Casa-fàbrica Gònima
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau  | ||||
| Arquitecte | Josep Mas i Dordal | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica arquitectura barroca | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Carme, 106 | ||||
| |||||
| Format per | Habitatges obrers de Ca l'Erasme | ||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 42582 | ||||
| Id. Barcelona | 340 | ||||
| Plànol | |||||
 | |||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Erasme de Gònima i Pasarell Erasme de Janer i de Gònima | ||||
La casa-fàbrica Gònima, coneguda popularment com Ca l'Erasme, era un conjunt d'edificis dedicat a habitatges i a la fabricació de teixits estampats o indianes, del qual sobresurt la casa-palau del propietari, situada al carrer del Carme, 106 de Barcelona i catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]El 1783, Erasme de Gònima i Passarell (1746-1821) va demanar permís per a construir una casa-fàbrica d'indianes de planta baixa i tres pisos al carrer del Carme, al costat del magatzem de palla del Rei,[3] i el 1788, demanà novament permís per a edificar-ne el cos més proper a la plaça del Pedró.[4] L'obra s'atribueix a les mans de Josep Mas i Dordal,[2] autor del Palau Moja a la Rambla. El 1785, Gònima va sol·licitar permís per a construir una fàbrica de planta baixa i un pis al carrer de la Riera Alta,[5] amb una façana decorada amb esgrafiats.[6] El 1792, va demanar permís per a ampliar les «quadres» al llarg del carrer, cedint terreny a la via pública.[7] A finals del segle xviii, la fàbrica de Gònima ocupava entre 700 i 1.500 persones (entre els quals hi havia uns 50 nens), una xifra impressionant per a l'època.[8]
El 1786, Pelegrí de Bastero i de Miquel[9] va presentar el projecte d'una colònia d'uns 90 habitatges entre els carrers del Peu de la Creu i de la Riera Alta,[10] just davant de la fàbrica de Gònima, que no s'arribà a construir.[11] El 1799, aquest darrer va adquirir en emfiteusi a Baltasar de Bacardí i Tomba un hort a tocar del carrer d'en Ferlandina,[12] i l'any següent va presentar el projecte d'un bloc d'habitatges obrers de planta baixa, entresol i tres pisos amb 12 escales, obra del mestre de cases Miquel Bosch,[13] que poc abans s'havia encarregat de la Fonda de les Quatre Nacions a La Rambla per al mateix Bacardí. Finalment, aquests es van construir (tot i que a una escala més modesta) al carrer del Carme, 114,[6] ampliats el 1829 al núm. 116 pel seu net Erasme de Janer i de Gònima, segons el projecte del mestre de cases Narcís Bosch i Espinós.[14][6]
El 1800, Gònima va declarar que havia adquirit l'antic magatzem de palla del Rei i demanà permís per a enderrocar-lo i construir-hi un nou edifici de planta baixa i tres pisos (núm. 104, actualment desaparegut).[15] El 1821, Erasme de Janer va demanar permís per a reformar la façana del palau, segons el projecte del mateix Bosch.[16][6] El 1847 fou novament reformat per l'arquitecte Joan Soler i Mestres,[17][1] i el 1865 pel mestre d'obres Francesc Batlle i Felip, que va remuntar un tercer pis a la crugia posterior.[18]
A partir de mitjan segle xix, la fàbrica va ser llogada a diferents industrials, i afectada pels bombardeigs de la Guerra civil espanyola, fou enderrocada posteriorment.[6]
Descripció
[modifica]La Casa Erasme de Gònima consta en realitat de dos cossos juxtaposats de planta baixa i tres pisos, cadascú amb escala de veïns i pati central propis,[2][19] corresponents a dues fases constructives diferents. Les obertures de la façana (balcons amb llosana de pedra i barana de ferro forjat) es diposen simètricament en eixos verticals. Els trams cecs del parament estan absents de decoració, i únicament les ménsules que soporten les llosanes dels balcons tenen petits motius decoratius de inspiració vegetal.[2]
L'interior es va veure completament modificat al compartimentar-lo per a encabir-hi habitatges de lloguer, tot i que es poden veure restes d'enteixinats originals. Així i tot, s'ha conservat la sala, o saló principal, amb important decoració pictòrica: el sostre pla pintat al fresc amb una escena del carro d'Apol·lo, i diversos plafons murals, realitzats al tremp sobre llenç enganxat al mur, on s'hi explica la història de David. Les pintures del sostre han estat atribuïdes a Joseph Flaugier,[20] i els plafons murals a Marià Illa.[21][22][2]
Galeria
[modifica]-
Sala. Plafó mural realitzat al tremp. Representa una escena de la vida de David. L'autor podria ser Marià Illa. -
Fragment del fresc del sostre de la sala, atribuït a Joseph Flaugier. L'escena representa el carro d'Apol·lo. -
Sala. Plafó mural realitzat al tremp. Representa les esposalles de David i Micol (segons el Llibre de Samuel). L'autor podria ser Marià Illa.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Casa-fàbrica Erasme de Gònima». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Casa Erasme de Gònima». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Arasma Gonima. Fabricant d'Indianes. Carme (al costat del magatzem de palla del Rei). Casa. Reconstruir per a fàbrica, obrir balcons, posar guarda-rodes i instal·lar estenedors. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-32/1783-93. AHCB, 28-05-1783.
