Palau del Comte de Peralada
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Data de dissolució o abolició | 1872 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Plaça de Santa Anna, 7 (actualment Av. Portal de l'Àngel, 15-17) | |||
| ||||
El Palau del Comte de Peralada era un edifici situat a la Plaça de Santa Anna, 7 (actualment Avinguda del Portal de l'Àngel, 15-17) de Barcelona, on actualment hi ha la Casa Joan Puig.
Història
[modifica]Entre 1779 i 1784, Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves (1735-1805), marquès d'Anglesola, comte de Peralada i Savallà i vescomte de Rocabertí,[1] va encarregar unes obres de millora de la seva residència de la plaça de Santa Anna de Barcelona,[2][3][4] dirigides pel mestre de cases Joan Soler i Faneca, que s'encarregà la reconstrucció del portal principal i els balcons de sobre al primer pis.[5] Per tal de finançar-les, va establir en emfiteusi a Antoni Pagès i de Cluhet una propietat als carrers de la Mercè i de la Plata, amb una entrada de 16.000 lliures barcelonines.[6][2]
El 1785, l'administrador Narcís de Plandolit (vegeu casa Felip de Riquer) va demanar permís per a convertir una finestra dels baixos en una porta,[7] i el 1793, l'administrador Joan Peres va demanar permís per a canviar les fustes d'un mirador.[8]
Mort sense descendència, fou succeït per la seva neboda Joana de Rocabertí-Boixadors i Cotoner (†1862),[9] casada amb Antoni Dameto i Crespí de Valldaura (1782-1825).[10] L'hereu fou Francesc Xavier Rocabertí de Dameto i Boixadors (1802-1875),[11] que el 1871 va vendre el palau a l'indià de Vilassar de Mar Joan Puig i Mir (1831-1876)[12] per 425.000 pessetes (vegeu Casa Joan Puig).[13] El trasllat del mobiliari al castell de Peralada va costar 3.323 rals.[14]
Referències
[modifica]- ↑ «Fdo.-Felipe-Basilio de Rocabertí-Boixadors y Chaves Messía Aragón Pax y Orcau». geneanet. Maria del Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ 2,0 2,1 Memorial ajustado del pleyto que los consortes Don Antonio Maria Dámeto y Doña Juana de Boxadors, condesa de Peralada, siguen contra Juan Pablo Puget y Vila en la Real Audiencia de Cataluña, 1784, p. 79-82.
- ↑ «Bernardo Bransi. Administrador General del Comte de Perelada. Plaça Santa Anna (avinguda del Portal de l'Àngel). Construir un mirador a un balcó]». C.XIV Obreria C-24/1780-229. AHCB, 26-11-1780.
- ↑ «Bernardo Bransi i Plana. Administrador i procurador jurisdiccional del Comte de Peralada. Plaça de Santa Anna (avinguda del Portal de l'Àngel). Casa. Modificar balcons, construir un mirador i blanquejar la façana». C.XIV Obreria C-32/1783-78. AHCB, 11-05-1783.
- ↑ «Bernardo Bransi y Plana. Administrador dels béns del Comte de Peralada. Plaça de Santa Anna. Refer el portal». C.XIV Obreria C-33/1783-141. AHCB, 10-09-1783.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, 7-4-1784.
- ↑ «Narciso Plandolit. Administrador General del Comte de Peralada. Santa Anna (Portal de l'Àngel). Casa. Convertir una finestra en un portal». C.XIV Obreria C-39/1785-226. AHCB, 10-11-1785.
- ↑ «Juan Peres. Apoderat del Comte de Peralada. Plaça de Santa Anna (Portal de l'Àngel). Cases. Canviar les fustes d'un mirador». C.XIV Obreria C-64/1793-138. AHCB, 13-08-1793.
- ↑ «Juana de Rocabertí-Boixadors y Cotoner». geneanet. Maria del Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Antonio María Dameto y Crespi de Valldaura». Db-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ Folch i Torres, Joaquim «La aureola de Peralada». Destino, 11-09-1954, pàg. 20.
- ↑ «Joan Puig i Mir». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «232. Gotas De Sangre Catalana». Rodolfo Pérez Pimentel.
- ↑ Padrosa i Gorgot, 2018, p. 144.
Bibliografia
[modifica]- Padrosa Gorgot, Inés «Mallorca en el castillo de Peralada o cómo vestir un palacio en el siglo XIX». Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 28, 2018, pàg. 139-198.