Casa Sadó
|
No s'ha de confondre amb Casa-fàbrica Sadó. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i casa natal  | |||
| Part de | la Rambla | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica: edifici modernisme català: botiga | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | La Rambla, 83 i Petxina, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41205 | |||
| Id. Barcelona | 961 | |||
La casa Sadó és un edifici situat a la cantonada de la Rambla i el carrer de la Petxina de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Als baixos hi ha l'antiga Casa Figueras, actualment una sucursal de la Pastisseria Escribà.
Història
[modifica]
A principis del segle xix hi havia la casa del constructor de carros Miquel Sadó i Parellada[3][4] (†1830),[5] reedificada a la dècada del 1840 pel seu fill i hereu Joaquim Sadó i Monturiol[6] (†1889).[7] El 1930, els seus hereus Josep Sadó i Giravent i Pasqual Sadó i Padron van sol·licitar a l'Ajuntament canviar la ploma d'aigua de Montcada que abastia l'edifici pel sistema d'aforament, traspassant-lo al seu nom.[8]
En aquesta època hi havia la cistelleria d'Aureli Capmany i Farrés,[9] tot i que, segons algunes fonts, el negoci el portava la seva mare.[10] També hi vivia la seva filla Maria Aurèlia Capmany i Farnés, que a la dècada del 1940 treballava com a gravadora de vidre.[11] L'any 2018, coincidint amb el centenari del naixement de l'escriptora, s'hi havia de col·locar una placa commemorativa,[12] però aquesta distinció la va rebre tres anys després un altre edifici de l'Eixample.[13]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un immoble de planta baixa i quatre pisos. La composició, a base d'eixos verticals d'obertures, estableix un contrapunt d'horitzontalitat a la façana de la Rambla mitjançant el balcó corregut a la planta principal i la imposta que diferencia el nivell del forjat de la darrera planta. El parament de façana és d'estuc llis llevat dels emmarcaments de les obertures i la cantonera. La façana està coronada per una senzilla cornisa sota la qual hi ha els respiradors, rectangulars, de la solera del terrat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Habitatge a la Rambla, 83». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Felipe Sado. «Rambla i Cabres. Casa. Planta baixa més tres pisos. Afegir un pis, obrir i variar obertures i posar balcons». C.XIV Obreria C-76/1797-096. AHCB, 18-06-1797.
- ↑ Miquel Sadó. Mestre constructor de carros. «Rambla i Petxina. Casa. Eixamplar un portal, obrir-ne un altre i algunes obertures i aixecar part del tercer pis». C.XIV Obreria C-104/1808-021. AHCB, 21-03-1808.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/37, f. 426-428, 28-09-1830. Obertura del testament de Miquel Sadó i Parellada.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1387.
- ↑ El Diluvio, 23-03-1889, p. 2586.
- ↑ Gaceta municipal, 09-06-1930, p. 390.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 424.
- ↑ «Cistelleria dels Capmany (La Rambla)». (E)ndrets. Geografia literària dels Països Catalans.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 380, 381, 527, 1102.
- ↑ «L'Any Capmany commemora el centenari de l'escriptora». Notícies. CCMA, 01-03-2018.
- ↑ «Placa literària en homenatge a l’escriptora barcelonina Maria Aurèlia Capmany». Ajuntament de Barcelona, 08-07-2021.
