Carola Fernán Gómez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Carola Fernández Gómez  18 setembre 1899 Madrid |
| Mort | 8 juny 1967 (67 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de l'Almudena |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu de cinema |
| Família | |
| Parella | Fernando Díaz de Mendoza y Guerrero |
| Fills | Fernando Fernán Gómez |
| Parents | Helena Fernán-Gómez, neta María Guerrero, sogra |
    | |
Carola Fernán Gómez, nom artístic de Carola Fernández Gómez (Madrid, 1899 - 8 de juny de 1967), va ser una actriu espanyola.
Dades biogràfiques
[modifica]Nasqué a l'edifici del Real Hospicio, al barri de Chamberí de Madrid, on vivia la seva família, ja que el seu pare, que era impressor, treballava a la impremta de la Diputació, ubicada aleshores en algunes de les dependències de l'antic hospici.[1]
Un cop iniciada la seva trajectòria com a actriu, María Guerrero, directora de la seva companyia, li proposà aquest nom artístic, que coincideix amb el d'un personatge de l'obra de Lope de Vega Fuenteovejuna.[2]
Fruit de la seva relació amb el també actor de la companyia Fernando Díaz de Mendoza Guerrero -fill de l'actor Fernando Díaz de Mendoza Aguado i de l'actriu María Guerrero- nasqué l'actor Fernando Fernán Gómez. Sembla que amb la intenció de separar la parella, María Guerrero la va fer contractar per la companyia d'Antonia Plana i Emilio Díaz, que començava una llarga gira per l'Amèrica Llatina,[3] i per aquest motiu aquest fill nasqué a Lima (Perú).[2]
Al llarg dels anys vint i trenta l'actriu formà part del Comitè Femení del Sindicat d'Actors, des d'on col·laborava amb les iniciatives que emprenia aquesta agrupació.[4]
Trajectòria professional
[modifica]Carola Fernán Gómez treballà per al teatre, primer en representacions de sainets o obres còmiques, tant del gust de l'època, i adaptacions de títols popularitzats pel cinema, i més endavant en el teatre clàssic o contemporani i en el teatre d'autor.[5] Treballà amb diferents companyies teatrals, com les de Guerrero-Mendoza, Aurora Redondo i Valeriano León, Enrique Rambal, López Heredia i Mariano Asquerino, Ana Adamuz, Niní Montiam, Mercedes Prendes, Teatro de Ensayo La Carátula, Teatro de Cámara, o les companyies de María Fernanda Ladrón de Guevara o de José Tamayo.[6]
Actuà en diverses sales, especialment de Madrid però també d'arreu de la península, i en diversos països de l'Amèrica Llatina. Així, el seu nom estigué en la cartellera dels teatres Barcelona, Calderón i Romea, de Barcelona; Lope de Vega de Valladolid, Zorrilla de Zamora, Principal de València, i sobretot als grans teatres de Madrid: Cómico, La Latina, Metropolitano, de la Comedia, María Guerrero, Español, Infanta Isabel, Calderón, Eslava, Bellas Artes, Marquina o Beatriz, entre d'altres. També va formar part del repartiment en diverses pel·lícules per al cinema i produccions de contingut dramàtic per a televisió, ja en la dècada dels seixanta.[6]
Teatre
[modifica]- El clavo (1922), de José Fernández del Villar[7]
- Charleston (1926), de Luís de Vargas[5]
- Los lagarteranos (1927), de Luís de Vargas[5]
- La pena me mata! (1927), de Fernando Luque
- ¿Quien te quiere a tí? (1928), de Luis de Vargas
- ¡Volgal ¡Volgal (1930), de Javier de Burgos i Aurelio Varela.
