Carrer de Cervantes
| Tipus | carrer  |
|---|---|
| Epònim | Miguel de Cervantes Saavedra |
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) |
Interseccions
| |
 Traçat de la via | |
El carrer de Cervantes és una via urbana del Barri Gòtic de Barcelona dedicada a l'escriptor Miguel de Cervantes Saavedra.[1] Discorre entre la plaça de la Verònica (carrer d'Avinyó) i els carrers dels Gegants (banda de muntanya) i del Palau (banda de mar).
Història
[modifica]El 1848, i a instàncies de Francesc Camps, usufructuari de la casa de la cantonada del carrer d'Avinyó amb la plaça de la Verònica,[2] l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila va traçar el projecte d'un nou carrer ample i rectilini sobre el solar de l'anomenada «casa dels Gegants»,[3] una propietat municipal que donava a la Baixada de l'Ecce Homo, un carrer estret i tortuós que confrontava amb el Palau Reial Menor i travessava la muralla romana sota una volta.[2]
El projecte es va dur a terme durant la primera meitat de la dècada següent, i una de les torres de la muralla fou enderrocada per trobar-se al bell mig del traçat.[2] Aquesta formava part de l'anomenades «cases d'en Calvell», propietat de Josep de Fonsdevilea i de Xatmar-Huguet, marquès de la Torre, que el 1854 les vengué a l'advocat Joaquim de Mena i de Ferrer.[4][5] L'any següent, aquest adquirí a l'Ajuntament de Barcelona una franja de terreny,[6] i n'encarregà el projecte de reconstrucció a l'arquitecte Josep Casademunt.[7] El 1881, i per a pagar unes llegítimes, el seu fill Joaquim de Mena i Pita-Boada, també advocat,[8] va vendre la propietat al corredor reial de canvis Antoni Salvadó i Prim[9] (1836-1888),[10] que l'any següent va adquirir també la casa de la cantonada amb el carrer dels Gegants,[11] que el seu pare havia venut el 1856 a Concepció Llopis.[12]
Antoni Salvadó va morir el 1888,[13] i l'any següent el seu marmessor va presentar el projecte d'un conjunt de tres edificis d'habitatges, obra de l'arquitecte Emili Sala i Cortès[14] i avui dia catalogats com a bé amb elements d'interès.[15] Segons Carreras i Candi, els treballs posaren al descobert la muralla, i s'hi trobà un fragment de marbre treballat; així mateix, sota el nivell del carrer foren trobades unes grans sitges per a magatzemar oli, compostes de paviment (opus signinum) i parets rectangulars de maons molt gruixuts.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Cervantes, carrer de». B Nomenclàtor. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Carreras i Candi, Francesc. Lo Cervantisme á Barcelona, 1895, p. 26-32.
- ↑ «Apertura d'un nou carrer des de la dels Templers a la Plaça de la Verònica, travessant per la Casa dels Gegants». Q136 Obres públiques 3/1 858 bis. AMCB, 1848.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/19, f. 100-109v, 1-8-1854.
- ↑ «JOAQUIM DE MENA FERRAN-PONSICH». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
- ↑ AHPB, notari Jaume Bruguerol i Roca, 22-2-1855.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 783 bis C i 797 bis C.
- ↑ «JOAQUIN DE MENA PITA-BOADO». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/53, f. 2342-2360v, 14-5-1881.
- ↑ «Antonio Salvadó Prim». geneanet. Rafael Toldrà Ferre.
- ↑ AHPB, Lluís Gonzaga Soler i Pla, 14-7-1882.
- ↑ AHPB, Magí Soler i Gelada, manual 1.287/24, f. 349-353v, 29-10-1856.
- ↑ AHPB, notari Miquel Martí i Beya, manual 1.411/13, f. 527-553, 20-2-1889. Inventari post mortem d'Antoni Prim i Salvadó.
- ↑ «Antonio Salvado Prim. Gegants 4-6 i Baixada Cervantes 3. Enderroc de les cases i construcció d'un edifici de tres cossos». Q127 Foment 189 Q. AMCB, 24-04-1889.
- ↑ «Conjunt de tres edificis d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.