Casa-fàbrica Ribes i Margarit
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït i renovat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Llàstics, 5 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 831 | |||
La casa-fàbrica Ribes i Margarit és un edifici situat al carrer d'en Llàstics, 5 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història i descripció
[modifica]El 24 de desembre del 1762, el mestre de cases Josep Ribes i Margarit, els seus cunyats, Josep i Francesc Aimar, tintorers de draps; Rosa Sansalvador, vídua del paraire Josep Mas, i el seu gendre Josep Sansalvador i Mas, van constituir la raó social Josep Aimar i Cia, amb un capital inicial de 12.000 lliures, distribuït a parts iguals i dedicada a la fabricació de teixits de cotó i de mescla, així com d'indianes.[2][3] La fàbrica es va instal·lar en un vell casalot al carrer d'en Llàstics contigu a les cases de Ribes, que aquest havia adquirit amb aquesta finalitat a l'argenter Antoni Riera i Matas per 1.700 lliures.[4][3] Per la seva banda, entre 1763 i 1765 la societat adquirí un prat d'indianes a Sant Martí de Provençals.[2][3]
El 1765, Josep Aimar es va retirar del negoci i els altres socis nomenaren Ribes com administrador.[5] El 1773, la fàbrica va plegar, i els socis vengueren els mobles, utensilis i gèneres a Joan Gallissà i Cia per poc més de 10.000 lliures, i li llogaren les instal·lacions.[2][3] El 1774, Galissà va demanar permís per a obrir-hi dues reixes i una porta petita.[6] El 1776, la societat es va dissoldre, quedant Ribes com a únic propietari del casalot i del prat, a canvi de pagar als altres socis 9.400 lliures (4.700 a Josepa Ribes i Margarit, vídua de Francesc Aimar, i al seu fill Jaume Aimar i Ribes, tintorer de draps, i les altres 4.700 a Susanna Mas i Sansalvador, filla i hereva de la seva mare Rosa, i al seu marit Josep Sansalvador i Mas) en diversos terminis fins al 1779.[2][7]
El 1795 es va constituir la raó social Marià Ribes i Cia (fàbrica d'indianes de Santa Eulàlia), el titular de la qual era Marià Ribes i Aimar,[8] fill de Josep Ribes i Margarit. El 1802, aquest presentà un projecte per a remuntar un segon pis i unes golfes al casalot del carrer d'en Llàstics,[9] que el 1985 fou enderrocat per a construir-hi una promoció d'habitatges, conservant-ne només la façana fins a l'alçada del primer pis. Als baixos hi ha l'antic portal de carros d'arc rebaixat, sobre el qual hi ha un medalló rococó amb un relleu de Santa Eulàlia.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 AHPB, notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/49, f. 265-271, 17-04-1776.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Arranz, 1991, p. 405.
- ↑ AHPB, notari Jeroni Gomis, manual 972/35, f. 463-468, 23-11-1762, i notari Josep Ribas i Granés, manual 1.046/10, f. 356-357, 11-11-1763.
- ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, 03-08-1765.
- ↑ «Joan Gallissa. Comerciant. Llàstics. Obrir dues reixes i una porta petita». C.XIV Obreria C-5/1774-2. AHCB, 11-01-1774.
- ↑ Arranz, 1991, p. 405, 411.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 55.
- ↑ «Josep Ribas i Margarit. Llàstics. Casa. Construir un 2n pis i un terrat». C.XIV Obreria C-88/1802-056. AHCB, 08-05-1802.
Bibliografia
[modifica]- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, 1991, p. 400-412.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 163-165. ISBN 848710407X.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 86.
- Grau i Fernández, Ramon; López, Marina «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle xviii. Introducció a l'estudi de les fàbriques d'indianes». Recerques: història, economia, cultura, 4, 1974, pàg. 19-57.
- Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 243.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa de Llàstics, 1-5». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.