- ↑ «Erasme Gonima. Comerciant. Carme. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-49/1788-271. AHCB, 14-12-1788.
- ↑ «Erasmo Gonima. Comerciant. Riera Alta. Casa. Planta baixa i dos pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-38/1785-143. AHCB, 03-08-1785.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Erasmo Gonima. Riera d'en Prim Alta (Riera Alta). Casa i fàbrica. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-61/1792-002. AHCB, 13-01-1792.
- ↑ «Estado de las 100 fàbricas de Indianas i casas de particulares en que se pintan lienzos, que por las listas de los Reverendos Párrocos de esta Ciudad se ha podido averiguar hallarse establecidas en ella con el número de jóvenes de siete a quince años de edad que, según resulta de las mismas listas estan empleados en todas y en cada una de ellas». Comune, f. 179. Arxiu Diocesà de Barcelona.
- ↑ «Pelegrí de BASTERO y de MIQUEL». geneanet. Historia familiar de Martín Rodríguez.
- ↑ «Peregrín de Bastero i de Miquel. Peu de la Creu. Hort. Edificar cases i obrir portals. Planta baixa més un pis». C.XIV Obreria C-42/1786-184. AHCB, 28-09-1786.
- ↑ López Guallar i Grau i Fernández, 1971, p. 38-40.
- ↑ «Establiment emfitèutic al carrer d'en Ferlandina de Baltasar de Bacardí i Toma a Erasme de Gònima». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Francesc Mas, 07-02-1799.
- ↑ «Perfil del frente de las casas que dn. Erasmo Gónima desea edificar en la calle den Ferlandina». Gràfics 03464. AHCB, 10-03-1800.
- ↑ «Erasme de Janer i de Gònima. Carme, 16 i 17. Reedificar de 3 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 27-08-1829.
- ↑ «Erasmo Gonima. Riera Alta i Carme. Casa i fàbrica. Planta baixa més tres pisos. Enderrocar i reedificar part de la façana». AHCB, 01-05-1800.
- ↑ «Erasme de Janer i de Gònima. Carme 15. Casa. Obrir un portal i eixamplar quatre finestres». AHCB, 12-06-1821.
- ↑ AMCB Q127 Foment 243 C.
- ↑ «Sergio Corbero. Carme 106. Obres interiors». Q127 Foment 1666 C. AMCB, 10-07-1865.
- ↑ Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier. Arquitectura de Barcelona, fitxa 66. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona, 1990.
- ↑ Fernández, Magda. Passat i present de Barcelona: materials per l'estudi del medi urbà, vol. 2. Edicions Universitat de Barcelona, 1983, p. 84. ISBN 8475281621.
- ↑ «Marià Illa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Subirana Rebull i Triadó, 2008.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 303-312. ISBN 978-84-9156-216-0.
- López Guallar, Marina; Grau i Fernández, Ramon «Barcelona entre el urbanismo barroco y la revolución industrial». Cuadernos de arquitectura y urbanismo, 80, 1971, pàg. 28-40.
- Subirana Rebull, Rosa Maria; Triadó, Josep-Ramon «Art, història i ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII». Pedralbes, 28, 2008, pàg. 535-536.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa Erasme de Gònima». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa d'Erasme de Gònima-Janer». UPCommons.
