Casa Josep Vilanova
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Portaferrisa, 10 i Petritxol, 17 | |||
| ||||
| Format per | Barcelona a Antoni Nicolau | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42564 | |||
| Id. Barcelona | 793 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Barcelona a Antoni Nicolau | ||||
| Identificador | 1704-1 | |||
La casa Josep Vilanova és un edifici situat als carrers de la Portaferrissa i de Petrixtol de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica].jpg)
Tot i que no s'ha trobat el permís d'obres, la reixa d'una de les finestres del celobert que dona a l'escala té la data de 1852.[3] El propietari era el comerciant sigetà Josep Vilanova i Massó,[4] amb despatx al carrer de la Mercè, 4,[5][6] que aquell mateix any va fer construir una casa al carrer de les Parellades, 11 de Sitges.[7][8] A la seva mort el 1880,[9] fou succeït per la seva vídua Beneta Santomà i Estadella,[10][11] i aquesta pel seu fill Josep Maria Vilanova i Santomà (1853-1925),[12][13] advocat.[14][15]
Va ser reformat entre 2006 i 2011 per l'arquitecte Joan Ramon Freire i Venegas (Freire Arquitectes Associats).[16][3][17]
Descripció
[modifica]Consta de baixos comercials i quatre pisos d'habitatges,[1] si bé al carrer de Petrixol hi ha un cos annex de planta baixa coronat per una balustrada amb gerros i escultures ornamentals.[2]
La façana del carrer de la Portaferrissa està organitzada en eixos verticals amb balcons de llinda plana que donen un sentit geomètric molt homogeni a l'arquitectura. La planta baixa comercial s'articula a partir de tres portals encapçalats per arcs escarsers i un especejament en franges horitzontals.[1] A la dreta hi ha una placa commemorativa d'Antoni Nicolau i Parera, inaugurada l'1 d'octubre del 1961.[18]
El primer pis compta amb una balconada correguda que s'allarga en angle cap a la façana secundària. A la resta de pisos, els balcons es corresponen amb cada obertura. Les finestres de la darrera planta són menors que les de la resta de l'immoble. A la façana del carrer de Petritxol, s'alterna un eix de finestres amb un de balcons. Les de la darrera planta també són de mida menor. Tota la forja dels balcons és sòbria i homogènia.[1] El tret més remarcable és la decoració de plafons verticals, interrompuda per una imposta entre el tercer i quart pis, i que al segon compten amb medallons de terracota amb caps humans. El tractament general de les façanes és d'estucat llis emmarcant totes les obertures, tant balcons com finestres.[1]
A l'interior, és remarcable el sostre de volta de canó amb cassetons de l'antic vestíbul del carrer de la Portaferrissa (actualment annexat al local comercial de l'esquerra), així com els sostres pintats del primer pis.[3][17]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Habitatge al carrer Portaferrissa, 10». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 AMDCV, expedient 01-2005LM08419.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 39 i 56. AMCB, 1853.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 22.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 290.
- ↑ Jou i Andreu, 2007, p. 3.
- ↑ «Casa Josep Vilanova Massó». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Diari Catalá. Polítich y literari, 06-04-1880, p. 711.
- ↑ «Benita SANTOMÀ ESTADELLA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 404.
- ↑ «José Mª VILANOVA SANTOMÀ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Josep Mª Vilanova y Santomá (Barcelona 1853-28 de julio de 1925)». tarragonavintage (blog), 01-05-2020.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 225.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 30-03-1922, p. 307-308.
- ↑ «Obras y proyectos». Freire Arquitecte Associats.
- ↑ 17,0 17,1 «Casa Josep Vilanova». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Barcelona a Antoni Nicolau». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Jou i Andreu, David «La fàbrica Compañía Suburense, primera manifestació de la revolució industrial a Sitges (I)». Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, 123, 11-2007.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Josep Vilanova». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.