Casa Jaume Andarió
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | carrer de Sant Pere Més Baix | |||
| Construcció | 1785 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere Més Baix, 16, Beates, 8 I Volta de la Perdiu, 4 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52508 | |||
| Id. Barcelona | 1272 | |||
_-_1.jpg)
La casa Jaume Andarió és un edifici situat als carrers de Sant Pere més Baix, de les Beates i de la Volta de la Perdiu de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]Va ser fet construir el 1785 pel comerciant Jaume Andarió.[3][4] Posteriorment, va passar a mans de Josep Prat i de Codina, que el 1806 va demanar permís per a reedificar una casa veïna al carrer de les Beates segons el projecte del mestre de cases Pere Barrera, unificant-la amb l'existent.[5]
Casat amb Mercè de Roca i Pi,[6] baronessa de Marmellar, fou succeït pel seu fill Joaquim de Prat i de Roca[7] (1804-1872),[8][9] casat amb Maria Ventura d'Abadal i Cavalleria.[10] El seu fill Josep Maria de Prat i d'Abadal era casat amb Carme de Pastors i de Marenges, i a la seva mort el 1888[11] va deixar com a hereva la seva filla primogènita Maria Josepa de Prat i de Pastors.[12]
Descripció
[modifica]És una construcció que mostra els esquemes habituals de l'arquitectura urbana de finals del segle xviii: baixos de pedra amb portals d'arc escarser amples, per deixar passar els carruatges, tres pisos amb balcons de llosana de pedra i barana de ferro de volada decreixent en funció de l'altura de les plantes i decoració esgrafiada que cobreix els panys de part de la façana. L'edifici no ha estat gaire reformat i conserva la puresa de la composició original, malgrat d'una posterior remunta sobre la cornisa original, i una modificació en una de les obertures de la planta baixa, la de la dreta des del carrer Sant Pere Més Baix, que originàriament era una finestra i va ser convertida en porta, perdent, així, l'ampit.[2]
El portal principal té gravada a l'arc escarser la data 1785 i serveix d'accés a l'escala que, després d'un tram comú, es bifurca en direcció al principal i a la resta de pisos. Els esgrafiats presenten motius vegetals als marcs de les obertures. En els compartiments centrals, gerros i floreres al primer pis, uns nens sobre peanyes al segon, i altres gerros al tercer. A l'altura de les impostes es dibuixen garlandes sostingudes pels extrems per una espècie de mènsules.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Edifici d'habitatges al carrer de Sant Pere més Baix, 16». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1802, p. 248.
- ↑ «Jaume Andarió. Comerciant. Sant Pere Més Baix i Beates. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa, entresòl, més tres pisos». C.XIV Obreria C-37/1785-36. AHCB, 09-03-1785.
- ↑ «Josep Prat i de Codina. Beates de Santa Caterina. Casa. Enderrocar i reedificar 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-99/1806-042. AHCB, 10-03-1806.
- ↑ Sentencias del Tribunal Supremo en sus salas primera y segunda, 1871, p. 233-242.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 19 i 26. AMCB, 1853.
- ↑ «Prat, rambla de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ La Imprenta (edición mañana), 19-12-1872, p. 8039.
- ↑ «María Ventura de ABADAL y CAVALLERIA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Gallissà i Reynés, manual 1.374/98, f. 1353-1463, 15-06-1888. Inventari post mortem de Josep Maria de Prat i d'Abadal.
- ↑ Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias publicadas por el Tribunal Supremo, tomo 80, 1897, p. 757-766.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Jaume Andarió». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.