Aiguafreda
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
Comarca | Vallès Oriental | ||||
Capital | Aiguafreda | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.567 (2023) (324,94 hab./km²) | ||||
Llars | 15 (1553) | ||||
Gentilici | Aiguafredenc, aiguafredenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 7,9 km² | ||||
Banyat per | riera d'Avencó i Congost | ||||
Altitud | 404 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Miquel Parella i Codina (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08591 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08014 | ||||
Codi IDESCAT | 080142 | ||||
Lloc web | aiguafreda.cat |
Aquest article tracta sobre el municipi osonenc. Si cerqueu la cala de Begur, vegeu «cala d'Aiguafreda». |
Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca d'Osona, si bé adscrit administrativament i temporalment a la del Vallès Oriental, Catalunya, a l'extrem nord de la comarca vallesana. Està situada al sud de la regió de l'Alt Ter.
Es tracta d'un terme de transició entre les comarques del Vallès Oriental i d'Osona, fins al punt que sovint se l'ha associat a aquesta segona comarca. Amb tot, la decisió de pertànyer administrativament a la comarca vallesana va ser refrendada per una àmplia majoria en un referèndum local l'any 1987. Tanmateix, el 29 de maig de 2022 es va dur a terme un nou procés de participació ciutadana, en el qual el 60,6 % de la població que va participar va manifestar la voluntat d'incorporar-se a Osona.[1][2][3]
Geografia i entorn
[modifica]- Llista de topònims d'Aiguafreda (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Aiguafreda és un municipi relativament petit, amb prou feines arriba als 8 km² de superfície, encaixonat entre el riu Congost (oest) i les valls de la riera de Martinet (al nord-oest) i la riera d'Avencó (al sud i sud-est). El terme contempla el cap de municipi i poble d'Aiguafreda situat al sector sud-oest, pràcticament unit al nucli de població de l'Abella (del municipi de Sant Martí de Centelles). Altres nuclis de població del municipi són la Llobeta, l'Avencó i les urbanitzacions de l'Aragall, Serrabanda, Puigsec i la Font dels Enamorats. El sector oriental del municipi està format per relleus més o menys abruptes de la serra de l'Arca travessats per petits torrents que davallen cap a la riera de Martinet (com per exemple, el torrent dels Morts i de la Font dels Pollancres), cap al Congost (com és el cas del torrent de Cruïlles i el de la Font dels Balços) o bé cap a la riera de l'Avencó (torrent del Cementiri). Aquest sector muntanyós, actualment boscós, està plagat de masies, entre les quals podem destacar Can Brull, Cruïlles, Casanoves o Can Serra de l'Arca.[4]
Història
[modifica]A la serra de l'Arca hi ha dòlmens que testimonien l'antiga ocupació del territori, però la primera referència històrica del topònim Aiguafreda apareix en llatí (Aqua Frigida) l'any 898 en l'acta de consagració de l'església del Sant Martí del Congost, actualment coneguda amb el nom d'Aiguafreda de Dalt.[5]
La població medieval es trobava repartida en diverses cases de pagès de la part muntanyosa: el Saüc, Can Serra de l'Arca, l'Aragall, etc. Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de l'explotació del bosc. Originalment, els boscs estaven formats per alzines i roures, aquests darrers es trobaven sobretot a les zones obagues.
El poble actual va néixer al voltant del camí que anava de Barcelona a Vic, on s'havien instal·lat algunes ferreries i alguns hostals als segles xvii i xviii. Al segle xix hi havia algunes vinyes que desaparegueren amb la fil·loxera.[6]
A partir de 1875, amb l'arribada de la via fèrria, el poble coneixerà canvis importants en la seva economia: instal·lació de l'empresa tèxtil Serra i cases d'estiueig als anys vint i trenta. Al començament del segle xx, tot i continuar essent una vila bosquetana (i poc agrícola), té un considerable desenvolupament comercial i industrial.
Després de la Guerra Civil, Aiguafreda no va començar a desvetllar-se fins als anys seixanta, època de prosperitat. L'augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració, l'expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, mobles, construcció de xalets) i l'expansió urbanística han col·laborat al creixement de la població.
Entre els anys vuitanta i l'actualitat, Aiguafreda no ha conegut grans canvis demogràfics, en part ajudada per la manca de sòl pla. Per aquest fet, la població no ha arribat als 3.000 habitants.
Llocs d'interès
[modifica]- Can Brull (on hi ha un dolmen)
- Can Casanoves
- Carrer de la Mora
- Carrer Major
- Carretera de Barcelona
- Castell de Cruïlles
- Plaça Major
- La riera d'Avencó
- La riera de Martinet (La Frau)
- Sant Martí del Congost (o Aiguafreda de Dalt)
- Sant Salvador d'Avencó
- Llista de monuments
- Les diverses fonts que es troben en el municipi i voltants (aproximadament, un centenar)
Castell de Cruïlles
[modifica]El castell es troba en un lloc privilegiat des del qual es pot guaitar la via romana que anava de Barcino a Ausa (Vic). Recentment ha estat totalment reconstruït. L'estructura de l'edifici era rectangular de tres cossos i flanquejat per dues torres.
Sant Martí del Congost
[modifica]Sant Martí del Congost fou consagrada l'any 898 i fundada per Emma, filla de Guifré el Pilós. És una petita església que ha sofert canvis dràstics al llarg de la història. Actualment, es troba en un estat deplorable i és urgent que s'hi faci una reforma a fons.
