Carrer Major de Llorac
Carrer Major de Llorac | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Carrer | |||
Construcció | xviii | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Obra popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Llorac (Conca de Barberà) | |||
Localització | C. Major. Llorac (Conca de Barberà) | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 12742 | |||
El Carrer Major de Llorac és una obra del municipi de Llorac (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquest carrer és un dels pocs de la comarca que ha mantingut la seva fisonomia original més o menys intacte. En aquest cas el despoblament del nucli i la manca de sensibilitat no han malmès el conjunt. A hores d'ara, la revitalització de Llorac com a lloc de segona residència, passa per la rehabilitació d'algunes de les seves cases amb la voluntat de no alterar la fisonomia original del conjunt.[1]
El llogaret de Llorac està documentat a partir del segle xii. Des de l'any 1140 va ser senyorejat per l'Orde de l'Hospital, sota la jurisdicció reial. El rei Pere el Cerimoniós el va vendre a la família Alenyà, de Montblanc, l'any 1342. A partir del segle xvi i fins al xix els senyors del lloc van ser els Guimerà.
Referències
[modifica]- ↑ «Carrer Major de Llorac». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
Enllaços externs
[modifica]- «Carrer Major de Llorac». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.