Casa Manuel de Figuerola
|
No s'ha de confondre amb Casa Casimir Rull. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Muralla romana de Barcelona | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Lledó, 15 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42561 | |||
| Id. Barcelona | 843 | |||
,_des_del_carrer_del_Cometa.jpg)
La casa Manuel de Figuerola és un edifici situat al carrer de Lledó, 15 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]El 1745, el comerciant i flequer Oleguer Guitart i Gorch[3] va adquirir a Josep d'Oriol i Tort una casa al carrer de Lledó.[4] Aquell mateix any, va adquirir el castell i el lloc d'Enfesta,[5] incloent-hi el seu molí fariner, a Maria d'Aguilar, baronessa de Segur, i al seu fill Ramon de Copons i d'Aguilar,[6] convertint-se en senyor jurisdiccional d'aquest lloc i de la quadra de Mantellí.[7] El 1779, va demanar permís per a obrir una porta d'accés per a una botiga a la seva casa.[8]
Casat amb Maria Teresa Gassol,[9] a la seva mort el 1782 fou succeït per la seva filla Gertrudis,[10] casada amb Pau Ignasi Agustí i Fatjó.[11][12] L'hereva del matrimoni fou Teresa Agustí i Guitart, que el 1805 va demanar permís per a reformar la façana sota la direcció del mestre de cases Pau Cortès.[13]
Casada amb Manuel de Figuerola i Fanales,[14] fou succeïda pel seu fill Manuel de Figuerola i Agustí (1806-1891),[15] que el 1857 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Buxareu,[16] i el 1872 fou rehabilitat com a comte de Figuerola pel rei Amadeu I.[17]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici amb uns baixos no comercials (probablement destinats a magatzem), quatre pisos i un àtic. El primer pis acull una biblioteca infantil.[1] Fou completament remodelat al segle xix i sobreaixecat un pis en una data indeterminada encara més recent.[1]
,_baixos.jpg)
Dos arcs escarsers flanquegen la porta principal d'arc pla ricament motllurat. El balcó del seu damunt, tot i la barana decimonònica, conserva la llosana de pedra, també amb motllures, i la part inferior decorada amb petxines i altres ornaments. Rere el portal una volta escarsera dona pas al pati del segle xix amb una curiosa escala amb el segon tram sobre un arc.[1]
A l'interior es conserven importants testimonis d'època medieval, tant als murs (pintura i paraments amb pintura figurativa) com als forjats (enteixinats amb diversa iconografia com escuts), que es podrien datar a la segona meitat del segle xiii.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Habitatge al carrer Lledó, 15». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Oleguer Guitart Gorch». geneanet. Lluís Losantos.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Gavarró, manual 988/7, f. 39-44v, 16-5-1745.
- ↑ Molas Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la revolución industrial. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970, p. 207.
- ↑ AHPB, notari Bonaventura Galí, 12-4-1745.
- ↑ Cots i Castañé, 1983, p. 246.
- ↑ «Oleguer Guitart. Lledó. Senyor Jurisdiccional del lloc d'Anfesta i de Quadra de Manteli. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-19/1779-64. AHCB, 20-04-1779.
- ↑ «Maria Teresa Gassol». geneanet. Lluís Losantos.
- ↑ «Maria Gertrudis Ignasia Paula GUITART GASSOL». geneanet. Lluís Losantos.
- ↑ AHPB, notari Francesc Ferrús, manual 1.121/27, f. 252-288, 19-4-1782. Inventari post mortem d'Oleguer Guitart.
- ↑ «Documentació sobre Oleguer Guitard i Gorc, senyor d'Enfesta i la quadra de Mantellí». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
- ↑ «Teresa de Figuerola d'Agustí i Guitart. Lledó i Baixada de Viladecols. Casa. Reparar la llinda d'una finestra i enlluir algunes parts de la façana». C.XIV Obreria C-97/1805-071. AHCB, 14-05-1805.
- ↑ «Manuel de Figuerola i Fanales». geneanet. José Lladó.
- ↑ «Manuel de Figuerola y Agustí». DB-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ «Manuel de Figuerola. Lladó 15. Edificació d'una casa». Q127 Foment 913 C. AMCB.
- ↑ Diario de Barcelona, 02-07-1872, p. 6716.
Bibliografia
[modifica]- Cots i Castañé, Albert «Aproximació a l’estudi dels conflictes senyorials a Catalunya (1751-1808)». Estudis d’història agrària, 6, 1983, pàg. 241-268.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa Manuel de Figuerola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
