Casa-fàbrica Balius
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Construcció | 1840 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Aurora, 11-11 bis i Riereta, 15 | |||
| ||||
| Format per | Mural de la Fotografia | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Mural de la Fotografia | ||||
| Identificador | 1178-1 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Balius és un edifici situat als carrers de l'Aurora i de la Riereta del Raval de Barcelona.
Descripció
[modifica]Juntament amb la veïna casa-fàbrica Terrés, constituïa un conjunt d'estil neoclassicista amb una clara influència de l’École polytechnique francesa, compost en tres parts simètriques, amb una casa a cada un dels extrems, generalment destinades a habitatges o oficines, i les «quadres» situades al centre. Tot i això, no està catalogada i, per tant, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]Andreu Balius i Ferrer[2] era un comerciant matriculat establert al carrer d'en Tantarantana, on tenia un dipòsit de teles de cotó en cru (empeses).[3] Pel seu matrimoni amb Teresa Bonaplata i Valentí[4] (†1879)[5] era gendre del fabricant d'indianes Salvador Bonaplata i Corriol[6] (vegeu casa-fàbrica Bonaplata). L'octubre del 1839, els cònjuges Josep Suñol i Teresa Capdevila li van establir en emfiteusi un terreny del seu hort als carrers de l'Aurora i de la Riereta,[7] i el desembre del mateix any va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa i dos pisos, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera.[8][1] L'abril del 1840, va demanar permís per a aixecar un tercer pis sobre els edificis en construcció, novament segons el projecte de Jambrú,[9][1] i el 1841 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 16 CV[10] a la seva filatura de goma elàstica.[11] El 1846 va obtenir un privilegi reial per a fabricar un substitut del cuir per a cardes, corretges mecàniques, tubs per a bombes d'incendi i conducció d'aigua, en goma elàstica amb teles de cotó, lli, llana o seda.[12]
El 1853, la recentment constituïda societat anònima L'Aprestadora Espanyola va comprar la fàbrica per 207.500 pessetes:[1] «Aprestadora Española, la. c. Riereta 15. En este establecimiento se blanquean, tiñen, estampan y aprestan toda clase de hilados y tejidos de seda, lana, hilo y algodon.»[13]
El 1860, la societat va vendre la propietat al fabricant Francesc Vilumara i Saus (vegeu casa-fàbrica Vilumara) per 20.500 duros a pagar en quatre anys.[14] Tot seguit, aquest va demanar permís per a remuntar un quart pis al núm. 11 del carrer de l'Aurora, segons el projecte de l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta.[15] El 1863, en aquesta adreça hi figuraven les fàbriques de teixits de Joan Casaramona i Vicenç Oliu,[16] mentre que al núm. 15 del carrer de la Riereta hi havia la de merins de llana i cobrellits del mateix Casaramona i la de cardes cilíndriques de Pau Llauradó i Germà.[17]
El 1874, Francesc Vilumara va dividir la propietat en tres finques, que va vendre respectivament als germans Ramon (Riereta, 15),[18][19] Rosa (Autora, 11 bis),[20] i Beatriu Rius i Lladó (Aurora, 11),[21][22] fills del fabricant de paper de fumar Pere Rius i Vila,[23][24] que va pagar per les seves filles, incloent-hi els seus dots.
A finals de segle, la fàbrica va ser novament compartimentada i llogada a diferents industrials. Així, el 1896, la fàbrica de pianos Charnier, Prats i Cia va demanar permís per a la instal·lació d’un motor a gas de 2 CV, sota la direcció de l’enginyer Pere Pins i Mata.[25] El 1899, s'hi instal·là la fàbrica de pastes de sopa d'Aliart i Casas, que demanà el trasllat dels motors elèctrics de 2 CV, sota la direcció de l’engiyer Agustí Vals i Berges.[26] Aquell mateix any, s'hi instal·là la farga de Cristòfol Trenchs amb un motor a gas de 2 CV, segons el projecte de l’enginyer Gaspar Forcades.[27][1]
El 1978, la finca del carrer de l'Aurora, 11 bis va ser ocupada pel Centre Internacional de Fotografia de Barcelona, que renovà les instal·lacions i les adequà a les funcions docents. La façana va ser decorada amb pintures d'Eduard Arranz Bravo i Rafael Bartolozzi, que constitueixen un suggerent conjunt d'imatges en blanc i negre relatives a la història de la fotografia.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Andrés Balius Ferrer». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 18, 116.
- ↑ «Tecla Bonaplata Valentí». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 12-11-1879, p. 13069.
- ↑ «Salvador Bonaplata Curriol». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 418-421, 24-10-1839.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-132, 16-12-1839.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 27-4-1840.
- ↑ Diario de las Sesiones del Congreso de los Diputados, 23-06-1849, p. 846.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 35.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-12-1846, p. 5531.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 319.
- ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, 26-8-1860.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1058 bis C.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 141, 210, 254.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 145, 160, 210.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/77, f. 729-742v, 31-3-1874.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 418.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/78, f. 1191-1204, 12-6-1874.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/78, f. 1217-1235v, 12-6-1874.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 352.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 214, 357.
- ↑ Verdet Gómez, Federico. Historia de la industria papelera valenciana. Universitat de València, 2014. ISBN 978-84-370-9699-5.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 624 X.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 986 Z.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 308 Z.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 505-509. ISBN 978-84-9156-216-0.