La Fontana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Mansió  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Gran de Gràcia, cantonada amb Rambla de Prat | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Joaquim de Roca i Batlle | |||
La Fontana era una casa senyorial, actualment desapareguda, situada al carrer Gran de Gràcia cantonada amb l'actual Rambla de Prat.[1][2]
Història
[modifica]Segons la documentació notarial, pertanyia al comerciant Joaquim de Roca i Batlle (1741-1811), baró de Marmellar, i va ser heretada pel seu primogènit Vicenç de Roca i Pi (1780-1852).[3] Després de la mort sense fills dels altres germans, passà a Mercè de Roca i Pi, casada amb Josep de Prat i de Codina.[3][4] L'hereu del matrimoni fou Joaquim de Prat i de Roca (1804-1872),[2][5][6][3] casat amb Maria Ventura d'Abadal i Cavalleria.[7][2]
El seu fill Josep Maria de Prat i d'Abadal (†1888)[8][3] era casat amb Maria del Carme de Pastors i de Marenges,[9] que el 1889 va demanar permís per a parcel·lar i urbanitzar la finca, però li fou denegat perquè segons el Plano General de Alineaciones, obra de Miquel Pascual, arquitecte municipal de la Vila de Gràcia, s'hi havia d'obrir un carrer, l'actual Rambla de Prat.[10][11] Finalment, el 1894, Carme de Pastors va presentar el projecte d'una nova façana al carrer Gran,[12] i el 1901, després de diverses segregacions, vengué la major part de la finca a la societat M. Arnús i Cia, representada per Manuel Arnús i Fortuny i Josep Garí i Cañas.[3] En el seu emplaçament es van construir les Cases Feliu Iglésias.[13]
.jpg)
Descripció
[modifica]La finca (que incloïa una part de jardí i de bosc) s'estenia fins a la riera de Cassoles, i des dels terrenys de Can Trilla fins als del menorquí Marc d'Olives,[14] prop de l'actual carrer de Sant Marc.[15] L'edifici era de planta rectangular i tenia planta baixa i dos pisos i coberta de terrat, amb una capella i altres dependències annexes. A la façana hi havia un rellotge de sol.[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Castellà, 2006, p. 116.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Portavella i Isidoro, 2013, p. 152.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 AHPB, notari Josep Ferrer i Bernades, manual 1.401/100, f. 1149-1234, 12-03-1901.
- ↑ 4,0 4,1 Castellà, 2006, p. 118.
- ↑ «Prat, rambla de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ La Imprenta (edición mañana), 19-12-1872, p. 8039.
- ↑ «María Ventura de ABADAL y CAVALLERIA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Gallissà i Reynés, manual 1.374/98, f. 1353-1463, 15-06-1888. Inventari post mortem de Josep Maria de Prat i d'Abadal.
- ↑ Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias publicadas por el Tribunal Supremo, tomo 80, 1897, p. 757-766.
- ↑ Castellà, 2006, p. 120.
- ↑ «Conjunt d'habitatges plurifamiliars a la rambla de Prat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Gran de Gràcia. Carmen de Pastors, vídua de Prat, mitjançant el seu apoderat Victoriano Santoya i Plaza, demanen permís per a reformar la façana de "La Fontana" conforme a la línia que pertoca, segons plànol». 6.7 Llicències d'obres particulars 1894 516. AMDG, 04-08-1894.
- ↑ «Casa Feliu Iglésias». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Marc de Olives y Olives». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ Castellà, 2006, p. 116-118.
Bibliografia
[modifica]- Castellà, Elisa. Les masies de Gràcia. Vestigis d'una ruralia històrica. 2a edició. Taller d'Història de Gràcia, 2006 ("La font de l'atzavara", 9).
- Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Gràcia. Ajuntament de Barcelona. Districte de Gràcia, 2013. ISBN 978-84-9850-480-4.