Al voltant d'aquesta església hi ha una mica de llegenda. Segons la mitologia popular, el poder destructor de les pedregades estava relacionat amb l'acció malèfica de les bruixes. Quan el temps amenaçava calamarsa, la campana de l'església començava a sonar amb el seu so llòbrec; i el capellà, amb els seus atributs de gran cerimonial, sortia a la intempèrie per mostrar a les bruixes el seu gran poder. Quan hom sentia la campana, conjurava amb oracions o exorcismes el mal temps. Per protegir la població, un dels capellans d'Aiguafreda va fer construir el que s'anomenava el comunidor, una mena de glorieta formada per quatre columnes que sostenen una teulada. El comunidor servia d'aixopluc als qui prenien part en la cerimònia, perquè no rebessin sobre el cap les pedres que les bruixes enutjades els llançaven.
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Política i govern
[modifica]Composició de la Corporació Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 2019, Junts obtingué 6 regidors, la coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM) n'obtingué 4 i Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT), 1.
Eleccions municipals
[modifica]Des de les primeres eleccions després del franquisme, l'any 1979, i fins al 2007, l'Ajuntament d'Aiguafreda va ser presidit per Convergència i Unió (CiU) (el 1999, en coalició, en no haver obtingut una majoria prou àmplia). Els alcaldes en aquest darrer període democràtic han estat Ramon Fondevila i Cunillera,[7] Ramon Mir i Sala,[8] Joan Vila i Matabacas i Miquel Parella i Codina. Donat que a les eleccions municipals de 2007 Joan Vila no va poder formar cap coalició de govern, per primer cop des de la fi del franquisme, la ciutat va estar governada per un alcalde, Jordi Sambola i Serres, cap de llista de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa-Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EUiA-EPM). Tanmateix, el 2011, el líder de CiU, Joan Vila, va recuperar l'alcaldia després d'obtenir la majoria absoluta. Arran de la refundació de CDC i que Vila decidís plegar el 2019, Miquel Parella i Codina,[9] de Junts, va esdevenir l'alcalde.
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Junts per Aiguafreda | Miquel Parella i Codina | 675 | 47,47 % | 6 () | ||
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal | Marc Pedrosa i Revilla | 458 | 32,21 % | 4 (+2) | ||
Candidatura d'Unitat Popular-Acord Municipalista | Israel Calvache i Masuet | 149 | 10,48 % | 1 (-1) | ||
Altres candidatures[10] | 94 | 6,61 % | 0 () | |||
Vots en blanc | 46 | 3,23 % | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1422 | 100 % | 11 | |||
Vots nuls | 13 | 0,91 % | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1435 | 71,32 %** | ||||
Abstenció | 577* | 28,68%** | ||||
Total cens electoral | 2012* | 100 %** | ||||
Batlle: Miquel Parella i Codina (Junts) (15/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de Junts) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior.[11] Junta Electoral de la Zona de Granollers.[12] Periòdic Ara.[13] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Ramon Fondevila i Cunillera | 19/04/1979 | -- | |
1983–1987 | Ramon Mir i Sala | 28/05/1983 | -- | |
1987–1991 | Ramon Mir i Sala | 30/06/1987 | -- | |
1991–1995 | Ramon Mir i Sala | 15/06/1991 | -- | |
1995–1999 | Ramon Mir i Sala | 17/06/1995 | -- | |
1999–2003 | Joan Vila i Matabacas | 03/07/1999 | -- | |
2003–2007 | Joan Vila i Matabacas | 14/06/2003 | -- | |
2007–2011 | Jordi Sambola i Serres | 16/06/2007 | -- | |
2011–2015 | Joan Vila i Matabacas | 11/06/2011 | -- | |
2015–2019 | Joan Vila i Matabacas | 13/06/2015 | -- | |
2019-2023 | Miquel Parella i Codina | 15/06/2019 | -- | |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Municat.[14] |
Persones il·lustres
[modifica]- Magdalena Cruells i Comas, missionera concepcionista a la Guinea Espanyola.
- Els Catarres
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «L’adscripció comarcal d’Aiguafreda. Resultats - Ajuntament d'Aiguafreda». [Consulta: 9 juny 2022].
- ↑ «El «referèndum» d'Aiguafreda: deixar el Vallès Oriental per passar a Osona». Nació Digital, 30-11-2019 [Consulta: 27 abril 2019].
- ↑ «Aiguafreda, entre Osona i el Vallès Oriental - Ajuntament d'Aiguafreda». [Consulta: 9 juny 2022].
- ↑ Atles comarcal i municipal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1427-1.
- ↑ Joan Conill Mateu. En BTT per Osona: 14 itineraris. Cossetània Edicions, 2004, p. 78–. ISBN 978-84-9791-000-2.
- ↑ «Mapa de patrimoni cultural. Aiguafreda. Marta Lloret Blackburn. 2013.». Arxivat de l'original el 2018-08-05. [Consulta: 5 agost 2018].
- ↑ «Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (des de 1901 fins a l'actualitat)». [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ «Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (des de 1901 fins a l'actualitat)». [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ «Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (des de 1901 fins a l'actualitat)». [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ També hi va participar el Partit Popular Català (PP) (94 vots, 6,61 %).
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Granollers «Proclamació de les candidatures per a les eleccions municipals de la Junta Electoral de Zona de Granollers» (pdf). Butlletí oficial de la Província de Barcelona. Diputació de Barcelona [Granollers], 30-04-2019, pàg. 1-2. Registre 2019015767 [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Aiguafreda», 26-05-2019. [Consulta: 23 agost 2019].
- ↑ Portal d'informació municipal Municat. Generalitat de Catalunya. «Informació municipal de l'Ajuntament d'Aiguafreda». [1]. [Consulta: 23 abril 2023].