dades sobre fongs». Revista Catalana de Micologia, 26, 2004, pàg. 33-41; 36.
- ↑ Moser, Meinhard; Moser, Meinhard. Keys to agarics and boleti (Polyporales, Boletales, Agaricales, Russulales). London: Roger Phillips, 1983, p. 1-535; 137. ISBN 978-0-9508486-0-0.
- ↑ 14,0 14,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ «Lyophyllum fumosum (Pers.) P.D.Orton». GBIF (Global Biodiversity Information Facility).
