Casa Josep Erasme Janer
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial  | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Localització | Av. Portal de l'Àngel, 4 i Capellans, 7 | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Josep Erasme de Janer i de Gironella | ||||
La casa Josep Erasme de Janer és un edifici situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel, 4 de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]Els Copons eren un llinatge originari de l'Anoia, una de les branques del qual s'instal·là a Tàrrega, on exerciren de terratinents agrícoles.[2] Francesc Antoni de Copons i Nuix era doctor en dret[3] i es traslladà a Barcelona, fixant la seva residència a la plaça de Santa Anna (actualment avinguda del Portal de l'Àngel) amb la seva muller Mariana Prous, membre d'una família ennoblida de la parròquia de Sant Jaume.[2] El 1769, i per encàrrec de l'hereu Antoni Francesc de Copons i Prous,[4] el vidrier Francesc Saladriga i Ferrer hi va posar un munt de vidres en balcons i òculs i va refer algunes vidrieres velles.[5]
A la seva mort, els marmessors van posar la finca en subhasta pública,[6] i el 1807 fou adquirida per Antoni Ravella i Busquets, que en va fer agnició de bona fe[7] a Erasme de Gònima (1746-1821).[8][9] Aquest fou succeït pel seu net Erasme de Janer i de Gònima (1791-1862), que el 1825 va demanar permís per a transformar-hi tres finestres en portals.[10]
El 1865, el seu fill Josep Erasme de Janer i de Gironella (1833-1911) va encarregar-hi a l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta el projecte d'un nou edifici.[11] Com que no tenia prou diners, va haver de demanar diversos préstecs: dos a l'industrial Jaume Busqueta i Català (12.000 escuts el 1867[12][13] i 16.000 el 1868),[14][15] i un altre a Josepa Ballès i Rocasalbas, esposa de Josep Martí i Fàbregas (20.000 escuts el 1869).[16][17]
Descripció
[modifica]En aquest edifici, Simó i Fontcuberta s'allunyà de l'historicisme arquitectònic de la fàbrica Vilumara (1858) i hi adoptà un estil eclèctic. De planta baixa, quatre pisos i àtic, els emmarcaments dels portals de la planta baixa tenen un perfil poligonal, mentre que els balcons, de volada decreixents en alçada, els tenen en angle.[18]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «FONS PERSONAL LLINATGE COPONS PROUS». Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi (APSMP).
- ↑ «Francisco Antonio de COPONS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Antoni Francesc de COPONS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Cañellas, 2022, p. 253.
- ↑ Diario de Barcelona, 05-12-1806, p. 1522.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Moragas i Poch, 22-06-1807.
- ↑ «Còpia protocolitzada de l'escriptura de venda». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Francesc Maymó i Arnús, 12-09-1837.
- ↑ «Erasme de Janer i de Gonima. Plaça de Santa Anna (Avinguda del Portal de l'Àngel) 7. Casa. Convertir tres finestres en portals». C.XIV Obreria C-124/1825-015. AHCB, 08-02-1825.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1717 bis C.
- ↑ «Préstec hipotecari de Jaume Busqueta i Català a Josep Erasme de Janer i de Gironella». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 20-12-1867.
- ↑ «Carta de pagament de Josep Simó i Fontcuberta a Jaume Busqueta i Català». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 20-12-1867.
- ↑ «Préstec hipotecari de Jaume Busqueta i Català a Josep Erasme de Janer i de Gironella». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 23-09-1868.
- ↑ «Carta de pagament de Josep Simó i Fontcuberta a Jaume Busqueta i Català». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 23-09-1868.
- ↑ «Préstec hipotecari de Josepa Ballès i Rocasalbas a Josep Erasme de Janer i de Gironella». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 12-06-1869.
- ↑ «Carta de pagament de Josep Simó i Fontcuberta a Josepa Ballès i Rocasalbas». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, 12-06-1869.
- ↑ «Casa Josep Erasme Janer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- Cañellas, Sílvia. Pintors de vidrieres de Barcelona (del s. XVII a 1833). Part II. Els mestres col·legiats, 2022. ISBN 978-84-09-38688-8.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Josep Erasme Janer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.