Vés al contingut

Casa-fàbrica Bonaplata

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Bonaplata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de Sant Pere Més Baix Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere Més Baix, 73 i Sant Pere Mitjà, 66-70 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.38893°N,2.17911°E / 41.38893; 2.17911
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Bonaplata és una finca de més de 1.000 m² situada als carrers de Sant Pere Més Baix, 73 i de Sant Pere Mitjà, 66-70 de Barcelona.[1] Com que no està catalogada, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[2]

Història

[modifica]

Cap al 1765, el paraire Francesc Just va fer reedificar i unir tres finques diferents al carrer de Sant Pere Més Baix, que havien pertangut a l'hortolà Francesc Dunys i els també paraires Agustí Just i Jacint Balet.[3] El 1774, la seva vídua Eulàlia Anglada[4] va demanar permís per a obrir-hi una finestra,[5] i el 1788, el seu fill Magí Just i Anglada (germà del corredor reial de canvis Josep Just i Anglada)[4] va demanar permís per a obrir-hi dues finestres i una porta i arreglar-ne una altra.[6] El 1804, la seva casa-fàbrica[7] fou posada en subhasta,[8] i el 1806 fou adquirida pel fabricant d'indianes Ramon Bonaplata i Roig,[9][a][15] que tot seguit va encarregar-hi algunes reformes al mestre de cases Pere Barrera,[16][14] i novament el 1826 al mestre d'obres Josep Nolla.[17]

Retrat de Ramon Bonaplata i Roig
Quarteró núm. 41 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1791, Bonaplata havia obtingut l'establiment en emfiteusi de dues cases de la domeria del Monestir de Sant Pere de les Puelles al carrer de Sant Pere Mitjà (actual núm. 66),[18][19] que tot seguit va fer reformar.[20][14] El 1821 va adquirir una casa al mateix carrer a Maria Engràcia Mauri, vídua del pagès Francesc Gasch,[21][19] seguida el 1824 d'una altra a la família Sagués,[22][19] i finalment, el 1827, l'antiga casa-fàbrica d'indianes de Pau Rull i Corominas,[23][19] la reedificació de les quals (actual núm. 68) fou encarregada als mestres de cases Antoni Bosch[24][14] i Antoni Farrer, que van cobrar poc més de 7.000 lliures.[25] Segons la documentació notarial, a la part del carrer de Sant Pere Mitjà hi havia la fàbrica de pintats (indianes), als baixos de la de Sant Pere Més Baix, la botiga i el despatx, i al mig de la parcel·la, un pati edificat en part.[19]

Com era habitual en aquests casos, el primogènit Salvador Bonaplata i Corriol (1780-1855)[26] es va incorporar al negoci,[27][28] i en el Padró General de fabricants del 1829 hi tenien 14 taules de pintar.[29][14] A la mort del seu pare el 1833,[14] va heretar la casa-fàbrica i una torre d'estiueig a Sarrià,[30] i el 1847 va adquirir la casa que havia estat del tintorer Francesc Farigola[31] al núm. 70 del carrer de Sant Pere Mitjà,[32][19] així com la finca de Can Taió (Santa Perpètua de Mogoda) a Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Ramon de Milans i de Gregorio (vegeu carrer de Milans) per 49.000 lliures.[33][34]

A la seva mort el 1855,[29] fou succeït pel seu fill Ramon Bonaplata i Nadal (1816-1869),[35][36] que va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat a Corts pel partit de Granollers, i tingué una carrera molt curta com a industrial, dedicant-se a l'explotació agrícola a Can Taió.[33][29] Morí el 3 d'abril del 1869,[29][37][38] deixant com a hereus els seus set fills, nascuts de dos matrimonis, a parts iguals.[33] El 1872, i per mandat judicial, les seves propietats[19] van ser dividides en quatre lots per tal de subhastar-les al millor postor: la finca de Can Taió, la casa-fàbrica, la torre de Sarrià, i la finca de Can Demestre, al costat del Desert de Sarrià.[33][39]

Per la seva banda, el seu germà Salvador Bonaplata i Nadal (1819-1884)[40] va establir una fàbrica d'estampats a Sant Martí de Provençals (vegeu casa-fàbrica Morull-Vilaró).[29]

