Casa-fàbrica Martí i Salarich
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Arquitecte | Felip Ubach i Corbella | |||
| Construcció | 1863 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Guifré, 9 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 6763 | |||
La casa-fàbrica Martí i Salarich és un edifici situat al carrer de Guifré, 9 del Raval de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] arran de la MPEP del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica).[2]
Història
[modifica]El 1859, el serraller Miquel Martí i Salarich va adquirir en emfiteusi una parcel·la al comerciant i terraninent Rafael Sabadell i Permanyer,[3][2][4] on va fer construir un edifici de planta baixa (núms. 7 i 9) destinat a fàbrica de llits i altres objectes de ferro.[5] El gener del 1862, Martí va presentar un projecte de remunta del mestre d'obres Felip Ubach,[6][2] i el març un de nova planta per al núm. 9, del mateix autor.[7][2]
El 1866, i per a pagar uns deutes, vengué la finca als germans Jaume (succeït el 1883 pel seu fill Bernat)[2] i Maria Ollé i Figuerola,[8] als qui també havia de donar els ingressos procedents de la venda de «camas de hierro y demás efectos».[2] Aleshores, va traslladar la producció a l'antic taller de Salvador Mañach al carrer d'en Robador, 41 i 43.[9]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici de planta baixa amb un altell o entresolat (on hi havia un taller), i quatre pisos amb terrat. Als baixos, el parament és d'imitació de carreus de pedra del basament. Tres alts arcs de mig punt donen accés, a banda i banda, a la zona de producció, i al mig, al vestíbul. Els dos establiments conserven un parell de patis coberts i la zona de tallers, amb paraments de maó, pilars de fosa i paviments de pedra.[1]
Els altells de la planta baixa s'obren a la façana a través de balcons amb ampit de forja a base de volutes, i el central té la data 1863. A la resta de plantes, les obertures s'estructuren en tres eixos verticals, en forma de balcons de llosana pedra motllurada amb volada decreixent i barana de ferro forjat a base de volutes. Els emmarcaments de les obertures es presenten emmarcades amb pedra de Montjuïc, i a nivell dels forjats hi ha una motllura d'estuc.[1]
El vestíbul acull una doble escala vers el distribuïdor, disposat a l'entresol i que dona accés a l'escala de veïns i els altells dels establiments. Tot i que ha arribat als nostres dies profundament modificat, conserva les baranes de ferro forjat de l'escala, ornat a base de volutes i elements vegetals.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Casa-fàbrica Martí i Salarich». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Modificació del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 23-25.
- ↑ «Rafael Sabadell i Permanyer». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 16-06-1859.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 22 (anuncis).
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1231 C, 15-01-1862.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1250 C, 16-03-1862.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 443.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 11-05-1868, p. 4547.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa-fàbrica Martí Salarich». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.