Casa Josep Ravella
|
No s'ha de confondre amb Casa-fàbrica Clarós-Serra. |
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Part de | carrer de Sant Pere Més Alt | ||||
| Cronologia | |||||
| 1898 | renovació, Arquitecte: Isidre Reventós i Amiguet | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||||
| Localització | Sant Pere Més Alt, 4 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 52495 | ||||
| Id. Barcelona | 1214 | ||||
La casa Josep Ravella és un edifici situat al carrer de Sant Pere Més Alt, 4 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]El 1784, Antoni Miret i Carrera va adquirir la propietat d'una finca al carrer de Sant Pere Més Alt[3] i la va fer reconstruir. El 1788, la va vendre per 27.500 lliures al comerciant Josep Ravella i Busquets,[4][5] que el 1799 actuava com a liquidador de la societat Guillem Timmermans i Cia,[6] i posteriorment constituí la raó social Timmermans, Ravella i Cia,[7] amb seu al mateix edifici.[8] Aquesta acabà en concurs de creditors, i el 1826, els tutors dels seus fills menors van demanar autorització per a vendre la casa,[9] que fou adquirida pel cirurgià i fabricant d'indianes Pere Carbonell i Vilaplana, natural de Granyena de Segarra,[10] que a la seva mort el 1831 la va llegar al seu nebot Joan Carbonell i Sala.[11]
El 1857 hi havia la fàbrica d'estampats de Ramon Camps,[12] i el 1861, Joan Carbonell hi fer va instal·lar una màquina de vapor de 3 CV per a moure els cilindres.[13][14] El 1863, la fàbrica pertanyia a la raó social Carbonell, Solé i Cia.[15] Casat amb Maria Anortera, va tenir sis fills: Josep, Ramon, Raimunda, Rita, Rosa i Maria, i després de la seva mort el 1871, es van succeir una sèrie de litigis per l'herència, en els que participà també el seu germà Ramon.[16]
El 1898, la propietària Assumpta Tort i el seu marit Josep Pella i Forgas van encarregar-ne la reforma al mestre d'obres Isidre Reventós[17][18] i al pintor Francesc Soler i Rovirosa.[19]
Descripció
[modifica]És un edifici de planta baixa i quatre pisos que s'estructura entorn un pati central, des del qual s'accedeix independentment a la planta noble o a l'escala de veïns.[1]
A la façana principal, es disposen tres obertures d'arc escarser amb motllura, la central de les quals és la més gran i la que serveix per accedir a l'interior de l'edifici, mentre que les altres dues accedeixen a dos establiments diferents. El portal central també compta amb una antiga porta de fusta, decorada amb motius vegetals. Els tres finestrals que té cada pis són rectangulars i s'obren a balcons de llosana de pedra i barana de ferro forjat, de volada decreixent en funció de l'altura de les plantes. Els balcons del primer pis, a més, es recolzen sobre petites mènsules. Les plantes estan separades per impostes i es corona l'edifici amb una cornisa i la barana del terrat esgrafiada amb sanefes.[1]
L'element més destacable són els esgrafiats que decoren tots els pisos, de gust barroc, obra del pintor Francesc Soler i Rovirosa. Aquests presenten diversos tipus de gerros de flors, garlandes i emmarcaments. La façana del pati d'illa, més ampla, també té un tram central amb esgrafiats del mateix autor, on s'indiquen les dates de 1788 (possible construcció de l'edifici) i 1898 (data d'execució dels esgrafiats).[1]
A l'interior es conserven, ocults per revestiments posteriors, diversos elements ornamentals originals com la decoració dels sostres, de bigues de fusta i revoltons forjats pintats amb motius vegetals, de la darrera planta o la de l'arrimador de l'escala, amb estuc planxat al foc que imita marbre.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Edifici d'habitatges al carrer Sant Pere més Alt 4». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Francesc Mas, 28-07-1784.
- ↑ AHPB, notari Francesc Ferrús, manual 1.121/10, f. 173-180v, 12-07-1788.
- ↑ Diario de Barcelona, 01-09-1793, p. 1003.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-01-1799, p. 43.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1802, p. 247.
- ↑ Diario de Barcelona, 15-12-1807, p. 1556.
- ↑ Diario de Barcelona, 14-04-1826, p. 837.
- ↑ AHPB, notari Francesc Roquer i Simon, manual 1.205/17, f. 200-209v, 09-08-1826.
- ↑ AHPB, notari Josep Xuriac i Fabra, manual 1.259/2, f. 83-89, 21-09-1831.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 135, 318.
- ↑ Diario de Barcelona, 28-07-1861, p. 5743.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2954 bis C.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 208.
- ↑ Jurisprudencia civil: colección completa de las sentencias publicadas por el Tribunal Supremo, tomo 71, 1892, p. 238-247.
- ↑ «Isidro Reventós. Sant Pere més Alt 4. Permís per obres a l'interior de la casa». Q127 Foment 70 AB. AMCB, 15-07-1898.
- ↑ «José Pella Forgas. Sant Pere Més Alt 4. Infracció per haver construït sense permís habitacions en el terrat de la casa». Q127 Foment 2293 AB. AMCB, 26-06-1899.
- ↑ Feminal, núm. 37, 24-04-1910, p. 8-9.
Enllaços externs
[modifica]- «Casa Josep Ravella». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
