Casa-fàbrica Ausich
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Cronologia | ||||
| 1789 | renovació, Arquitecte: Josep Ausich i Mir | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere Més Baix, 56 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Salvador Ausich i Font Josep Ausich i Mir | |||
La casa-fàbrica Ausich és un edifici situat al carrer de Sant Pere Més Baix, 56 de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]El 1738, el mestre de cases Salvador Ausich i Font va adquirir en emfiteusi als cònjuges Francesc Galceran i Paula Llavallol una casa al carrer de Sant Pere Més Baix.[2][3] El 1758 va demanar llicència per a obrir-hi quatre balcons, i novament el 1759 per a dos més.[4][5] Va morir el 1761, deixant com a hereva la seva vídua Francesca Mir, en fideïcomís al seu únic fill Josep Ausich i Mir (†1806), també mestre de cases, que aquell mateix any s'havia casat amb Rosa Gurena i Bonaplata, filla d'un artesà tèxtil.[6][7]
El 1783, Josep Ausich adquirí una casa contígua amb hort a la vídua i fill de Josep de Vallparda, oficial major de la Comptadoria Principal de l'Exèrcit i Principat de Catalunya,[8][3] que al seu torn l'havia adquirit el 1753 al blanquer Josep Partegàs.[9][10][3] El 1789, demanà permís per a remuntar-hi un pis i reformar-ne la façana,[11] i el 1793, la seva mare Francesca (†1795)[12] ho va fer per a reparar la llinda de fusta de la porta principal.[13] El 1825, i per a pagar diverses llegítimes, el seu primogènit Salvador Ausich i Gurena, també mestre de cases,[14][12] i la vídua Rosa van vendre la propietat al comerciant Francesc Nubiola.[3]
Posteriorment, va passar a mans del fabricant de teixits de cotó Josep Farell, que a la dècada del 1840 hi tenia la seva indústria.[15][16][17] El 1857 hi havia la fàbrica de cordills de Viñas i Cia,[18] i el 1863, la de mocadors i altres articles de Bernat Torres,[19] així com el dipòsit de gèneres de la fàbrica de teixits de llana d'Antoni Serret i Palau a Sabadell.[20][21][22]
A finals del segle xix pertanyia a l'advocat Odó Martí i Grau[23] (†1900),[24] president de l'Associació Reforma de Barcelona, que reunia els propietaris dels edificis afectats per l'obertura de la Via Laietana,[25] amb seu al mateix edifici.[26]
El 2007, en el transcurs de les obres de rehabilitació de la finca per la cooperativa d'habitatges Por Font, s'hi va efectuar una intervenció arqueològica.[27]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Pere Màrtir Torres, 20-02-1738.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/17, f. 609-615, 05-09-1825.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-26, 02-06-1758 i 12-03-1759.
- ↑ Laplana, 1978, p. 123.
- ↑ Arranz, 1991, p. 24-25.
- ↑ Laplana, 1978, p. 170.
- ↑ AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch. 05-04-1793.
- ↑ AHPB, notari Joan Albareda, 10-04-1753.
- ↑ «Lluiment de censal d'Eulàlia Roig, vídua de l'adroguer Antoni Casanovas, a Josep de Vallparda». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García-Castrillón). AHPB, notari Sebastià Prats, 04-02-1762.
- ↑ «Joseph Ausich. Paleta. Sant Pere Més Baix 9-10. Cases. Afegir un pis i variar obertures. Planta baixa més quatre pisos». C.XIV Obreria C-50/1789-022. AHCB, 03-02-1789.
- ↑ 12,0 12,1 Laplana, 1978, p. 169.
- ↑ «Francisca Ausich. Viuda de Salvador Ausich. Sant Pere més Baix 10. Casa. Posar un arc sobre la porta». C.XIV Obreria C-62/1793-028. AHCB, 05-02-1793.
- ↑ Arranz, 1991, p. 25.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 56.
- ↑ Saurí, Manuel. Guía general de Barcelona, 1849, p. 383.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 19. AMCB, 1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 243, 330.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 284.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 360, 642, 647 i 830.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 661, 748.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 473.
- ↑ La Veu de Catalunya (edició matí), 16-11-1900, p. 1.
- ↑ Theros, Xavier «Borra y algodón en rama». El País, 20-08-2013. Arxivat de l'original el 29-11-2019.
- ↑ El Diario catalán, 19-03-1899, p. 3.
- ↑ Hernández-Guasch, Jordi. Intervenció arqueològica al carrer de Sant Pere més Baix, 56-56 B. Barcelona, 10 i 24 d'octubre de 2007. Mataró: Actium, 10-01-2008.
Bibliografia
[modifica]- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. ISBN 848710407X.
- Cabana, Francesc «Els Turull a Sabadell». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Laplana, Josep de Calassanç. L'Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i el seu patrimoni artístic i monumental. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1978. ISBN 84-7202-281-1.