Carybé
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1911  Lanús (Argentina) |
| Mort | 2 octubre 1997 (86 anys) Salvador (Brasil) |
| Religió | Candomblé |
| Activitat | |
| Camp de treball | Il·lustració de llibres, arts visuals, pintura, escultura, història i periodisme |
| Ocupació | pintor, escultor, historiador, artista visual, dibuixant, il·lustrador, periodista |
| Premis | |
| |
| |
Héctor Julio Páride Bernabó, conegut pel pseudònim Carybé (Lanús, Província de Buenos Aires; 7 de febrer de 1911 - Salvador, Estat de Bahía; 2 d'octubre de 1997), va ser un pintor, gravador, dibuixant, il·lustrador, ceramista, escultor, muralista, investigador, historiador i periodista argentino-brasiler. La seva obra està fortament influenciada per la cultura afrobrasilera.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer a la Gran Buenos Aires, fill de mare argentina i de pare italià. Encara nadó, la família migra a Itàlia, però l'any 1919 tornen a Sud-amèrica, establint-se a Rio de Janeiro.[2] Durant la seva infància a l'antiga capital, va formar part de grups d'escoltisme, on va rebre el malnom de Carybé, una espècie de piranya (Pygocentrus cariba) i que va mantenir al llarg de la carrera artística.[3] A la ciutat va iniciar els estudis artístics, entrant en l'Escola Nacional de Belles Arts.[2]
L'any 1929, els Bernabó tornen a l'Argentina, on Carybé comença a treballar com a il·lustrador i caricaturista en premsa. La feina el permet viatjar sovint i, durant els anys quaranta, visita Salvador en diverses ocasions i hi tindrà els primers contactes amb el candomblé. Viu uns anys a Salta,[4] on el 1946 contrau matrimoni amb Nancy Colina Bailey i el 1949 publica Ajtuss, el seu primer llibre, completament escrit i dibuixat per ell. El 1950, l'artista i la seva família es trasllada definitivament a la capital bahiana.[5]
L'obra de Carybé es basa principalment en l'art figuratiu i en les seves vivències a Salvador, entre el candomblé, el Carnaval, les rodes de samba i de capoeira.[6] En el seu treball com a escultor, gravador i ceramista, va destacar per l'ús de tècniques innovadores. Va tenir molta relació amb bona part de la potent generació d'artistes llatinoamericans de mitjans de segle xx, i va poder treballar amb escriptors com Júlio Cortázar, Gabriel García Márquez o Jorge Amado, encarregant-se de les il·lustracions dels seus llibres.[2][5] Va produir més de 5.000 peces artístiques.[7]
Honors
[modifica]L'any 1955 va rebre el premi al millor dibuixant de la III Biennal de São Paulo. Per la seva contribució a la difusió del candomblé, va ser nomenat Obá de Xangô, protector del terreiro del Centre Ilê Axé Opô Afonjá, de llarga tradició a Salvador.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Carybé morre aos 86 anos em Salvador». Folha de S.Paulo, 01-10-1997. Arxivat de l'original el 2023-12-02 [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Santana, Ana Lucia. «Biografia de Carybé - Pintor» (en portuguès brasiler). Infoescola. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ «Carybé vai a Portugal com exposição 'Aquarelas do Descobrimento'» (en portuguès brasiler). Cultura ao minuto, 08-03-2019. Arxivat de l'original el 2023-12-07. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ Fleming, Leonor. «La trayectoria del pintor Carybé» (en castellà). Rinconete. Centro Virtual Cervantes, 02-01-2007. Arxivat de l'original el 2023-12-06. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Carybé: biografia do artista argentino de alma baiana» (en portuguès brasiler). Galeria Laart, 25-08-2020. Arxivat de l'original el 2023-12-07. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ Fraga Costa, Rosemary «A Memória do Culto pelos Olhos de Carybé» (en portuguès brasiler). Núcleo do Conhecimento, 15-03-2019. Arxivat de l'original el 2024-02-25 [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ Ventura, Alexandre. «Carybé: quotidiano de Salvador em meados do século XX» (en portuguès brasiler). Fundação Clóvis Salgado. Arxivat de l'original el 2022-08-21. [Consulta: 6 desembre 2023].
Bibliografia complementària
[modifica]
- Os Deuses Africanos no Candomblé da Bahia (en portuguès). 2a ed.. Bigraf, 1993. ISBN 978-8585612016.
- Araújo, Emanoel. As artes de Carybé (en portuguès). Imprensa Oficial, 2009. ISBN 978-85-7060-722-5.
- Costa, Bruno Marcelo de Souza; Custódio, Elivaldo Serrão «O estético e o sagrado na obra de Carybé: desmistificando e (re)construindo conceitos no espaço escolar». CONTRIBUCIONES A LAS CIENCIAS SOCIALES, 16, 10, 16-10-2023, pàg. 21449–21467. DOI: 10.55905/revconv.16n.10-164. ISSN: 1988-7833.
- O universo mítico de Hector Julio Paride Bernabó, o baiano Carybé (en portuguès brasiler). São Paulo: Museu Afro Brasil, 2006.