Vés al contingut

Casa-fàbrica Ribes-Xifré

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Ribes-Xifré
Imatge de l'entrada
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1791 – 1793construcció, Arquitecte: Josep Ribes i Margarit
1829 ampliació, Arquitecte: Josep Nolla i Inglada
1840 renovació, Arquitecte: Francesc Vila i Espliego Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNou de la Rambla, 42 i Marquès de Barberà, 23-25 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 40″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.37779°N,2.17279°E / 41.37779; 2.17279
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52543 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona5092 Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Ribes-Xifré, coneguda també com Ribas i Aimar, és un conjunt d'edificis situats als carrers Nou de la Rambla, 42 i del Marquès de Barberà, 23-25 del Raval de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1]

Història i descripció

[modifica]

Fàbrica de sabó de Francesc Busquets i Marià Ribes

[modifica]

A finals del 1791, l'hortolà Antoni Iglésias va establir en emfiteusi al comerciant Francesc Busquets i Vidal un terreny de 120 pams d'amplada i 202 de profunditat al carrer Nou de la Rambla (actual núm. 42),[2] el qual va cedir la meitat de llevant a Marià Ribes i Aimar, fill del mestre de cases i comerciant Josep Ribes i Margarit.[3] Al fons d'aquest solar van començar a construir una fàbrica de sabó,[4] i el maig del 1792, van demanar permís per a construir-hi dues cases de planta baixa, entresol i tres pisos amb façana al carrer Nou de la Rambla.[5] Poc després, el marquès de Barberà Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí va establir a Marià Ribes dos cossos de casa i una altra parcel·la a l'interior d'illa al carrer que duu el seu nom,[6][7] i el març del 1793, aquest va demanar permís per a construir-hi la casa de l'actual núm. 23.[8] Les obres foren dirigides per Ribes i Margarit,[9] mentre el picapedrer Josep Foxart i Calopa[10] s'encarregaria de subministrar la pedra.[11]

Pel que sembla, la societat formada per Busquets i Ribes es va dissoldre a començaments del segle xix, i el darrer va restar com a únic propietari de la fàbrica de sabó, que exportava a les Amèriques bona part de la seva producció.[11]

Cases de Jaume Monlau i Fèlix Rubió

[modifica]

El 1792, el jove paleta Francesc Ventura va adquirir en emfiteusi un altre cos de casa al carrer del Marquès de Barberà al costat de ponent de la propietat de Marià Ribas,[12] que poc després va cedir a Francesc Busquets.[13] El 1794, aquest el va cedir a Tomàs Solanes, que l'any següent al va cedir al seu torn al serraller i revenedor Jaume Monlau i Espanya, natural de Viella,[13] que hi va fer construir una casa de planta baixa i quatre pisos,[14] on segons l'inventari post mortem dels seus béns hi tenia un obrador d'indianes.[15][16]

Per la seva part, aquell mateix any 1792, el revenedor Fèlix Rubió i Montserrat va adquirir en emfiteusi un cos de casa al costat de ponent del de Francesc Ventura,[17] on el 1794 va fer construir una casa de planta baixa i quatre pisos.[18]

Passatge de Josep Xifré

[modifica]

El 1829, Marià Ribes i Albareda, fill de Marià Ribes i Aimar, va encarregar la construcció dels tres pisos que faltaven a una de les dues cases del carrer Nou de la Rambla al mestre d'obres Josep Nolla,[19] i el 1833 va vendre la propietat a l'indià Josep Xifré i Casas.[20]

El 1840, aquest va adquirir les dues cases del carrer del Marquès de Barberà que conformen l'actual núm. 25 als hereus de Fèlix Rubió[21] i a Jaume Monlau i Vives,[13] i poc després, va demanar un permís d'obres en els següents termes: «que precisando â reponer la cubierta de una de las dos casas que posee en la calle del Conde del Asalto, señaladas con los números 83 y 84; ha creído conveniente construir un desván, ya para mayor comodidad del que ocupe el cuarto tercero, ya también para poner la cornisa y antepalco del nuevo terrado, â continuacion del de su otra casa, construida contigua, hace solo diez años. También pretende, dar algún ensanche y mayor elevacion â los dos portales que vendran a formar el centro de un solo edificio, cuando las dos casas estén arrregladas â una total uniformidad [...]»[22] A més de la unificació de les finques del carrer del Marquès de Barberà, aquesta intervenció va comportar la construcció d'un portal d'arc de mig punt i un nou vestíbul al carrer Nou de la Rambla, que donava pas a un passatge entre els dos carrers, i unes «quadres» del mateix estil al pati d'illa.[9]

Planta del conjunt amb les reformes projectades per Elies Rogent (c. 1875)
Quarteró núm. 94 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Casa-fàbrica Ribas i Aimar». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. AHPB, notari Manuel Comelles, manual 1.088/8, f. 3-12, 31-1-1791.
  3. AHPB, notari Francesc Morelló, manual 1.117/43, f. 110-112, 25-2-1791.
  4. Arranz, 1991, p. 408.
  5. «Francisco Busquets. Mariano Ribas. Comerciants. Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-61/1792-006. AHCB, 07-05-1792.
  6. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 387v-393, 22-6-1792.
  7. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 603-607v, 15-9-1792.
  8. «Mariano Ribas i Aymar. Barberà. Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Casa. Planta baixa més tres pisos. Edificar». C.XIV Obreria, C-62/1793-060. AHCB, 12-03-1793.
  9. 9,0 9,1 Alexandre, 2002, p. 268.
  10. «FOXART CALOPA, Josep». Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia.
  11. 11,0 11,1 Arranz, 1991, p. 412 (nota 45).
  12. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 425-429v, 2-7-1792.
  13. 13,0 13,1 13,2 AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/44 (2a part), f. 132-141v, 01-05-1840.
  14. «Jauma Monlau. Revenedor. Marquès de Barberà. Casa. Planta baixa, entresòl i quatre pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-70/1795-087. AHCB, 13-08-1795.
  15. AHPB, notari Josep Maria Torrent i Sayrols, 2-9-1811.
  16. Cuñat Romero, 2014, p. 46-47.
  17. AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/19, f. 457-463, 12-7-1792.
  18. «Felis Robio. Revenedor. Marquès de Barberà. Casa. Planta baixa, entresòl i quatre pisos. Revendedor. Edificar». C.XIV Obreria C-66/1794-058. AHCB, 29-04-1794.
  19. «Marià Ribas i Albareda. Conde del Asalto, 35. Acabar l'edifici d'entresòl i 3 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 19-08-1829.
  20. AHPB, notari Joan Baptista Maymó, 20-7-1833.
  21. AHPB, notari Joan Prats, manual 1.216/44 (2a part), f. 104-108, 9-4-1840.
  22. AHCB, C.XIV Obreria C-135, 19-08-1840.

Bibliografia

[modifica]