Vés al contingut

Casa-fàbrica Comas-Calafell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Comas-Calafell
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióReina Amàlia, 16-16 bis Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 38″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.37727°N,2.16626°E / 41.37727; 2.16626

La casa-fàbrica Comas-Calafell era un edifici situat al carrer de la Reina Amàlia, 16-16 bis del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

[modifica]
Vegeu també: Casa-fàbrica Rogent-Lloberas

A finals del 1838, Engràcia Serra, vídua del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs, i el seu fill Joan Calafell i Serra (vegeu casa-fàbrica Calafell) van establir en emfiteusi al mestre de cases Pere Comas una parcel·la del seu hort de 90 pams d'amplada, amb l'obligació d'invertir-hi 4.000 lliures en el termini de quatre anys.[1] El 1839, aquest demanà permís per a construir-hi una casa-fàbrica segons el projecte de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu,[2][3] però va morir aquell mateix any i els seus hereus en van fer agnició de bona fe[4] al tintorer Joan Granell.[5] El 1845, aquest va vendre la finca a Calafell per 14.140 lliures (de les quals 7.867 servirien per a pagar els creditors),[6] i aquest li va establir en emfiteusi una altra parcel·la de 60 pams d'amplada a l'actual núm. 6,[7] on faria construir un edifici segons el projecte del mestre d'obres Pere Casany.[8][9][10]

Segons la Guía general de Barcelona del 1849, hi havia les fàbriques cotoneres de Joan Ferrer, Francesc González i Francesc Sala i Basany,[11][10] i a la guia El Consultor del 1857 figuraven les de filats i teixits de Gabriel Ballès i Cia, i les de filats de Joan Fernández i Cia i Antoni Pi.[12] El 16 de març del 1859, la major part de l'edifici va ser destruït per un incendi originat a la veïna fàbrica de Francesc Saldas (núm. 14), que també tenia llogat aquest,[13] i reconstruït posteriorment.[14]

El 1869, Calafell va ampliar la propietat amb una androna cap a la Ronda de Sant Pau,[15] i el 1872, va adquirir a Joan Moliné i Mariages un solar a l'Eixample al costat del taller de Soujol, Janoir i Cia,[16] des d'on va fer conduir l'aigua d'un pou fins a la casa-fàbrica, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Cels.[17] El 1877, i per a pagar diversos deutes, va vendre ambdues propietats (la casa-fàbrica per 75.000 pessetes i un cens de 30 pessetes anuals, i la finca de l'Eixample per 5.000 pessetes) al fabricant d'estampats Pau Casades i Espoy (vegeu casa-fàbrica Gelabert),[18][14] que el 1883 va fer construir un edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos al núm. 6 del carrer del Marquès de Campo Sagrado,[19] segons el projecte del mestre d'obres Joaquim Sitjàs.[20]

Finalment, la casa-fàbrica fou enderrocada per Núñez i Navarro per a construir-hi una promoció d'habitatges,[21] i entre 2003 i 2004 es va fer una intervenció arqueològica al solar, que hi va trobar restes del Neolític final.[22]

Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba (1807)
Quarteró núm. 102 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/19, f. 396-398v, 02-11-1838.
  2. ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-130, 01-03-1839.
  3. ↑ «Carrer Reina Amàlia 16-16bis». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  4. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 30-7-1839.
  6. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 83-85, 5-4-1845.
  7. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 87-89v, 09-04-1845.
  8. ↑ AMCB, Q127 Foment 66/1845.
  9. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389. 
  10. ↑ 10,0 10,1 «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 3. AMCB, 1853.
  11. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 383-385. 
  12. ↑ «El Consultor. Nueva guía de Barcelona» p. 122, 160, 202, 312, 1857.
  13. ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 17-03-1859, p. 3001. 
  14. ↑ 14,0 14,1 AHPB, notari Joaquim Serra, manual 1.361/40, f. 4316-4322v, 31-12-1877.
  15. ↑ «Adjudicar una parcel·la de terreny amb les lletres E, F, G i H al senyor Juan Calafell Serra, colindant amb la seva casa fàbrica del carrer Amàlia 16». Q137 Eixample AI-170. AMCB.
  16. ↑ AHPB, notari Pau Cardellach i Busquets, 23-8-1872.
  17. ↑ «Permís a Juan Calafell per verificar les obres de canalització per conduir l'aigua (des de la seva casa situada en els carrers Viladomat i Paral·lel) a la seva casa fàbrica del carrer Amàlia (actualment Reina Amàlia), número 16». A183 Comissió de Governació C5-67. AMCB, 31-07-1872.
  18. ↑ Anuario Riera, 1896, p. 346. 
  19. ↑ Anuario Riera, 1896, p. 361. 
  20. ↑ «Pablo Casades. Marquès de Campo Sagrado (6). Construir una casa de baixos, entresòl i quatre pisos en un solar». Q127 Eixample 1765/1883. AMCB, 27-06-1883.
  21. ↑ MEMÒRIA DE QUALITATS. Edifici NN - REINA AMÀLIA I (c/Reina Amàlia núm. 16-16 bis). Núñez i Navarro. 
  22. ↑ Bordas, Amalia; Salazar, Natàlia «Vestigis del neolític final al barri del Raval de Barcelona: estudi de les restes trobades al carrer Reina Amàlia». Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. MUHBA, 2, 2006, pàg. 24-35.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Comas-Calafell&oldid=33999138»