Carta als Hebreus
| (grc) Ἐπιστολὴ πρὸς Ἑβραίους (de) Brief an die Hebräer  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària, text sagrat, Epístola i llibre de la Bíblia |
| Fitxa | |
| Autor | valor desconegut |
| Llengua | Biblical Greek (en)  |
| Format per | Hebrews 1 (en) Hebrews 9 (en) Hebrews 8 (en) Hebrews 10 (en) Hebreus 11 Hebrews 12 (en) Hebrews 7 (en) Hebrews 5 (en) Hebrews 2 (en) Hebrews 6 (en) Hebrews 3 (en) Hebrews 4 (en) Hebrews 13 (en) |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Epístola |
| Sèrie | |
| Part de | Nou Testament i Epístoles Paulines |
_001.jpg)
La Carta als Hebreus o Epístola als Hebreus és un dels vint-i-set llibres del Nou Testament de la Bíblia.
La carta és un escrit singular dins del conjunt del Nou Testament. L'estil literari és totalment diferent dels escrits de l'apòstol Pau, el pensament penetrant, i no gaire fàcil d'entendre. Més que una carta és considerat com una Homilia.
Autoria
[modifica]És l'única epístola que no conté cap referència al seu autor, tradicionalment atribuïda a l'apòstol Pau. Alguns teòlegs creuen que va ser escrita per un seguidor de Pau, potser Apol·lo. Entre altres candidats a ser considerats autors de l'epístola, s'ha esmentat a Lluc, Bernabé, Climent de Roma i Apol·ló. La idea que fou aquest últim, fou proposada per Luter, i és considerada una hipòtesi per alguns autors actuals. Apol·lo, jueu alexandrí esmentat en els Fets dels Apòstols (cf. Hch 18,25) i en la Primera carta als Corintis (1 Cor 1,11-12; 4,6-7; 16,12), havia estat deixeble de Filó, mestre de pensaments semblants als de l'epístola. També se sap que en les seves prèdiques Apol·lo feia freqüents referències a l'Antic Testament.[1]
Contingut
[modifica]El centre del pensament de la Carta als Hebreus, és el misteri de Jesucrist, Fill de Déu. Gran sacerdot i salvador eficaç pel seu sacrifici. Ell ens purifica del pecat. Els sacrificis antics són símbols fracassats de purificació. Jesucrist és l'únic sacrifici verdader, és la resposta cristiana a la salvació humana.
Canonicitat
[modifica]La seva canonicitat fou discutida en els primers segles del cristianisme. El Fragment Muratorià l'exclou del cànon oficial. Climent d'Alexandria i Orígenes són reticents a aquest escrit. I les esglésies occidentals més sensibles a les diferències amb les cartes de Pau no van inscriure'l fins al segle iv en les llistes del cànon de les Escriptures.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Browning, W.R.F. (2006), Diccionario de la Biblia. Guía básica sobre los temas, personajes y lugares bíblicos, Barcelona:Folio. ISBN 84-413-2225-2; p. 212.
- ↑ Bíblia Catalana Interconfessional, Introducció a la Carta dels Hebreus
Enllaços externs
[modifica]
