Casa Joan Puig
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial  | ||||
| Arquitecte | Pere Bassegoda i Mateu | ||||
| Construcció | 1872 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Localització | Av. Portal de l'Àngel, 15-17 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 52225 | ||||
| Id. Barcelona | 829 | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupant | Catalonia Portal de l'Angel | ||||
La Casa Joan Puig és un edifici situat a l'Avinguda del Portal de l'Àngel, 15-17 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment allotja un hotel.
Història
[modifica]El 1871, l'indià de Vilassar de Mar Joan Puig i Mir (1831-1876)[2] adquirí a Francesc Xavier Rocabertí de Dameto i Boixadors, comte de Peralada, vescomte de Rocabertí i marquès d'Anglesola i de Bellpuig, l'antic palau del Comte de Peralada, una finca de 1.700 m² de superfície i 413 m² de jardí, per 425.000 pessetes.[3] Puig encarregà al mestre d'obres Pere Bassegoda i Mateu[4] el projecte d'un nou edifici[5][6] valorat en 700.000 pessetes,[3] cedint terreny a la via pública[7] i establint la residència familiar al pis principal.[3]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa, tres pisos i un quart pis i està estructurat al voltant d'un pati central, on neix l'escala noble. De la façana cal destacar la seva composició simètrica, l'alçada de la planta baixa i la utilització d'arcs escarsers tant als portals de la planta baixa com als finestrals dels pisos. L'horitzontalitat és accentuada per uns elements arquitectònics que remarquen la percepció d'alçada, com són la progressiva disminució de l'altura dels pisos a mesura que s'ascendeix, la utilització de tres franges verticals en encoixinat coronades per frontons, de forma arrodonida als dos extrems i triangular al centre. Cada finestral de la primera planta és flanquejat per dos estreps amb capitell corinti, i a la part superior de cada pis hi ha un fris que forma sanefes. L'immoble culmina amb una torre-mirador.[4]
La façana del celobert presenta galeries obertes a cada planta amb pilars de fosa. Els finestrals tenen, igualment, arcs escarsers, tot i que estan menys decorats que a la façana principal. El pis principal pis presenta una galeria porxada amb arcs de mig punt i columnes dobles sobre balustrades de marbre, com també ho és l'escala.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Casa Juan Puig (actual Hotel Allegro)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Joan Puig i Mir». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «232. Gotas De Sangre Catalana». Rodolfo Pérez Pimentel.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Casa Joan Puig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casa de D. Juan Puig construida en Barcelona; plaza de Sta. Ana: proyecto de D. P. Bassegoda: planta del piso bajo». Gràfics 03748. AHCB.
- ↑ «Casa de D. Juan Puig construida en Barcelona; plaza de Sta. Ana: proyecto de D. P. Bassegoda: planta del piso principal». Gràfics 03749. AHCB.
- ↑ «Indemnització a Juan Puig i Mir d'una porció de terreny viable enfront casa seva a la plaça de Santa Anna». Q136 3/1 3709. AMCB, 1872.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Joan Puig». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.