Casa-fàbrica Serrallach
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica i edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Nou de la Rambla, 58 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Serrallach era un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 58 del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Descripció
[modifica]Es tractava d'un edifici format per un cos de planta baixa i tres pisos (més un àtic remuntat posteriorment) afrontat al carrer i una llarga «quadra» de planta baixa i dos pisos a l'interior d'illa, compartimentada en habitatges.[1] La façana presentava una composició simple de tres obertures per planta, amb balcons de llosanes de pedra i baranes de ferro forjat amb barrots helicoidals als extrems.[2]
Història
[modifica]
El 1791, el fabricant d'indianes Josep Serrallach va adquirir en emfiteusi a Gregori French una porció de terreny amb front al carrer Nou de la Rambla que incloïa una part de la seva fàbrica (descrita en els documents notarials com «una part de casas vellas [...] ab un pati ab un portal fora obrint»),[3][4] i va cedir la meitat de la propietat al seu germà Tomàs (vegeu casa Glòria).[5][4] Poc després, va obtenir l'establiment d'una altra porció de terreny al marquès de Barberà,[6][4] i en aquest indret, van fer construir una casa-fàbrica, descrita com a «totas aquellas casas ab tres portals exteriors, ab una quadra gran al detras de ellas, y un asseguant õ celobert á manera de corredor en què hi ha un cubert dit lo quarto dels colors á la part de orient de dita quadra, tot fabricat de nou [...] en lo Carrer del Comte del Assalto.»[4]
Segons el Diario de Barcelona, al segon pis era instal·lada la fàbrica amb privilegi reial de mitges de seda i altres gèneres de punt[7][8] de Lluís Castan i Francesc Ruelen,[9] que el 1802 van anunciar que hi tenyien el cotó de vermell,[10] tot i que en aquest cas no van demanar el privilegi.[11] A l'Arxiu General de Simancas es conserva una mostra del producte, enviada pels fabricants a la Junta General de Comerç i Moneda.[12]
El 1793, la raó social Josep Serrallach i Cia es va declarar en fallida, i el 1794 es va establir una primera concòrdia amb els seus creditors.[13] El 1803, Josep i Tomàs Serrallach van vendre la propietat al fabricant d'indianes Josep Gelabert per 28.000 lliures barcelonines, a pagar en diversos terminis durant quatre anys.[4] Paral·lelament, Tomàs es va personar en el litigi iniciat pel Capítol de la Catedral de Barcelona contra Gregori French per la possessió del terreny.[14][4] El 1806 es va establir una segona concòrdia entre Josep Serrallach i la «massa de creditors», representada pel síndic Josep Gironella, segons la qual aquest rebria de Gelabert les 9.471 lliures que li devia al primer per la venda de la casa-fàbrica i Francesc Serrallach cobraria 850 lliures pel lloguer del prat d'indianes a la Marina del Prat Vermell a la societat el 1785,[15]
El 1787, Francesc i Josep Serrallach hi havien fet instal·lar una innovadora màquina per a pouar aigua, dissenyada pel fuster maquinista Pere Gamell (membre de l'Acàdemia de Ciències i Arts),[16] i de la que no van estalviar elogis: «en los prados de indianas en que no hay agua corriente solo nos habiamos valido hasta ahora de las norias regulares, ó de la máquina llamada bomba de cadena, pero ni una ni otra daban bastante agua para un prado de cabida de mil piezas de indianas: para conservar dichas máquinas era preciso mantener dos caballos que alternaban en el trabajo continuamente; como muy a menudo se necesita gran copia de agua limpia, era preciso fabricar un zafareche ó estanque que tenia mucho gasto por ser el terreno floxo y arenisco; en las norias regulares se habian de mudar las sogas de esparto á los doce dias de su uso, y a veces se rompian improvisadamente cayendo abajo todos los cangilones, de los que se necesitaban muchos al cabo de un año; [...] la máquina de bomba tenía una cadena de hierro que cuando se rompia hacia parar el trabajo por mucho tiempo [...] Pero nada de esto sucede con la máquina hidráulica de D. Pedro Gamell, la que hemos plantificado en nuestro prado de indianas y blanqueo de hilos de nuestra Señora del Puerto: esta máquina sube el agua de ocho palmos de profundidad; cada minuto saca unas 70 arrobas; para hacerla andar es suficiente un caballo regular que puede emplearse en otros trabajos, pues en esta maniobra solo se ocupa dos horas; su construccion es tan sólida en todas sus partes, que no se necesita hacer gasto alguno en muchos años; y estamos observando, que por la mucha abundancia de agua que nos facilita esta nueva invencion, se trabaja ahora en una semana lo mismo que antes en tres; [...]»[17]
Finalment, la casa-fàbrica va ser enderrocada cap al 1989, afectada pel PERI del Raval al sector «Illa de Sant Ramon».[18]
Referències
[modifica]- ↑ Paricio, 1983, fitxa 64.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 42.
