Casa Joan Baqué
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Cronologia | ||||
| 1833 | construcció | |||
| 1888 | reforma, Arquitecte: Josep Domènech i Estapà | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Sadurní, 2 i Sant Rafael, 15 | |||
| ||||
La casa Joan Baqué era un edifici situat als carrers d'en Sadurní i de Sant Rafael del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
Història i descripció
[modifica]El 1828, Ramon de Portell i d'Oms va establir en emfiteusi una parcel·la a la cantonada dels carrers d'en Sadurní i de Sant Rafael al fuster Josep Botey i Soler,[1][2] que el 1833 va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Jacint Torner.[3][4]
Posteriorment, la propietat fou adquirida pel xarcuter Joan Baqué i Casamitjana,[5][6] originari de Queixans (Cerdanya),[7] on el seu pare Miquel Baqué i Gau[8] i el seu germà Pere[9] foren masovers de la finca de Cal Junoy.[10] El 1888, Baqué en va encarregar la reforma a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà,[11] que va dissenyar unes noves obertures d'arc rebaixat i unes baranes de ferro forjat guarnides amb un gran floró a l'entresol, i decorà la façana amb franges esgrafiades amb motius geomètrics als pisos superiors.[12][13]
Finalment, l'edifici fou enderrocat a començaments del segle xxi per l'operació de renovació urbana «Illa Robador».[12]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 10.
- ↑ AHPB, notari Manuel Rafart, manual 1.223/5 (1a part), f. 15-25v, 05-12-1828.
- ↑ Joseph Botey i Soler. Mestre fuster. «Sant Rafael xamfrà amb Sadurní. Quarter 5, barri 4, illa 20. Edificar casa». C.XIV Obreria C-116. AHCB, 25-11-1833.
- ↑ «Carrer Sant Rafael 15». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Anuario-Riera, 1902, p. 746.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1668.
- ↑ audet123. «Joan Baque Casamitjana». geneanet.
- ↑ audet123. «Miquel Baque Gau». geneanet.
- ↑ audet123. «Pere Baque Casamitjana». geneanet.
- ↑ Garçon Peyrí, 2020.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1011 P.
- ↑ 12,0 12,1 Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 37.
- ↑ «Casa Joan Baqué». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]
- Garçon Peyrí, Sofia «Un capítol de la història de Queixans. Cal Junoy, hisendats i masovers (1814-2014)». Querol. Revista Cultural de Cerdanya, 26, 2020, pàg. 40-62.