Josep Pella i Forgas
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) José Pella y Forgas  11 febrer 1852 Begur (Baix Empordà) | ||
| Mort | 9 octubre 1918 (66 anys) Barcelona | ||
| President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres | |||
| 1911 – 1918 ← Felip Bertran i d'Amat – Francesc Carreras i Candi → | |||
| President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya | |||
| 1905 – 1906 ← Raimon d'Abadal i Calderó – Antoni Borrell i Soler → | |||
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||
| 1901 – | |||
| President Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País | |||
| 1900 – 1901 | |||
 Diputat a Corts | |||
| 18 abril 1896 – 26 febrer 1898 ← José Joaquín Herrero y Sánchez – José Joaquín Herrero y Sánchez → Circumscripció electoral: Districte electoral de Girona | |||
| President de l'Ateneu Barcelonès | |||
| 1893 – 1894 ← Josep Yxart i Moragas – Josep Mascaró i Capella → | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | historiador, jurista, polític, advocat | ||
| Membre de | |||
| Interessat en | Dret medieval i craniometria | ||
| Família | |||
| Germans | Pere Pella i Forgas | ||
Josep Pella i Forgas (Begur, 11 de febrer de 1852 - Barcelona, 9 d'octubre de 1918)[1] fou un historiador, jurista i polític català,[2] germà de l'enginyer i escriptor Pere Pella i Forgas.
Biografia
[modifica]Fou un dels precursors del catalanisme, en participar en la fundació de la Jove Catalunya el 1869. El 1882 formà part del sector més conservador del Centre Català i l'11 de gener de 1885 participà en el míting a la Llotja de Cereals de Barcelona per a protestar contra el tractat de comerç amb la Gran Bretanya que s'estava negociant i participà en la comissió que lliurà el Memorial de Greuges al rei el 10 de març de 1885. Es decantà cada cop més cap als sectors més conservadors del catalanisme; fou redactor de La España Regional, el 1899 s'integrà al Centre Nacional Català i, finalment, a la Lliga Regionalista.
Fou elegit diputat independent a Corts per la circumscripció de Girona el 1896;[3] el 1901 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i el 1905 intentà ser escollit candidat a diputat per Barcelona, però no aconseguí prou vots entre els candidats de la Lliga. Aleshores, intentà manipular les actes electorals per tal de sortir elegit i per això fou expulsat de la Lliga.
Va escriure nombrosos articles a la Revista Jurídica de Catalunya i, també, llibres jurídics i d'història. Fou president de l'Ateneu Barcelonès (1893-1894) i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1900-1901).[4]
Morí a Barcelona el 9 d'octubre de 1918.[5]
Obres
[modifica]- Les Corts Catalanes (1876), amb Josep Coroleu
- Los Fueros de Cataluña (1878), amb Josep Coroleu
- Un català ilustre: D. J. de Margarit i de Biure (1879)
- Periodisme: estudis històrics del de Catalunya (1883)
- Historia del Ampurdán: estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Catalunya (1883)[6]
- Las patentes de invención y los derechos del inventor (1892)
- Tractat de les relacions i les servituds entre les finques (1901)
- Llibertats y antich govern de Catalunya (1905) (
llegiu-lo) - La crisi del catalanisme (1906)
- Código Civil de Cataluña, 4 vols. (1916-1919)
Galeria d'imatges
[modifica]-
Caricatura de L'Esquella de la Torratxa (1905) -
Edició de 1905 de Llibertats y antich govern de Catalunya. Conferencias.
Referències
[modifica]- ↑ «Biografia de Josep Pella i Forgas». DB-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ «Josep Pella i Forgas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Llista històrica de presidents de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País». Arxivat de l'original el 2014-10-15. [Consulta: 10 octubre 2014].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Veu de Catalunya, 28-10-1918, pàg. 1.
- ↑ «Carrer de Pella i Forgas». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 23 gener 2013].[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Giovanni C. Cattini, "La història jurídica catalana als inicis de la Restauració: les aportacions de Josep Coroleu i Josep Pella i Forgas", L'Avenç, 299 (febrer de 2005).
- Giovanni C. Cattini, "Una història local i la seva projecció a les terres de parla catalana i al context internacional: la Historia del Ampurdán de Josep Pella i Forgas", L'Avenç, 299 (febrer de 2005).
- Lluís Costa i Fernàndez, Josep Pella i Forgas i el catalanisme, Barcelona, Dalmau (Episodis de la Història, 314), 1997.
- Jaume Guillament, "Josep Pella i Forgas, primer historiador del periodisme català", L'Avenç, 68 (1984), 24.
- Ferran Valls i Taberner, "Josep Pella i Forgas", Anuari [de l'IEC] MCMXV-XX (1923), 911-913 (necrologia).
- Joaquim Tremoleda / Pere Castanyer, "Josep Pella i Forgas (1852-1918)" en La nissaga catalana del món clàssic, Barcelona, Auriga, 2011, p. 167-169
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XX 1878-1918 |
Succeït per: Alfred Opisso i Viñas |
| Càrrecs públics | ||
| Precedit per: Ramon d'Abadal i Calderó |
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1905-1906 |
Succeït per: Antoni Borrell i Soler |
Pelagi de Camps i de Matas (1876-1879) · Joan Fabra i Floreta (1881/1886/1893) · Josep Maria Vehí i Ros (1884) · Miguel de la Guardia y Corencia (1886) · Pere Bosch i Labrús (1891) · José Joaquín Herrero y Sánchez (1893/1898-1901) · Josep Pella i Forgas (1896) · Bonaventura Sabater i Burcet (1903/1918) · Eusebi Corominas i Cornell (1905-1907) · Dalmacio Iglesias García (1910) · Eduardo Fernández del Pozo y del Río (1914-1916) · José Enrique de Olano y Loyzaga (1919) · Narcís Pla i Deniel (1920-1923) |  | |
- Advocats barcelonins contemporanis
- Regidors de l'Ajuntament de Barcelona
- Presidents de l'Ateneu Barcelonès
- Begurencs
- Presidents de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Diputats pel districte de Girona
- Morts a Barcelona
- Presidents de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
- Polítics baix-empordanesos
- Naixements del 1852