Casa-fàbrica Canet-Santonja
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i edifici industrial  | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||||
| Localització | Portal Nou, 29, Volta dels Jueus, 4-6 i Cortines, 6 | ||||
| |||||
.jpg)
La casa-fàbrica Canet-Santonja és un conjunt d'edificis situats als carrers del Portal Nou, de la Volta dels Jueus i d'en Cortines de Barcelona. Com que no estan catalogats, els correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1][2]
Història
[modifica]El 1758, Magdalena Ferrussola, vídua de Bonaventura Canet, i el seu fill Jaume Canet i Ferrussola (1740-1795), comerciant i fabricant d'indianes, van adquirir la propietat a Magdalena Grosset per 6.400 lliures.[3][4] Aquell mateix any, Jaume Canet hi va començar les reformes per a establir-hi la seva fàbrica, que el 1768 disposava ja de 63 telers corrents.[4] El 1772 n'hi havia 54 i el 1783 uns 40.[4] El 1790, va demanar permís per a enderrocar la casa del carrer del Portal Nou i reconstruir-la amb planta baixa i quatre pisos.[5][4] A la seva mort prematura el 1795, la fàbrica va ser heretada pel seu fill menor d'edat Manuel Canet i Esteva (o Steva), però dirigida per la seva mare Escolàstica, que el 1796 va demanar permís per a obrir una porta al carrer de la Volta dels Jueus.[6][4]
.jpg)
Com moltes d'altres, la fàbrica no va sobreviure a la Guerra del Francès, i Manuel Canet degué llogar les instal·lacions a d'altres fabricants.[4] El 1842 hi havia la fàbrica de teixits de cotó i d'estampats de Esteve Fullós i Casas i Cia,[4][7][8] després d'Esteve Fullós.[9] El 1855, aquest va adquirir la finca a Manuel Canet per 10.000 duros,[10][4] i el 1858, la va establir en emfiteusi al galoner Francesc Xavier Santonja i Bruguera (1800-1874),[11][12][4][13] que tenia la seva fàbrica i botiga al carrer de l'Argenteria, 28-30, i es va presentar a l'Exposició de Barcelona del 1860.[14][11] El 1863, va encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Mestres la reforma de l'edifici d'habitatges del carrer de la Volta dels Jueus, 4.[15] En aquella època, hi tenia una fàbrica de llana i de mescla en societat amb Francesc Suñol i Almirall sota la raó social Santonja i Suñol:[16] «Puerta Nueva, 29, Tejidos de Santonja y Suñol. Fábrica de tejidos de lana y de algodon. Novedades de pañoleria de lana, y de mezcla de lana y algodon, de todas clases. Pantaloneria de lana, y de mezcla de algodon y lana. Chaqueleria de lana, y de mezcla de lana y algodon. Vestidos para señoras, de lana y de mezcla.»[17]
La fàbrica fou heretada pel seu fill Francesc de Paula Santonja i Camprodon (1838-1892),[13][11] que el 1875 encarregà al mestre d'obres Calixte Freixa la construcció d'unes noves «quadres».[18][4] Un cop acabades les obres, va llogar-ne dues, una botiga i el primer pis del carrer de la Volta dels Jueus, 4 al fabricant de naips Sebastià Comas i Ricart[19] per 5 anys, a raó de 432 duros anuals.[11][4] També hi havia la ganiveteria de Josep Massons.[18][4] El succeí el seu primogènit Francesc Xavier Santonja i Bassols (1852-1926), que va constituir la societat J. Santonja i Cia[20] amb el seu oncle Josep Santonja i Camprodon (1838-1915),[21][22] i el 1899 va encarregar-ne noves reformes a l'arquitecte Joan Casadó Tisans.[23][4] Fou succeït pel seu germà petit Enric Santonja i Bassols (1870-1944).[13][24]
La fàbrica de cintes va continuar en funcionament fins a la dècada del 1950,[4] i la de naips fins a la del 1960.[18] El 1994, va tancar l'edifici industrial, segregat en una època indeterminada del del carrer del Portal Nou, i entre 1996 i 1998 fou rehabilitat com a habitatges pels arquitectes Cortacans Associats, que n'han conservat l'estructura.[4][18]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Planas i Circuns, 11-9-1758.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Jayme Canet i Ferrusola. Comerciant Matriculat. Portal Nou i Esplanada.Casa. Planta baixa i quatre pisos. Enderrocar, reedificar i modificar la línia del carrer». C.XIV Obreria C-57/1790-250. AHCB, 07-10-1790.
- ↑ «Escolàstica Canet i Furrasola. Viuda de Jayme Canet, comerciant. Volta dels Jueus. Casa. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-73/1796-099. AHCB, 07-07-1796.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a part, p. 29, 56.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 383.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 236, 316, 318.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, 24-8-1855.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 David LL. Cronològic Francesc Xavier Santonja Bruguera, 02-10-2013.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, 23-4-1858.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Playà i Ventura, 2014.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 48, 233.
- ↑ «(Casa Santonja): Segundo, tercero y cuarto pisos». Gràfics 06183. AMCB, 06-08-1863.
- ↑ «El Consultor. Nueva guía de Barcelona» p. 142, 276, 1863.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones, de la administracion y de la magistratura, 1863, p. 980, 1055, 1062.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Basiana, Orpinell i Checa Artasu, 2000.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 299.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 187.
- ↑ AHPB, notari rafael Vilaclara i Gibert, 30-11-1893.
- ↑ Miquel Playà Ventura. Cronològic de Josep Santonja Camprodón, 04-03-2014.
- ↑ «Francisco J. Santonja. Portal Nou, 29 i Volta dels Jueus, 4, permís per practicar varies obres». Q127 Foment 944 AH/1899. AMCB.
- ↑ Miquel Playà Ventura. Cronològic de Francesc de Paula Santonja i Camprodón, 03-02-2014.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 158-162. ISBN 9788491562160.
- Basiana, Xavier; Orpinell, Jaume; Checa Artasu, Martí. Barcelona, ciutat de fàbriques, setembre 2000, p. 24-25. ISBN 84-922646-4-0.
- Playà Ventura, Miquel. Els Santonja, una llarga història de tradició familiar, 2014, p. 215-223.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa-fàbrica Canet-Santonja». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- Basiana, Xavier; Orpinell, Jaume «Naipes Comas, 1997-1998 (fotografia)». Barcelona, ciutat de fàbriques. MACBA.