L'edifici del número 19 de la Carretera de Barcelona d'Aiguafreda és una de les primeres cases d'estiueig que es formaren a Aiguafreda a principis de segle, a banda i banda de la carretera N-152, i forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de planta baixa. La composició de façana és simètrica. La teulada, a dues vessants, és tapada per un capcer amb la zona central més elevada i coronat tot ell per merlets.[1] Damunt la porta hi ha un rombe on hi ha inscrita la data de la casa.[1] Una cornisa, més elevada al centre, sobresurt de l'edifici, amb unes mènsules formant caps d'animals. La casa està enderrocada.[1]
L'edifici del número 21 de la Carretera de Barcelona d'Aiguafreda és una casa aïllada que consta únicament de planta baixa i que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. De composició simètrica, les finestres i les portes estan emmarcades. Presenta un capcer de forma semicircular al centre i a les parts laterals recte amb un floró a cada banda. Al centre del capcer hi ha la data de la casa dins un cercle.[2] Les cantonades són reforçades amb una mena de pilars fets d'obra. La teulada és a dues vessants.[2]
↑ 1,01,11,21,3«Carretera de Barcelona, número 19». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 febrer 2015].
↑ 2,02,1«Carretera de Barcelona, número 21». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 febrer 2015].