Posteriorment, hi hagué la fàbrica de teixits de cotó de Martí Tay[41] i la de teixits de fil d'A. Costa i Massana.[42][14]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Pertanyia a una nissaga iniciada pel seu oncle Josep Bonaplata i Calafell,[10] teixidor de lli, i el seu pare Jeroni, mitger,[11] i continuada pel seu germà Gabriel,[12] també fabricant d'indianes (vegeu Palau Nadal). Per altra banda, el seu fill Josep Bonaplata i Corriol (1795-1843)[13] fou un dels impulsors de la Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia (1832), el primer vapor de Catalunya.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Parcel·la cadastral 1424116DF3812C». Sede electrónica del Catastro.
  2. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ AHCB. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, f. 1176, 1765. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Delgado Ribas, 1998, p. 114.
  5. ↑ «Eulàlia Just. Vídua. Sant Pere Més Baix (davant les Basses de Sant Pere). Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-6/1774-65. AHCB, 01-06-1774.
  6. ↑ «Magin Just. Sant Pere Més Baix. Casa. Obrir dues finestres i una porta i arreglar-ne una altra». C.XIV Obreria C-48/1788-087. AHCB, 02-05-1788.
  7. ↑ Diario de Barcelona, 13-05-1801, p. 536. 
  8. ↑ Diario de Barcelona, 28-01-1804, p. 123-124. 
  9. ↑ «Ramon Bonaplata Roig». geneanet. Sofia Garçon.
  10. ↑ «Josep Bonaplata Calafell». geneanet. Sofia Garçon.
  11. ↑ «Geroni Bonaplata Calafell». geneanet. Sofia Garçon.
  12. ↑ «Gabriel Bonaplata Roig». geneanet. Sofia Garçon.
  13. ↑ «Josep Bonaplata Curriol». geneanet. Sofia Garçon.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 Artigas i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  15. ↑ AHPB, notaris Francesc d'Assís Portell i Josep Fèlix Avellà, 10-3-1806.
  16. ↑ «Ramon Bonaplata. Fabricant d'indianes. Sant Pere Més Baix 22-25 (davant del Rec Comtal). Casa. Modificar algunes obertures de la planta baixa i posar reixes». C.XIV Obreria C-99/1806-051. AHCB, 26-03-1806.
  17. ↑ «Ramon Bonaplata. Sant Pere Més Baix 10. Casa. Reobrir un portal a partir d'una finestra amb una reixa». C.XIV Obreria C-129/1826-194. AHCB, 16-11-1826.
  18. ↑ AHPB, notari Josep Fèlix Avellà, 21-12-1791.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 AHPB, notari Francesc Bellsolell, manual 1.330/29, f. 71-105v, 29-05-1869. Segona part de l'inventari post mortem dels béns de Ramon Bonaplata i Nadal.
  20. ↑ «Ramon Bonaplata. Fabricant d'indianes. Sant Pere Mitjà 38-39. Cases. Planta baixa més tres pisos. Eixamplar portes i finestres, afegir un pis». C.XIV Obreria C-61/1791-263. AHCB, 27-11-1791.
  21. ↑ AHPB, notari Josep Fèlix Avellà, 26-5-1821.
  22. ↑ AHPB, notari Josep Fèlix Avellà, 06-05-1824.
  23. ↑ AHPB, notari Josep Fêlix Avellà, 16-02-1827 i 24-02-1827.
  24. ↑ «Ramon Bonaplata. Sant Pere Mitjà 10. Casa. Tapiar un portal fins a la meitat i enreixar-ne la resta». C.XIV Obreria C-129/1826-217. AHCB, 29-12-1826.
  25. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 301-313v, 23-11-1833. Compte dels mestres de cases Anton Bosch i Anton Farrer a Salvador Bonaplata i Corriol de 7.122 lliures 13 sous 4 diners per la reedificació de les cases que el seu pare Ramon Bonaplata i Roig tenia al carrer de Sant Pere Mitjà.
  26. ↑ «Salvador Bonaplata Curriol». geneanet. Sofia Garçon.
  27. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390, 391. 
  28. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 129, 318. 
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 Cabana, 1992.
  30. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 239-250, 06-10-1833. Testament de Ramon Bonaplata i Roig.
  31. ↑ «Francisco Farigola. Sant Pere Mitjà. Tintorer. Casa. Planta baixa, entresòl i quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-52/1789-211. AHCB, 17-08-1789.
  32. ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, 11-10-1847.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Vilàs Galindo, 2019, p. 120.
  34. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/28, f. 183-193, 08-05-1847.
  35. ↑ «Ramon Bonaplata Nadal». geneanet. Sofia Garçon.
  36. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 201. 
  37. ↑ El Telégrafo: diario de avisos, noticias y decretos (edición tarde), 03-04-1869, p. 2202. 
  38. ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 03-04-1869, p. 3226-3227. 
  39. ↑ Diario de Barcelona, 19-01-1873, p. 717-718. 
  40. ↑ «Salvador Bonaplata Nadal». geneanet. Sofia Garçon.
  41. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 522. 
  42. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 742. 

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Bonaplata&oldid=34381071»