Casa-fàbrica Miquel Capdevila
|
No s'ha de confondre amb Fàbrica Armengol-Capdevila. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Cadena, 16 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Miquel Capdevila era un edifici situat al carrer de la Cadena, 16 del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
Història
[modifica]El 1798, Josep Anton Martí i Creus va presentar el projecte d'obertura d'un carrer entre els de la Cadena i de la Riereta. Aquest, que s'anomenaria de Sant Antoni de Pàdua, va quedar interromput al de Sant Jeroni, i actualment ha estat obliterat per la Rambla del Raval.[1] El 1828, el seu fill Josep Maria de Martí i de la Penya va establir en emfiteusi un parcel·la al carrer de la Cadena a Miquel Capdevila i Grasses,[2] on aquest va fer construir un edifici de planta baixa, entresol i dos pisos, segons el projecte del mestre de cases Bernat Pou.[3] El desembre del mateix any, Capdevila va tornar a demanar permís per a aixecar-hi un tercer pis, segons el projecte del mateix autor.[4][5]
El 1829, Capdevila figurava al Padró de fabricants com a filador de cotó al carrer de la Cadena, 60 (antic) amb 10 màquines berguedanes,[5] i el 1842, figurava a la Guía de forasteros en Barcelona amb una filatura i una fàbrica de teixits de cotó al número 23 (modern 16) del mateix carrer.[6] En aquesta època, Capdevila va vendre la casa-fàbrica a Miquel Mata i Marquès (†1844),[7] que va encarregar-ne al mestre d'obres Antoni Valls i Galí la conversió en casa de veïns.[8]
El 1863 hi havia la lampisteria i foneria de bronze de Vila i Carabent:[9] «Cadena, 16. Fundicion de bronces y elaboracion de metales. Latoneria. Depósito y construccion de bombas para incendios, riegos y usos domésticos. Aparatos, llaves y piezas sueltas para gas. Fundicion de metal blanco con privilegio real esclusivo. Espediciones á todos puntos. Sres. Vila y Carabent.»[10] Posteriorment, el negoci va passar a mans de Josep Julibert,[11] que a principis del segle xx es va traslladar a l'Eixample: «Julibert (J) fáb. de lampistería y latonería, para toda clase de alumbrados, Consejo de Ciento, 294 (antes Cadena 16).»[12]
Finalment, l'edifici, afectat pel PERI, va ser enderrocat el 1999 per a l’obertura de la Rambla del Raval.[13]
Referències
[modifica]
- ↑ Plaza, Elsa. La calle olvidada (Històries del Raval, 3). El Lokal, 2017.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Òdena, 10-06-1828.
- ↑ «Miquel Capdevila. Cadena. Edificar entresòl i 2 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-101. AHCB, 12-11-1828.
- ↑ «Miquel Capdevila. Cadena. Edificar 2 botigues, porta de l'escala, entresòl i 2 pisos». C.XIV Obreria C-101. AHCB, 03-12-1828.
- ↑ 5,0 5,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 33, 56.
- ↑ Diario de Barcelona, 26-09-1844, p. 3940-3941.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/6, f. 118v-199, 03-05-1845. Carta de pagament de les obres.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 173, 207.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 141, 143, 144, 157, 158, 160, 655, 759, 761, 1143.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 695.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 657.
- ↑ «Concurréncia d’ofertes per a la redacció de projectes i l’execució de les obres d’enderroc de dos grups d’edificis a Ciutat Vella, Barcelona». La Vanguardia, 27-11-1998, pàg. 36.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856 (pdf), 2019, p. 533. ISBN 978-84-9156-216-0.