Vés al contingut

Cartoixa de Val-de-Bénédiction

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cartoixa de Val-de-Bénédiction
Imatge
setembre 2008
Dades
TipusCentre cultural i monestir cartoixà Modifica el valor a Wikidata
Construcció1356 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVilanova d'Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 57′ 59″ N, 4° 47′ 51″ E / 43.9664°N,4.79744°E / 43.9664; 4.79744
Monument històric catalogat
Data18 desembre 1939
IdentificadorPA00103303
Monument històric inventariat  
Data2 març 1937
IdentificadorPA00103303
Monument històric inventariat  
Data19 setembre 1936
IdentificadorPA00103303
Monument històric catalogat
Data5 maig 1928
IdentificadorPA00103303
Monument històric catalogat
Data14 octubre 1911
IdentificadorPA00103303
Monument històric catalogat
Data22 gener 1910
IdentificadorPA00103303
Monument històric catalogat
Data5 juliol 1905
IdentificadorPA00103303
Monument històric catalogat
Data1862
IdentificadorPA00103303
Activitat
Diòcesiarquebisbat d'Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorInnocenci VI Modifica el valor a Wikidata
OcupantLa Chartreuse - Cnes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Les importants restes de la cartoixa de Notre-Dame de Val-de-Bénédiction estan situades a la població francesa de Vilanova d'Avinyó (Gard, Llenguadoc-Rosselló), enfront de la ciutat d'Avinyó (Valclusa, Provença-Alps-Costa Blava), amb el curs del Roine que les separa. Aquest antic centre religiós, ara desafectat, es troba en un relatiu bon estat de conservació i ha estat declarat Monument historique per l'administració francesa.[1]

Història

[modifica]
Portal de la cartoixa

Quan Avinyó era seu papal (entre 1309 i el 1377), el lloc on ara es troba la ciutat de Vilanova va quedar ocupada pels palaus i residències dels grans dignataris de la cort, aquestes grans edificacions s'estenien sota els murs del castell conegut com a fort de Saint-André que al seu torn s'havia aixecat en el lloc d'una abadia benedictina (l'abadia de Saint-André) existent des de l'any 999.

El cardenal Aubert (1295?-1362), personatge influent de la cort de Felip VI de França, era propietari d'un d'aquells palaus, va ser escollit papa el 1352, amb el nom d'Innocenci VI. Va ser llavors que va adquirir diverses propietats properes al seu antic palau i hi va edificar una església. El 2 de juny de 1356 va fundar en aquest lloc una cartoixa que va posar sota l'advocació de sant Joan Baptista, i que fou canviada el 1362, passant-se a conèixer com cartoixa de Notre-Dame de Val-de- Bénédiction.

Les primeres construccions es van fer al voltant dels jardins del palau d'Innocenci VI (l'actual claustre de Saint-Jean), amb la capella de Sant Joan Baptista a llevant. Des d'aquí es van anar afegint altres claustres i construccions fins que la comunitat va desaparèixer el 1790, a conseqüència de la Revolució.

El centre fou venut i es va parcel·lar, passat a ser ocupat per habitatges i provocant la pèrdua parcial de les construccions monàstiques. A partir de l'inici segle xx va començar la seva recuperació patrimonial.

Les construccions

[modifica]

Claustre de Saint-Jean

[modifica]
Font del claustre de Saint-Jean

Fou el centre de la primitiva cartoixa, al bell mig es troba la font de Saint-Jean (del segle xvii) des d'on es distribuïa l'aigua a totes les altres dependències.

Capella de Saint-Jean-Baptiste

[modifica]

Molt modificada per haver estat adaptada posteriorment com a refetor. La seva capçalera conserva restes importants de la seva antiga decoració mural, obra de l'italià Matteo Giovannetti (que també va treballar al Palau dels Papes d'Avinyó), amb escenes relatives a la vida de sant Joan.

Al seu costat es troba el claustre Petit, de la primera època.

Església de Sainte-Marie

[modifica]
Tomba d'Innocenci VI

Abans dedicada a sant Joan Baptista, mal conservada. En una capella encara es pot veure la Tomba d'Innocenci VI, que havia estat traslladada a un altre indret degut al seu deteriorament, però ara es pot tornar a veure, restaurada. La mateixa capella conservava una valuosa taula amb la Coronació de la Mare de Déu d'Enguerrand Quarton, ara al Museu Pierre de Luxembourg, de Vilanova d'Avinyó.

Claustre dels Morts

[modifica]
Cel·la d'un cartoixà

El més gran de la cartoixa, és envoltat de les cel·les dels cartoixans, refetes el 1610.

Bibliografia

[modifica]
  • BERNARD SOURNIA, JEAN-LOUIS VAYSSETTES. Villeneuve-lès-Avignon. Le fort Saint-André et la chartreuse du Val-de-Bénédiction. Centre des Monuments Nationaux. Paris, 2008 ISBN 978-2-85822-638-2

Referències

[modifica]
  1. Referència n. PA00103303, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.

Enllaços externs

[modifica]
  • (francès) Pàgina web del lloc