Vés al contingut

Casa-fàbrica Font-Serra

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Font-Serra
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHospital, 141 (enderrocat) i Cera, 1, 3 i Riereta, 1, 1 bis i 1 ter-3-5 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 46″ N, 2° 10′ 02″ E / 41.37948°N,2.16721°E / 41.37948; 2.16721

La casa-fàbrica Font-Serra és un conjunt d'edificis del Raval de Barcelona, del que sobresortia el del carrer de l'Hospital, 141, actualment desaparegut. Es tractava d'un conjunt format per un cos de planta baixa i tres pisos destinat a habitatges i unes «quadres» diposades en forma d'«L» al voltant d'un gran pati d'illa, on es trobava un interessat porxo amb columnes de ferro colat.[1] Tot i això, es conserven els edificis d'habitatges del voltant, als carrers de la Cera i de la Riereta.

Història

[modifica]

El 1784, el comerciant Marià Font va adquirir al pagès Marià Cedó (o Sadó) un hort als carrers de la Riereta i de la Cera per 5.000 lliures,[2] i tot seguit va demanar permís per a enderrocar-ne la tàpia i construir-hi una fàbrica d'indianes.[3][4] Per al prat, va obtenir de Josepa Casas i Clavell l'establiment emfitèutic d'un terreny a l'Hospitalet de Llobregat.[5] Els seus socis eren els també comerciants Mateu Civil, Duran i Llanza (raó social representada per Josep Francesc de Duran) i Armengol Gener i Fills (representada per Joaquim Gener).[6] El 1786, Font va demanar permís per a continuar l'obra fins al segon pis[7] i va adquirir unes cases al carrer de l'Hospital al constructor de carros Pau Feliu i als seus germans per 4.200 lliures.[8][9] Aquell mateix any, Font es va separar de la societat, quedant la fàbrica sota l'administració d'Armengol Gener i Fills (Armengol Gener, Fills i Cia),[10] que el 1788 va demanar permís per a fer-hi reformes.[11] Entre ambdues finques hi havia una altra propietat, que va ser reformada i reformada entre 1787 i 1788 per Manuela, vídua del sombrerer Francesc Parxachs,[3][12][13] i novament entre 1802 i 1803 per l'argenter Joan Serra.[14][15]

El 1794, Armengol, Gener i Fills va fer fallida,[10][16] i el 1824, Ramon Sarriera, segrestador dels béns del concurs de creditors, va demanar permís per a obrir una finestra a la «quadra gran» del carrer de la Riereta.[17] El 1829, aquest va vendre la propietat per unes 21.000 lliures barcelonines en brut al velluter Josep Serra i Marrugat, natural de Sant Feliu de Llobregat,[10][18] que tot seguit va fer construir una nova casa-fàbrica al carrer de l'Hospital, segons el projecte del mestre de cases Joan Valls i Balansó.[19][1] El 1832 va adquirir la casa que havia estat de Joan Serra,[20] posada en subhasta a instàncies dels seus creditors,[21][22][23] i el 1847 la va fer reedificar segons el projecte del mestre d'obres Josep Valls i Galí, fill de l'anterior.[24][25] El 1830, Serra va adquirir tres plomes d'aigua de la mina de Montcada,[26] i quatre més el 1835 per a l'abastiment del tint de cotó.[27][1] El fum que sortia d'aquest malmetia la cera estesa sobre les teulades de la fàbrica de Maria del Carme Llord i Ballester[28] al carrer de la Cera, arrendada al cerer Marià Gallissà i Amat, el que va motivar una denúncia. El dictamen de l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila fou que Serra hauria de torçar la xemeneia cap a l'interior de la seva propietat.[29][1]

