Vés al contingut

Casa Sadó

(S'ha redirigit des de: Casa Figueras (el Raval))
No s'ha de confondre amb Casa-fàbrica Sadó.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Sadó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i casa natal Modifica el valor a Wikidata
Part dela Rambla Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica: edifici
modernisme català: botiga Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLa Rambla, 83 i Petxina, 1 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.38155°N,2.172685°E / 41.38155; 2.172685
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC41205 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona961 Modifica el valor a Wikidata

La casa Sadó és un edifici situat a la cantonada de la Rambla i el carrer de la Petxina de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Inclou l'antiga Casa Figueras, actualment una sucursal de la Pastisseria Escribà, catalogada com a establiment de gran interès (categoria E1).[3]

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un immoble de planta baixa i quatre pisos. La composició, a base d'eixos verticals d'obertures, estableix un contrapunt d'horitzontalitat a la façana de la Rambla mitjançant el balcó corregut a la planta principal i la imposta que diferencia el nivell del forjat de la darrera planta. El parament de façana és d'estuc llis llevat dels emmarcaments de les obertures i la cantonera. La façana està coronada per una senzilla cornisa sota la qual hi ha els respiradors, rectangulars, de la solera del terrat.[1]

Història

[modifica]
111. Casa de Miquel Sadó

A principis del segle xix hi havia la casa del constructor de carros Miquel Sadó i Parellada[4][5] (†1830),[6] reedificada a la dècada del 1840 pel seu fill i hereu Joaquim Sadó i Monturiol[7] (†1889).[8] El 1930, els seus hereus Josep Sadó i Giravent i Pasqual Sadó i Padron van sol·licitar a l'Ajuntament canviar la ploma d'aigua de Montcada que abastia l'edifici pel sistema d'aforament, traspassant-lo al seu nom.[9]

En aquesta època hi havia la cistelleria d'Aureli Capmany i Farrés,[10] tot i que, segons algunes fonts, el negoci el portava la seva mare.[11] També hi vivia la seva filla Maria Aurèlia Capmany i Farnés, que a la dècada del 1940 treballava com a gravadora de vidre.[12] L'any 2018, coincidint amb el centenari del naixement de l'escriptora, s'hi havia de col·locar una placa commemorativa,[13] però aquesta distinció la va rebre tres anys després un altre edifici de l'Eixample.[14]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Habitatge a la Rambla, 83». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. «Antiga Casa Figueras». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  4. Felipe Sado. «Rambla i Cabres. Casa. Planta baixa més tres pisos. Afegir un pis, obrir i variar obertures i posar balcons». C.XIV Obreria C-76/1797-096. AHCB, 18-06-1797.
  5. Miquel Sadó. Mestre constructor de carros. «Rambla i Petxina. Casa. Eixamplar un portal, obrir-ne un altre i algunes obertures i aixecar part del tercer pis». C.XIV Obreria C-104/1808-021. AHCB, 21-03-1808.
  6. AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/37, f. 426-428, 28-9-1830. Obertura del testament de Miquel Sadó i Parellada.
  7. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1387. 
  8. El Diluvio, 23-03-1889, p. 2586. 
  9. Gaceta municipal, 09-06-1930, p. 390. 
  10. Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 424. 
  11. «Cistelleria dels Capmany (La Rambla)». (E)ndrets. Geografia literària dels Països Catalans.
  12. Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 380, 381, 527, 1102. 
  13. «L'Any Capmany commemora el centenari de l'escriptora». Notícies. CCMA, 01-03-2018.
  14. «Placa literària en homenatge a l’escriptora barcelonina Maria Aurèlia Capmany». Ajuntament de Barcelona, 08-07-2021.