Casa Glòria
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Mercè, 16-20 i Simó Oller, 5 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa Glòria era un edifici situat entre el carrer de la Mercè i la Muralla de Mar (actual Passeig de Colom) de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]A finals del segle xvii i principis del xviii, els germans Bernat, Onofre i Jacint Glòria i Puig eren mestres velluters amb taller al carrer de Sant Pere Més Baix.[1] L'actuació gremial i la feina de guarda-magatzem municipal de blat de Bernat li va permetre acumular un modest capital, que a partir del 1720 el seu fill Bernat Glòria i Bosch (1691-1762) va emprar en altres tipus d'activitats, primer mercantils[2] i després industrials.
El 1739, Bernat Glòria constituí una societat per a la fabricació d'indianes amb un capital inicial de 8.000 lliures barcelonines i amb la participació de Pere Gesceli, Joan Pau Gispert, Josep Sala, Jeroni Aranyó i Sebastià Vidal.[3][4] La fàbrica disposava de 24 telers i era dirigida per ell mateix, mentre que el seu germà Jeroni, antic «veler» o teixidor de seda, era el tècnic en tints i colors.[5][4] Per a l'estampació va comptar amb l'alemany Johann Friedrich Hartung, originari d'Hamburg, lloc que segons ell era «el parage en donde se imprimen los colores con la mayor perfeccion y primor que exceden a los de Olanda».[4] Els permisos conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona indiquen la realització de diverses obres al casal entre els anys 1744 i 1761, destinades a ampliar-ne les obertures i fer-hi nous balcons.[6][4]
El 1751, i en la conjuntura de la guerra de preus del cotó maltès, Bernat Glòria va importar uns 4.200 quilos de cotó americà procedent de Veracruz, via Cadis, que va ser filat de manera experimental a Barcelona amb l'ajuda d'un especialista estranger.[7]
A la seva mort el 1762, fou succeït pel seu fill Josep Glòria i Picó (1723-1782), que el 1772 va ser un dels fundadors de la Reial Companyia de Filats de Cotó, promotora de la importació de cotó americà.[8] Entre el 1778 i el 1782, Josep Glòria va compartir la direcció del negoci amb el seu cosí Onofre Glòria i Sampol (1733-1798),[2] que el va succeir a la seva mort.[9] Oriol Glòria era cònsol de Malta a Barcelona, càrrec qui li atorgava un poder de negociació en les importacions de cotó d'aquesta procedència.[9] Entre el 1787 i el 1793, va compartir la direcció amb el seu gendre Tomàs Serrallach (vegeu casa-fàbrica Serrallach),[10] casat amb la seva filla Josepa,[9] i el 1788, va demanar permís per a reformar la façana del casal.[11]
El 1808, el matrimoni Serrallach-Glòria va demanar permís per a fer-hi diverses reformes, segons el projecte del mestre de cases Francesc Bosch.[12][13] El 1818, l'hereu Tomàs Serrallach i Glòria va demanar permís per a reformar un portal.[14]
Finalment, el casal fou enderrocat a mitjans del segle xix per a construir-hi diversos d'habitatges (vegeu cases Jacint Torner i casa Gubern).[15]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Fernández, Roberto «Bernat Glòria. La nova burgesia de negocis». Vides catalanes que han fet història. Edicions 62, 25-11-2020.
- ↑ 2,0 2,1 Fernández Díaz, 1980, p. 363-364.
- ↑ AHPB, notari Antoni Duran i Quatrecases, manual 976/5, f. 323-237, 13-8-1743.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 136.
- ↑ Fernández Díaz, 1980, p. 365.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-26, 12-9-1744, 2-11-1745, 12-8-1750, 11-10-1761.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 137.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 137-138.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 138.
- ↑ Fernández Díaz, 1980, p. 366-367.
- ↑ «Onofre Glòria. Mercè i Tras Muralla del mar (Passeig de Colom). Cases. Variar i fer obertures». C.XIV Obreria C-49/1788-213. AHCB, 03-10-1788.
- ↑ «Tomàs Serrallach i Josepa Glòria. Consorts. Comerciant. Mercè, Simó Oller i Muralla de Mar (Colom). Casa. Obrir i modificar unes obertures i fer un nou portal d'una botiga reutilitzant les pedres de l'antic». C.XIV Obreria C-104/1808-007. AHCB, 29-01-1808.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 138-139.
- ↑ «Tomàs Serrallach i Glòria. Comerciant. Muralla de mar (Passeig de Colom). Casa. Estrènyer un portal posant-hi una finestra amb reixa a sobre». C.XIV Obreria C-111/1818-030. AHCB, 30-03-1818.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 139.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 135-140. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Fernández Díaz, Roberto «La burguesía barcelonesa en el siglo XVIII. La familia Gloria». Pedralbes. Revista d’història moderna, 1, 1981, pàg. 363-369.