El 1831 es va renovar per 5 anys la societat Jeroni Juncadella i Cia amb un capital de 75.000 lliures, de les quals 50.000 corresponien a Serra i 25.000 al fabricant de teixits de seda i cotó Jeroni Juncadella i Casanovas.[30][1] Tanmateix, les diferències entre ambdós van provocar-ne la dissolució el 1835, amb el nomenament de dos àrbitres (un per cada part) que en supervisarien la liquidació.[31] El 1836, Juncadella va cobrar 74.021 lliures, de les quals 49.021 corresponien a la maquinària, gèneres i la meitat dels beneficis.[32][33][1]

El 1841, Serra ostentava el càrrec de vocal de la Junta fundacional de la Caixa d'Estalvis, el futur Banc de Barcelona,[34] i en el cadastre del 1844 ocupava el segon lloc entre els majors contribuents de Barcelona, amb una cotització de 2.160 rals.[1] A la mateixa època, va fer construir el conjunt de cases del carrer d'en Serra a Sant Feliu de Llobregat, on el 1845 el seu gendre Pau Maria Tintoré,[35] casat amb la seva filla Eulàlia Serra i Batlle (†1846),[36] va instal·lar una fàbrica de teixits, esdevenint així una mena de colònia industrial.[37] El 1846, va demanar permís per a enderrocar la «quadra gran» del carrer de la Riereta i construir-hi un edifici d'habitatges seguint-ne la nova alineació (actuals núms. 1 ter-3-5), segons el projecte del mateix Josep Valls i Galí.[38][1][39]

El 1857, la seva neta Teresa Serra i Sandiumenge, filla del seu fill i hereu Josep Serra i Batlle (†1890),[40] es va casar amb el fabricant Jaume d'Ossó i Cervelló (†1885),[41] natural de Vinebre,[42] i anys més tard, serien pares de Lluís d'Ossó i Serra. En aquella època, hi havia la companyia Conti i Cia,[43] després Conti, Ossó i Cia:[44] «Hospital, 141. Fábrica de varios tejidos de los Sres. Conti, Ossó y comp. Géneros de lana, seda, hilo y algodon. Driles. Damascos. Tartanes. Pañolería de todas clases. Escocesas, telas del Norte, y varias otras clases, para vestidos. Pieles de algodon para corsés. Espediciones.»,[45] que es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona del 1860.[46]

Finalment, la casa-fàbrica del carrer de l'Hospital fou enderrocada l'any 1991 per a la construcció d'una promoció d'habitatges i un aparcament.[47][1]

Quarteró núm. 98 de Garriga i Roca (c. 1858)
Carrer d'en Serra a Sant Feliu de Llobregat

