Casa-fàbrica Castanyer-Comas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Tantarantana, 4 i Vermell, 1 | |||
| ||||
| Format per | Venerable Madrona Clarina | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 802 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Venerable Madrona Clarina | ||||
| Identificador | 1745-1 | |||
La casa-fàbrica Castanyer-Comas és un edifici situat als carrers d'en Tantarantana i Vermell (actualment Allada-Vermell) de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]
Segons la documentació notarial, aquesta finca és el resultat de la unió de dues propietats diferents, les cases Colomer i Alegret.[2] El 1645, Miquel Quintana va establir la primera en emfiteusi al paraire Antic Colomer.[3] El seu germà Tomàs, tintorer de draps i paraire,[4] es va casar amb Maria Feu, i la seva filla Teresa Colomer i Feu es va casar amb el corredor d'orella Jaume Joan Clarina.[5][2] Un dels fills d'aquest matrimoni fou la venerable Madrona Clarina i Colomer, que té una placa commemorativa a la façana.
El 1688, la seva germana Maria Rosa es va casar amb el comerciant Josep Puiguriguer.[6] Aquest morí el 1727 i fou succeït pel seu fill Josep Puiguriguer i Clarina, que fou vocal de la Junta de Comerç i comerciant matriculat.[7][2] El 1770, va adquirir en emfiteusi una casa al costat de la seva al corredor de canvis Ignasi Alegret, la seva esposa Rita Urgellés, i el seu fill Antoni Alegret i Urgellés.[8][2]
A la seva mort, llegà la propietat a Josep Fàbregas i Clarina, mercader i ciutadà honrat de Barcelona,[9] que el 1781 la va establir en emfiteusi al sabater Josep Castanyer i Espinal, juntament el dret de prendre aigua del Rec Comtal mitjançant dues palanques.[2] El seu fill Josep Castanyer i Codina (1749-1830)[10] hi va establir una fàbrica d'indianes,[11] i el 1783 va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis.[12] Poc després, el 1785, va demanar novament permís per a reformar-ne la façana,[13] i el 1830, ja cap al final de la seva vida, hi va fer obrir dues finestres.[14]
A la seva mort, fou succeït pel seu fill Joaquim Castanyer i Molet (1804-1858),[15] que a la dècada del 1840 va llogar la casa-fàbrica al fabricant de filats de cotó Pere Llimona.[16][17] El 1846, va establir la propietat en emfiteusi al fabricant de naips Sebastià Comas i Ricart,[18][19] que hi va va fer reformes.[20]
El 1854, va traslladar la producció a la plaça de Sant Agustí Vell, 15[21] (vegeu casa-fàbrica Eudald Fargas) i aquest edifici passà a mans del seu germà Pere.[11][22] Als baixos hi havia uns safaretjos públics (destruïts el 1980 per a la construcció d'un aparcament),[23] i els altres espais eren llogats a diversos fabricants.[24][25][26]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 AHPB, notari Jacint Baramon, manual 1.056/27, f. 285-293v, 31-10-1781.
- ↑ AHPB, notari Pau Vives, 06-10-1645.
- ↑ Oliva i Ricós, Benet. La generació de Feliu de la Penya. Burgesia Mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona. Publicacions de la Universitat de Lleida, 2001, p. 106. ISBN 978-84-8409-563-7.
- ↑ «corredor d'orella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dantí i Riu, 2013, p. 446.
- ↑ Dantí i Riu, 2013, p. 454-455.
- ↑ AHPB, notari Manuel Baramon, 29-02-1770.
- ↑ Fàbregas i Clarina, Josep. Llibre particular de Joseph Fabregas y Clarina, natural de Barcelona, 1754-1772.
- ↑ «Josep Castañer i Codina». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ 11,0 11,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Joseph Castañer. Vermell i Tantarantana. Casa. Planta baixa i dos pisos. Afegir un tercer pis, amb finestres i balcons amb ampit». C.XIV Obreria C-31/1783-48. AHCB, 12-03-1783.
- ↑ «Joseph Castañer. Comerciant. Tantarantana. Casa. Aixecar una finestra amb reixa i enreixar una altra finestra». C.XIV Obreria C-37/1785-10. AHCB, 18-01-1785.
- ↑ «Josep Castañer. Tantarantana, 6. Reobrir 2 finestres a la planta baixa modificant obertures». C.XIV Obreria C-107. AHCB, 02-12-1830.
- ↑ «Joaquim Castañer i Molet». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 34.
- ↑ Saurí, Manuel. Guía general de Barcelona, 1849, p. 384.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Poy, manual 1.267/2 (1a part), f. 121-122v, 02-01-1846.
- ↑ Saurí, Manuel. Guía general de Barcelona, 1849, p. 394.
- ↑ «Sebastian Comas encomana que es construeixin les obertures de la casa que ha renovat als carrers de Tantarantana i Vermell (ara Allada-Vermell) segons les condicions que se li van imposar en el permís que se li va concedir per a verificar tal obra». Q126 Obres públiques 3/1 868. AMCB, 1846.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-01-1854, p. 185.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 1, 170. AMCB, 1853.
- ↑ «La destrucció del barri de Sant Pere». Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons (blog). Enric H. March, 29-11-2018.
- ↑ Saurí, Manuel. Guía general de Barcelona, 1849, p. 379.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 146, 154, 315, 363.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 104, 138, 140, 181, 193, 221.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 206-209. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Dantí i Riu, Jaume «Del redreç a la expansió. Els Puiguriguer abans i després de la Guerra de Successió». Actes del VII Congrés d'Història Moderna de Catalunya: "Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713-1813" [Barcelona, 17-20 desembre 2013], 2013, pàg. 436-456.
Enllaços externs
[modifica]- «Naipes Comas 1797-1992». The World of Playing Cards. Simon Wintle, 26-04-2023.
