Vés al contingut

Casa-fàbrica Giraudier

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Giraudier
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Part deCasa Gertrudis Zorrilla Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCòdols, 5 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.380105°N,2.177522°E / 41.380105; 2.177522
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52481 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona575 Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Giraudier és un edifici situat al carrer dels Còdols, 5 de Barcelona, que actualment forma part d'una finca catalogada com a bé cultural d'interès local (vegeu casa Gertrudis Zorrilla).[1][2]

Història

[modifica]

A principis del segle xix, l'adroguer i fabricant de licors Baltasar Giraudier, natural de Lió,[3] es va establir al carrer dels Escudellers,[4] en una casa propietat del terrisser Josep Usich i Martí,[5] i el 1819 es va associar amb el fabricant de productes químics François Cros Dupuy, de Montpeller,[6] sota la raó social Francesc Cros, Giraudier i Cia, amb fàbrica a Sants i despatx a la seva botiga.[7][8][9]

Josep Usich tenia una altra casa contígua als carrers dels Còdols i de la Rosa que amenaçava ruïna, i l'agost del 1830, l'Ajuntament de Barcelona n'ordenà l'enderrocament. En no tenir prou diners per a reedificar-la, l'any següent va establir-la en emfiteusi a Giraudier,[10][11] que va fer agnició de bona fe[12] de la meitat del solar (actual núm. 7) al mestre de cases Pau Cortès,[13][11] i ambdós van demanar permís per a construir-hi sengles edificis, segons el projecte del mestre d'obres Josep Nolla.[14][11]

El núm. 5 era un edifici de planta baixa, un pis i golfes,[15] on el 1835 el seu fill Antoni, casat amb Maria Monteis,[3] hi establiria la primera fàbrica de «puntes de París» de tot Catalunya.[16][17][18][19] El 1855, vengué la propietat per 3.000 duros a la seva veïna Maria dels Àngels Olivas i de Pomareda,[20][21] que el 1859 va demanar permís per a reformar la façana i remuntar-hi dos pisos, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[22][21][15] Maria dels Àngels Olivas era esposa de l'advocat Manuel Gibert i Sans i ambdues famílies es van emparentar pel matrimoni de Joaquim Gibert i Olivas amb Claudina Giraudier i Monteis.[23]

El 1895, el llauner Joan Bartolí[24] (†1923)[25] va demanar permís per a instal·lar un motor de gas d'1 CV al seu taller de lampisteria dels baixos segons el projecte del mestre d'obres Ramon Ribera, i novament el 1899 per a substituir-lo per un d'elèctric, així com la legalització d'una forja amb la corresponent xemeneia.[26][27]

Façanes de les cases de Baltasar Giraudier (esquerra) i Pau Cortès (dreta)
Quarteró núm. 113 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Edifici d'habitatges al carrer Escudellers, 44». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/17, f. 465-468v, 14-06-1825. Capítols matrimonials d'Antoni Giraudier i Pérod i Maria Monteis i Pla.
  4. ↑ Diario de Barcelona, 05-02-1816, p. 183. 
  5. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, manual 1.165/32, f. 149v-150v, 15-06-1831.
  6. ↑ «François CROS DUPUY». geneanet. crosjuan.
  7. ↑ Diario de Barcelona, 31-08-1819, p. 1945. 
  8. ↑ Diario de Barcelona, 28-12-1819, p. 2902. 
  9. ↑ Diario de Barcelona, 07-06-1820, p. 1394. 
  10. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, manual 1.165/32, f. 12v-16v, 13-01-1831.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Villaverde Rey, 2007, p. 6.
  12. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ AHPB, notari Josep Marzona i Prats, manual 1.235/12, f. 138v-151, 04-07-1831.
  14. ↑ «Pau Cortès. Baltazar Giraudier. Còdols, d'en. Serra, d'en. Reedificar de 2 i 4 pisos amb balcons». C. XIV Obreria C-145/1831-063. AHCB, 09-05-1831.
  15. ↑ 15,0 15,1 Miquel López, 2020, p. 13, 14, 238.
  16. ↑ Ronquillo, José Oriol. Diccionario de material mercantil industrial y agrícola, vol. III, 1855, p. 201. 
  17. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 49. 
  18. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 388. 
  19. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 30. AMCB, 1853.
  20. ↑ AHPB, notari Manuel Catalan i Riera, manual 1.323/4, f. 398-401v, 10-10-1855.
  21. ↑ 21,0 21,1 Villaverde Rey, 2007, p. 7.
  22. ↑ «María de los Ángeles Olivas de Gibert. Còdols 5. Remodelació de la façana d'un edifici». Q127 Foment 78/1859. AMCB.
  23. ↑ «Antoni Giraudier contra els hereus de Joaquim Gibert (I)». El bloc de l'Arxiu Municipal de Cubelles, 05-09-2017.
  24. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1897, p. 975. 
  25. ↑ La Veu de Catalunya (edició matí), 14-10-1923, p. 4. 
  26. ↑ «Juan Bartoll. Còdols 5. Per instal.lar un motor a gas als baixos». Q127 Foment 642 V. AMCB.
  27. ↑ Villaverde Rey, 2007, p. 8.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Giraudier&oldid=34353197»