Casa Epifani de Fortuny
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó | |||
| Construcció | 1851 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica: casa modernisme català: oficina de farmàcia | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Carme, 23 i Ptge. Virreina, 6 | |||
| ||||
| Format per | Antiga Farmàcia Comabella | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 27 octubre 2000 | |||
| Id. IPAC | 40330 | |||
| Id. Barcelona | 326 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Antiga Farmàcia Comabella | ||||
| Tipus | Establiment de gran interès | |||
| Data | 10 març 2016 | |||
| Id. IPAC | 43062 | |||
| Id. Barcelona | 4334 | |||
La casa Epifani de Fortuny és un edifici situat al carrer del Carme, 23 del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]Josep Jordà i Santandreu (1779-1834), natural de Berga i fill de Josep Jordà i Bové i Eulàlia Santandreu i Riu,[3] es va establir a Barcelona, on es va dedicar al comerç colonial,[4] i el 1822 va adquirir una casa amb hort al carrer del Carme propietat de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.[5] Aquest pròsper negoci fou continuat per la seva vídua Marianna Gelabert,[6] que amb el temps va constituir la societat Vídua de Jordà, Fill i Cia[7] amb l'hereu Josep Jordà i Gelabert, establert posteriorment en solitari.[8][9]
L'any 1850, Marianna Gelabert i el seu fill van vendre una part dels terrenys al capità d'artilleria Epifani de Fortuny i Sentromà (fill d'Epifani de Fortuny i van Oosterom),[5] que l'any següent va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó.[10][1]
Descripció
[modifica]És un edifici de planta baixa, entresòl i tres pisos, amb façana als carrers del Carme i el passatge de la Virreina.[1]
L'accés principal de la finca és al carrer del Carme, per bé que des del passatge de la Virreina també es pot accedir als magatzems posteriors. La planta baixa i l'entresòl s'engloben dins d'un basament de pedra, mentre que la resta de plantes es presenten revestits amb morters i ornats amb estucs. Tanmateix, les obertures, alineades en tres eixos verticals i de dimensions decreixents, també presenten llurs emmarcaments de pedra. Tanmateix, els elements que doten l'edifici de major personalitat són les baranes de ferro fos a base de barrots en forma de sageta.[1]
La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals que donen accés a l'escala de veïns (el central) i a les botigues a peu de carrer (els laterals). Damunt d'aquests portals hi reposa una cornisa sobre la qual s'obren els balcons ampitadors de l'entresòl, flanquejats per pilars de pedra ornats a quarterons. En aquests pilars hi neixen unes mènsules en forma de voluta clàssica que sosté la volada del gran balcó corregut del pis principal. Els balcons d'aquest pis estan coronats per una obertura semicircular tancada amb reixes metàl·liques que foren cegades a finals del segle xx. El pis principal i el primer pis estan lligats per quatre pilastres d'estuc amb capitells corintis ornats amb cascs alats (atribut del déu Hermes). La cornisa de l'entaulament corregut d'aquesta falsa columnata serveix de llosana dels balcons de l'àtic, les sobreportes dels quals presenten els respiradors de la solera del terrat.[1]
La façana del passatge de la Virreina comprèn tan sols planta baixa, entresòl i la balustrada del pati del pis principal.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Casa Epifani de Fortuny». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casa Epifani de Fortuny». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Roca Martín, María L. «José Jordá Santandreu». geneanet.
- ↑ Coll, Isabel; Macías, Juanjo «La figura jacent en l'obra funerària dels Vallmitjana». Els Vallmitjana i l'escultura moderna a Catalunya. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020, pàg. 292.
- ↑ 5,0 5,1 AHPB, notari Joaquim Fontrodona i Vila, manual 1.326/1, f. 162v-166v, 18-10-1850.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 20, 142.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 239.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 175, 272, 287.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 111, 117, 238.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 553 bis C.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Epifani de Fortuny». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.