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  2. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, manual 1.086/21, f. 38-40v, 27-01-1784.
  3. ↑ 3,0 3,1 AHCB. Cadastre 1J.I-34. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, p. 1511-1512. 
  4. ↑ «Mariano Font. Comerciant. Riereta i Cera. Fàbrica d'indianes. Planta baixa i un pis. Enderrocar una paret i refer-la de pedra». C.XIV Obreria C-34/1784-26. AHCB, 11-03-1784.
  5. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, 06-05-1784.
  6. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, manual 1.086/21, f. 213-214v, 29-07-1784 i 1.086/23, f. 166-167v, 11-08-1786.
  7. ↑ «Mariano Font i Companyia. Comerciant. Cera i Riereta. Casa. Planta baixa i tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-41/1786-82. AHCB, 22-04-1786.
  8. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, manual 1.086/23, f. 75v-78, 24-03-1786.
  9. ↑ Diario de Barcelona, 01-05-1829, p. 966. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 AHPB, notari Francesc Roquer i Simon, manual 1.205/20, f. 117-127v, 05-04-1829.
  11. ↑ «Armengol Gener, Hijos i Cia. Cera i Hospital. Casa i fàbrica d'indianes. Fer la llinda d'un portal, posar-hi guarda-rodes i estenedors, tancar un portal». C.XIV Obreria C-48/1788-155. AHCB, 29-07-1788.
  12. ↑ «Manuela Parxachs. Cera. Casa. Afegir un pis. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-46/1787-226. AHCB, 25-10-1787.
  13. ↑ «Manuela Parxachs. Vídua. Cera 7. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-51/1789-152. AHCB, 26-06-1789.
  14. ↑ «Joan Serra. Argenter. Cera. Casa. Aixecar una porta i obrir una finestra amb reixa». C.XIV Obreria C-89/1802-146. AMCB, 03-12-1802.
  15. ↑ «Joan Serra. Argenter. Cera i Hospital. Casa. Aixecar un 2n pis i fer-hi 2 finestres». C.XIV Obreria C-90/1803-013. AMCB, 22-01-1803.
  16. ↑ Ferré Falcón, Juan «La quiebra de la Casa de Armengol Gener e Hijos». Anuario de derecho concursal, 19, 2010, pàg. 225-248. ISSN: 1698-997X.
  17. ↑ «Ramon Sarriera. Segrestador dels béns del concurs de creditors d'Armengol Gener, hijos i Compª. Riereta. Obrir una finestra a la quadra gran de la casa-fàbrica». C.XIV Obreria C-92. AHCB, 16-06-1824.
  18. ↑ Sánchez, 2011, nota 31.
  19. ↑ «Josep Serra i Marrugat. Fabricant de teixits de cotó. Hospital, 17. Cera. Riereta. Enderrocar i reedificar la casa-fàbrica de 3 pisos». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 30-07-1829.
  20. ↑ ACA, Reial Consolat de Comerç, notari Francesc Roquer i Simon, 07-06-1832, i AHPB, notari Francesc Roquer i Simon, manual 1.205/23, f. 79v-80, 20-06-1832. Presa de possessió de la propietat.
  21. ↑ Diario de Barcelona, 22-03-1832, p. 651. 
  22. ↑ Diario de Barcelona, 09-05-1832, p. 1036-1037. 
  23. ↑ Diario de Barcelona, 22-05-1832, p. 1139. 
  24. ↑ «José Serra. Cera (1)». Q127 Foment 292 C. AMCB.
  25. ↑ «Carrer Cera 1». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  26. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-105, 02-01-1830.
  27. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-122, 26-10-1835.
  28. ↑ «Carmen Llord Ballester». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  29. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-121, 11-3-1835.
  30. ↑ AHPB, notari Ramon Torras i Golorons, 28-5-1831.
  31. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/16, f. 253v-254, 19-11-1835 i f. 254v-256v, 26-11-1835.
  32. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/21, f. 83-85v, 20-4-1840.
  33. ↑ Sánchez, 2011, nota 36.
  34. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, p. 118. 
  35. ↑ «Pablo Mª Tintoré Pastor». geneanet. Ivan Tintoré Subirana.
  36. ↑ «Eulalia Serra Batlle». geneanet. Iván Tintoré Subirana.
  37. ↑ «Conjunt del carrer d'en Serra (Sant Feliu de Llobregat)». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  38. ↑ «José Serra i Marrugat. Riereta 58 (ara 1). Reconstruir una porció de la casa fábrica». Q127 Foment 190 C. AMCB, 1846.
  39. ↑ «José Serra Marrugat sol·licita una compensació de dues plomes d'aigua pels prejudicis que li va ocasionar la demolició de casa seva». A182 Comissió d'Hisenda 2315. AMCB, 28-08-1846.
  40. ↑ La Publicidad, 10-03-1890, p. 2. 
  41. ↑ Diario de Barcelona, 09-03-1885. 
  42. ↑ AHPB, notari Francesc Xavier Moreu, manual 1.218/55, f. 1-4v, 28-12-1857. Capítols matrimonials de Jaume d'Ossó i Cervelló i Teresa Serra i Sandiumenge.
  43. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 315. 
  44. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 139, 215. 
  45. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administración, 1863, p. 52. 
  46. ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa i descriptiva de la Exposición Industrial y de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 188. 
  47. ↑ «Llicències d'obres concedides durant el mes de setembre, octubre i novembre de 1991». Gaseta municipal de Barcelona, 20-01-1992, pàg. 45.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Font-Serra
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Font-Serra&oldid=34220915»