- Fabiola (1930), adaptació de la novel·la de Nicholas Wiseman
- La melodía del jazz-band (1932), de Jacinto Benavente
- ¿Quién soy yo? (1935), de Juan Ignacio Luca de Tena
- Me da usted el voto? (1936), de Francisco Trigueros Engelmo
- Con viento de proa (1939), de José Méndez Herrera i Antonio Casas Bricio
- El abanico de Lady Windermere (1941), d'Oscar Wilde
- La que no se entera (1941), de Giovanni Cenzato
- Doce lunas de miel (1941), Luísa María Linares
- ¡Dinero! ¡Dinero! (1943) de Luis Molero Massa
- La llamarada (1943), de Henry Kistemaeckers
- La chica del gato (1945), de Carlos Arniches
- Una gran señora (1945), d'Enrique Suárez de Deza
- Antígona (1949), de José María Pemán
- La devoción de la cruz (1949), de Pedro Calderón de la Barca
- Los ojos de los muertos (1949), de Jacinto Benavente
- Todos eran mis hijos (1951), d'Arthur Miller
- Don Juan Tenorio (1952), de José Zorrilla
- La muerte de Ofelia (1952), de Pablo Martí Zaro
- Euridice (1954), de Jean Anouilh
- Leyenda de una vida (1954), d'Stefan Zweig
- Sinfonía acabada (1954), de Jaime de Armiñán
- La segunda esposa (1955), de Luisa Alberca i Guillermo Sautier Casaseca
- Un arrabal junto al cielo (1956), de Luisa Alberca i Guillermo Sautier Casaseca
- Ama Rosa (1959), de Guillermo Sautier Casaseca
- The Boyfriend (1961), de Sandy Wilson
- Las dos hermanas (1961), de Guillermo Sautier Casaseca
- La camisa (1962), de Lauro Olmo
- La dama del alba (1962), d'Alejandro Casona
- Micaela (1962), de Joaquín Calvo Sotelo
- La tercera palabra (1964), d'Alejandro Casona
- ¿Quién quiere una copla del Arcipreste de Hita? (1965), de José Martín Recuerda
- Águila de blasón (1966), de Ramón María del Valle-Inclán
- Las viejas difíciles (1966), de Carlos Muñíz [6]
Cinema
[modifica]- La vida por delante (1958), de Fernando Fernán Gómez
- Canto para ti (1959), de Sebastián Almeida
- La vida alrededor (1959), de Fernando Fernán Gómez
- Diez fusiles esperan (1959), de José Luis Sáenz de Heredia
- Sólo para hombres (1960), de Fernando Fernán Gómez
- Vamos a contar mentiras (1961), d'Antonio Isasi-Isasmendi
- La pandilla de los once (1963), de Pedro Lazaga
- El extraño viaje (1964), de Fernando Fernán Gómez[8]
Televisió
[modifica]- Habitación 508: El bikini, d'Adolf Marsillach (1966)
- Estudio 1: La tragedia de Macbeth, de William Shakespeare (1966)
- Novela: Operación boda, de Fernando Vizcaíno Casas (1964), Niebla, de Miguel de Unamuno (1965), Contraseña del alba (1966)
- La pequeña comedia: Esta noche en el campo, de Víctor Ruiz Iriarte (1966)
- Primera fila: El viajero sin equipaje, de Jean Anouilh (1964), El triunfo de la medicina, de Jules Romains (1965), Crimen y castigo, de Fiódor Dostoievski (1965)
- Tras la puerta cerrada: Rosas de muerte, de Cornell Woolrich (1964)
- Sábado 64: Yola, de José Luis Sáenz de Heredia i Federico Vázquez Ochando (1964)
- Confidencias: El último café, de Jaime de Armiñán (1964)
- Fernández, punto y coma, d'Adolf Marsillach (1964)[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Paseos literarios por Madrid. 15. Paseo por El Chamberí de Fernando Fernán Gómez» (en castellà). Carlos Herrero Álamo i Catalina Medina López, 30-01-2018. [Consulta: febrer 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Fernán Gómez, Fernando. El tiempo amarillo. Memorias (1921-1997). Capitan Swing. ISBN 978-84-942878-8-6.
- ↑ «La Compañía Plana-Diaz y su tournée por América». Nuevo mundo, 01-10-1920, pàg. 16.
- ↑ «La gran fiesta de las actrices españolas». ABC, 02-07-1931, pàg. 24.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ros Berenguer, Cristina. «I. Trayectoria bio-bibliográfica de Fernando Fernán-Gómez». A: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Fernando Fernán-Gómez, autor (tesi). Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat d'Alacant.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «teatro.es. Centro de documentacion teatral.». Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música del Ministerio de Cultura y Deporte de España. [Consulta: febrer 2019].
- ↑ Marín Alcalde, Alberto «El teatro». La Acción, 30-11-1922, pàg. 4.
- ↑ 8,0 8,1 «IMDb.com». Amazon. [Consulta: febrer 2019].
Bibliografia complementària
[modifica]Marín Alcalde, Alberto «La semana teatral». Estampa, 15-05-1928, pàg. 6.
Prado Campos «María Guerrero, 'La Brava': actriz, empresaria y abuela (a su pesar) de Fernán-Gómez». El confidencial, 16-04-2017.