Tallers Mañach
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici industrial  | ||||
| Arquitecte | Josep Maria Jujol i Gibert | ||||
| Construcció | 1916 | ||||
| Ús | escola | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | ||||
| Altitud | 52 m | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | ||||
| Localització | Riera de Sant Miquel, 39-45 | ||||
| |||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |||||
| Id. IPAC | 45024 | ||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 2639 | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupant | Escola Josep Maria Jujol | ||||
Els Tallers Mañach són un edifici industrial de Gràcia catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]
_Handle_Wrought_iron_by_Josep_Maria_Jujol_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
.jpg)
Salvador Mañach i Trias (Besalú, 1825 - Barcelona, 1904)[2] va aprendre l'ofici de serraller a Figueres, i s'establí a Barcelona, on treballà a la fàbrica de pianos Boisselot i Cia.[3][4] Després d'una estància a París, cap al 1857 tornà a Barcelona, on seria director del taller d'Isidre Codina i Cia al carrer de l'Aurora, 12[5][6] (vegeu casa-fàbrica Domènech). Tanmateix, el negoci no va funcionar,[4] i abans del 1860 va establir el seu propi taller al carrer d'en Robador, 41:[3][7][8]
| « | Gran taller de cerrajería, montada á la altura de las principales del extranjero, ùnico en España de su clase. Especialidad en toda clase de cerrajas de seguridad de bomba Gorge, y secretos alfabéticos. Artículos para pianos. Colocacion de campanillas. Construccion de máquinas de agujerear, de serrar y todas las que vayan a pedal; de arcas de hierro para guardar valores, de un nuevo sistema, por el cual no es necesario llevarse la llave, sino que quede guardada en dicha caja por una combinacion alfabética; de cocinas económicas de varias clases para guisar y planchar. Indicadores para fondas, baños y otros establecimientos, y toda clase de obra perteneciente al ramo de cerrajeria. D. Salvador Mañach.[9] | » |
Es presentà a l'Exposició Industrial de Barcelona del 1860, on rebé els elogis del cronista Orellana,[10] i fou l'introductor de les claus de tiges d'acer amb forma de serra, que substituïren les de ferro forjat.[3] El 1866 es va traslladar a un nou taller al carrer del Marquès de Barberà, 9,[11][12] i presentà les seves caixes fortes amb pany de combinació a l'Exposició Universal de París de 1867.[3] El 1880 ingressà a l'Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona,[2] on el 1883 presentà un pany anomenat «bomborga numeradora»,[13] que registrava les vegades que havia estat obert, i que meresqué la concessió d'una patent i la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[3]
A la seva mort el 1904,[2] fou succeït pel seu fill Pere Mañach i Jordi (1870-1940),[14] i el 1906, el negoci passà a dir-se «Casa Mañach, Successora de S. Mañach i T.»,[14] tot incorporant la foneria i nous dissenys de pestells i caixes de seguretat,[14] així com accessoris elèctrics (interruptors, borns, peces d'enllaç, suports per a fusibles, etc.)[15] El 1911, Pere Mañach va obrir una nova botiga al carrer de Ferran, 57, i n'encarregà el dissseny i la decoració a l'arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble i ajudant d'Antoni Gaudí,[16][3] per a qui va fer els tiradors de les portes de la casa Milà.[14] El 1916, va encarregar a Jujol el projecte d'un nou taller a Gràcia,[14][17] on la creativitat de l'arquitecte es posà de manifest en inesperades solucions plàstiques, com les lluernes i els contrapesos, que adquireixen categoria d'objectes escultòrics.[16]
El 1931, durant un conflicte laboral, Mañach va patir diversos atemptats i la fàbrica fou atacada amb explosius.[18]
Posteriorment, l'empresa canviaria de nom a Metalúrgica Mañach, i el 1979 vengué la fàbrica a l'Ajuntament de Barcelona per a convertir-la en escola,[19][20] que rebé el nom de Josep Maria Jujol.[21] Entre els anys 1985 i 1987, els arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora van construir-hi un nou edifici amb quatre plantes i una pista poliesportiva al terrat, que integrava els tallers com a zona d'esbarjo. La restauració va ser complexa, ja que l'estructura metàl·lica que sostenia la base de les voltes tapiades es trobava en mal estat, fet que va obligar a substituir-la o reforçar-la (depenent dels casos), i es van haver de restaurar i impermeabilitzar totes les voltes, els contraforts d'obra vista i les lluernes. Aquesta obra va ser guardonada amb el premi FAD d'arquitectura 1987.[16]
Descripció
[modifica]Es tracta d'una sèrie de naus amb coberta de dents de serra, feta amb voltes atirantades i formades per tres gruixos de rajola sustentades per bigues i pilars metàl·lics. Hi apareixen arrenglerades unes petites cúpules amb forma d'escafandre que il·luminen la nau afegida i uns contraforts de maó que sostenen les voltes.[16]
L'antiga fàbrica queda independitzada de la nova escola Jujol a través d'un pati, on es troben els forns restaurats i la part baixa s'estintola per a donar transparència a les noves funcions, tot convertint-la en un gran espai cobert de jocs per a la canalla.[16]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Antics tallers Mañach (actual Escola Josep M. Jujol)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Salvador MAÑACH i TRIAS». Acadèmics històrics numeraris. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Cabana, 1992.
- ↑ 4,0 4,1 Diario de Barcelona (edición de la mañana), 26-07-1878, p. 8645-8647.
- ↑ La Corona de Aragón, 16-02-1857, p. 4.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 144, 292, 343.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 167, 243.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 86.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones, de la magistratura y de la administracion, ó Diccionario indicador, 1863, p. 70, 239, 722, 729.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposicion Industrial y de Productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 147.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1881, p. 673.
- ↑ «Viuda de Mañach. Barbará (avui Marquès de Barberà) 9. Instal·lar set electromotors en el taller de serralleria mecànica "Casa Mañach"». Q127 Foment 1750/1913. AMCB, 30-06-1916.
- ↑ Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 01-1905, p. 296.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Sàiz i Xiqués, 2021, p. 8.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 912.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Tallers Mañach». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Pedro Mañach. Riera de Sant Miquel (43). Construir un cobert a un solar». Q127 Foment 1143/1916. AMCB, 12-08-1916.
- ↑ «Anoche, a las ocho y diez, en la Riera de San Miguel, tres individuos pistola en mano, se hacen los amos de la calle y arrojan un petardo en la casa Mañach, de cerrajería». El Diluvio, 07-10-1931, pàg. 14.
- ↑ Zaragoza Ventura, José «Cartas de los lectores: Un edificio adquirido para escuela». La Vanguardia, 11-08-1979, pàg. 5.
- ↑ «Metalúrgica Mañach, S.A.». BOE, 18-09-1979, pàg. 21843.
- ↑ «Escola Josep Maria Jujol». Consorci d'Educació de Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «Salvador Mañach. Panys de seguretat». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Sàiz i Xiqués, Carles «Mañach, Santiñá i Ochoa: Vides creuades en un periple artístic avantguardista a can Gofau de Canet de Mar». El Sot de l'Aubó, 76, 2021, pàg. 6-15.