- ↑ AHPB, notari Josep Morelló, manual 1.117/13, f. 22v-24v, 15-1-1791.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 AHPB, notari Jaume Morelló, manual 1.117/23, f. 417-423, 11-7-1803.
- ↑ AHPB, notari Josep Morelló, manual 1.117/13, f. 344v-346, 11-11-1791.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 22-12-1791.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-09-1801, p. 1063-1064.
- ↑ Diario de Barcelona, 25-10-1802, p. 1310.
- ↑ Diario de Barcelona, 26-10-1802, p. 1316.
- ↑ Diario de Barcelona, 29-01-1802, p. 115.
- ↑ García Sánchez, 1998, p. 330-331.
- ↑ «Muestra de una madeja de algodón teñida de rojo presentada por Luis Castant Ruelen». Consejo Supremo de Hacienda, Legajos, 00259. Con memorial de Luis Castant y Francisco Ruelen, certificación y escrito de la Junta de Gobierno de Comercio de Cataluña. AGS, 14-04-1802.
- ↑ «Causa de los acreedores de Serrallach y Cía., de Barcelona, contra los fiadores de Josep Serrallach y Josep Serrallach, fabricante de indianas de Barcelona». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 16022. ACA, 1797-1798.
- ↑ «Planos que manifiestan el terreno de la disputa vertiente en la Rl. Audiencia y Sala que preside el Noble Sor. Dn. Ventura de Ferrán, Rl. O., entre partes de Gregorio French, vecino de Barcelona, contra el Cabildo de Canónigos de la Sta. Yglesia Cathedral de dicha Ciudad y otros». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 7641, f. 291. ACA, 03-08-1803.
- ↑ «Acuerdo por la masa de acreedores de José Serrallach, interviene como síndico José Gironella y Tomba». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Ubach, 26-06-1806.
- ↑ «Descripcion de una máquina hidraulica inventada por D. Pedro Gamell, Carpintero maquinista de Barcelona, y Socio artista de la Real Academia de Ciencias Naturales, y Artes de la misma ciudad». Memorial literario instructivo y curioso de la Corte de Madrid, tomo 11, 51, 7-1787, pàg. 319-324.
- ↑ «Suplemento a la explicacion de la Máquina Hidraulica de D. Pedro Gamell, inserta en el Memorial Literario de Julio proximo pasado». Memorial literario instructivo y curioso de la Corte de Madrid, tomo 11, 51, 8-1787, pàg. 519-521.
- ↑ Arjalaguer, Xavier. «La piqueta derriba 600 pisos antiguos en Ciutat Vella». La Vanguardia p. 31, 08-10-1989.
Bibliografia
[modifica]- García Sánchez, Laura. Arte, fiesta y manifestaciones efímeras: la visita a Barcelona de Carlos IV en 1802. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art (tesi doctoral), 1998.
- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.